La Moncloa accepta totes les propostes del PP i evita la plantada a la Conferència de Presidents
El govern espanyol ha acceptat finalment incloure tots i cadascun dels temes sol·licitats per les comunitats autònomes governades pel PP en l'ordre del dia de la Conferència de Presidents, que se celebrarà aquest divendres a Barcelona, amb la presència del rei Felip VI.
"Fins a l'última coma", ha dit. Així ho ha anunciat aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu Pilar Alegría.
En una setmana de forta crispació política, Pedro Sánchez ha volgut rebaixar la tensió i ha cedit a les demandes del PP després que els barons populars hagin amenaçat amb no assistir-hi si l'ordre del dia no inclou el finançament, el caos ferroviari i la crisi energètica.
Alegría ha acusat els barons autonòmics del PP de voler "entorpir el diàleg" amb la demanda que es passi de 6 a 14 temes de debat en l'ordre del dia, davant del risc que el diàleg acabi sent inoperatiu.
En un primer moment, Pedro Sánchez volia centrar la trobada en l'habitatge i l'educació, però la proposta no va obtenir suport i l'executiu espanyol va acceptar incorporar-hi punts referits a l'energia, el finançament autonòmic, migracions i infraestructures. Finalment, a la llista s'hi han afegit encara vuit punts més, relacionats amb aquests i altres temes.
Per primer cop, a la trobada es podran fer servir les llengües oficials --català, euskera i gallec--, es farà una acta oficial i els presidents hi podran anar acompanyats d'un conseller.
Si tot va tal com està previst, doncs, a la trobada hi assistiran tots els presidents autonòmics, cosa que no sempre ha passat. Des que les va instaurar José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2004, la conferència de presidents s'ha reunit 26 vegades més. Més de la meitat, en plena pandèmia.
Per part de Catalunya, havien declinat la invitació --en una o més d'una ocasió-- els presidents Puigdemont, Torra i Aragonès.
Feijóo treu pit
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat que l'ampliació de l'ordre demostra la "potència autonòmica" dels populars.
En un acte de partit a La Rioja, Feijóo ha celebrat que el president de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, s'ha "rendit a l'evidència" i ha hagut d'incloure "el que la majoria de presidents ha exigit" perquè "és així com funciona la democràcia":
Sánchez haurà d'escoltar les veritats que no volia escoltar.
"Portem el govern als temes que no volia tocar", ha apuntat Feijóo, després que l'ordre del dia hagi inclòs, entre d'altres, assumptes com el finançament autonòmic i l'eliminació de la condonació del deute (pacte d'investidura del PSOE amb ERC) o les competències en matèria d'immigració, que el PP vol exclusives (en contra del també pacte d'investidura del PSOE amb Junts que preveu transferir-les a Catalunya).
Abans de l'anunci fet durant la roda de premsa del Consell de Ministres, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, havia carregat contra Pedro Sánchez advertint-lo que s'equivocava si creia que "prendria el pèl" als presidents del PP i deixant a les seves mans la possibilitat de plantar-se.
Si deu comunitats demanen incloure una qüestió en l'ordre del dia, aquesta qüestió s'inclou. És el govern el que té la pilota sobre la seva teulada.
La carta dels populars
Els barons populars havien enviat aquest dilluns al vespre una carta al ministre de Política Territorial sol·licitant incloure fins els vuit temes addicionals en l'ordre del dia.
En una entrevista a TVE, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, havia demanat al PP "un mínim d'institucionalitat" i que no es plantessin.
La carta la signaven els presidents d'Andalusia, Madrid, Extremadura, Múrcia, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana, Aragó, La Rioja, Galícia, Cantàbria i les Balears, i pels de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Quines són les novetats?
Els temes que han aconseguit incloure-hi els populars són pràcticament els mateixos --però amb diferent redactat-- que ja van plantejar en el comitè preparatori de la conferència de divendres passat.
Llavors, el govern espanyol ja va accedir a incloure-hi diversos d'aquests punts, però en va rebutjar d'altres, per la qual cosa les comunitats del PP van votar "no" a l'ordre del dia.
Els 8 punts que reclamaven: la reforma del finançament autonòmic, crisi de l'habitatge i lluita contra l'ocupació, un pla energètic per evitar apagades, control de fronteres i política migratòria, inversions per evitar caos ferroviari, el dèficit de professionals sanitaris, el finançament del primer cicle d'educació infantil i la retirada dels projectes de llei de reforma del Poder Judicial i de la Fiscalia.
La proposta de finançament singular per a Catalunya que el govern espanyol va negociar de forma bilateral amb el govern català tensa el diàleg amb la resta de territoris. El finançament autonòmic, obsolet des del 2014, és clau en el desacord en la reunió preparatòria.
La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha animat a les comunitats governades pel PP a "confrontar" models en la Conferència de Presidents i els ha demanat no "desprestigiar" aquest fòrum, pensat per aportar "solucions" a la ciutadania a partir del "consens".
La condonació del deute autonòmic tampoc la veuen amb bons ulls les comunitats del PP, que consideren que afavoreix Catalunya.
El PSOE diu que hi anirà amb "voluntat d'acord"
El socialista Patxi López ha lamentat la deriva "antisistema" dels populars i ha recordat que la Conferència de Presidents serveix perquè cada territori defensi les seves necessitats, però no per l'"estira-i-arronsa partidari barat, com fa el PP".
El dirigent socialista, que assegura que l'executiu hi anirà amb "voluntat d'acord", ha precisat que el govern espanyol ja ha enviat a les comunitats autònomes la seva proposta pel nou model de finançament i ha assegurat que entre tots s'ha de buscar una fórmula per donar-los "suficiència financera" amb un "repartiment just i equitatiu".
Les comunitats dels populars havien anunciat, fins i tot, que estudiaven anar als tribunals per impugnar la convocatòria que consideren "il·legal" si no s'atenien les seves sol·licituds.
