La Mitja Marató del Suplement, un lloc per córrer

Avui som a Granollers, a l'antiga fàbrica Roca Umbert, per donar suport a la Mitja Marató que es correrà demà a la capital del Vallès Oriental.
Avui l'atleta convidat, el campió olímpic ugandès Stephem Kiprotich, ens dirà què mou tants milers de persones a sortir a córrer. Però ara, en el moment del tret de sortida, recorrem al clàssic, a Haruki Murakami.
Córrer és una metàfora de la feina i de la vida. A mesura que anem participant en les curses, aspirem a superar-nos amb l'esforç del dia a dia. I tot i que la capacitat física un dia tocarà el nostre sostre, la creativitat continuarà tenint espai per pujar i pujar. És l'experiència madurada la que ens permet millorar vitalment.
Quan Murakami feia la ultramarató del llac de Saroma, de cent quilòmetres, pensava: "No soc humà. Sóc una màquina. No he de sentir res. No cal pensar. Només avançar. Aïllar-me i reduir el camp de percepció. El cel, el vent, l'herba i les vaques remugant, les veus d'ànim del públic, el llac, la veritat, el passat, la memòria... tot això no té res a veure amb mi. Aconseguir avançar tres metres més és ara l'únic sentit de la meva humil existència".
I tenir present que si quan correm diem "Uf, que dur que és això; no puc més", estarem mig equivocant-nos. La duresa de la cursa i el dolor que comporta són inevitables. El "no puc més", o sigui, el patiment, és opcional.
Comencem el Suplement, des d'ara mateix, les vuit i un minut, fins a la una del migdia, segurs que volem arribar a la meta i disfrutar amb la cursa.