La mort de 4 persones sense llar a Badalona posa el consistori d'Albiol en el punt de mira

La mort amb pocs dies de diferència de dues persones que vivien al carrer a Badalona ha posat en evidència la falta d'equipaments que té la ciutat per poder atendre aquestes persones. En els últims dos mesos, han mort de quatre persones sense sostre a la ciutat, la quarta amb més habitants de Catalunya.

Els fets han generat crítiques de l'oposició, més quan hi ha un debat obert pel tancament de l'antic alberg de Can Bofí Vell.

Xavier García Albiol relativitza els fets. En una entrevista al "Matí de Catalunya Ràdio", l'alcalde de Barcelona assegura que davant les morts al carrer té el mateix problema que pot tenir l'Ajuntament de Barcelona governat pel PSC.

Albiol diu que no poden atendre tothom. Que hi ha moltes casuístiques diferents de persones al carrer: algunes amb patologies o problemes mentals o de drogoaddicció associats o gent que hi està de pas.

El líder del PP a la ciutat es compara amb Barcelona, una ciutat amb un milió i mig més d'habitants més que Badalona, tot i que a Badalona hi ha un centenar de persones que viuen al carrer, mentre que a Barcelona en són gairebé dues mil.

Què diuen les xifres?

"Vaig mirar fa uns dies les dades, per exemple, de l'Ajuntament de Barcelona, que té un alberg, i l'any 2025 van morir al carrer 84-85 persones. No podem simplificar i dir que es mor una persona al carrer perquè no se l'ha atès... Tant de bo poguéssim atendre a tothom", ha assenyalat García Albiol.

A Arrels, conten 24 persones mortes als carrers de Barcelona l'any passat. Una xifra que arriba a les 66 si s'hi afegeixen les persones que van acabar morint tot i deixar de viure al carrer.

Des de principi d'any, segons aquesta fundació, han mort 8 indigents a la capital catalana, 4 als carrers de la ciutat. Els altres tenien alguna mena d'allotjament.

"Servei pràcticament inexistent per fer font al sensellarisme"

Segons el portaveu de l'entitat Badalona Acull, Carles Sagués, el fet que la ciutat no disposi de cap equipament per afrontar el sensellarisme ha contribuït a la mort.

També en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", Sagués ha destacat com l'Ajuntament badaloní deshumanitza les situacions de pobresa: "Falta una voluntat clara d'apostar per la lluita contra la pobresa i no contra els pobres, que a vegades sembla que la manera de justificar és estigmatitzant aquestes persones, criminalitzant-les, deshumanitzant-les".

Sagués ha recordat que a Badalona no hi ha menjador social. "A Badalona existeix una taula de sensellarisme on hi ha diverses entitats i on també hi havia l'Ajuntament, però fa mig any que en va sortir i ara ens trobem quatre persones mortes", ha dit.

Un centre de dia obert als matins és l'únic equipament que tenen els sensellar de Badalona. El porten diverses entitats i estan desbordats.

"Veiem que no podem donar l'abast amb totes les persones que ho necessiten. La llista d'espera és massa llarga", explica Mar Alsamora Perich, directora d'Acció Social Fundació Roca i Pi.

I sense cap lloc on anar, encara es queden més desemparats. "Acaben morint amb 50 o 50 i poc. Són les condicions climàtiques i també que la soledat mata", assenyala Mar Alsamora.

L'Ajuntament de Badalona va tancar l'únic alberg que hi havia a la ciutat fa gairebé dos anys, segons ells, per un problema d'impagaments de l'anterior consistori socialista. Asseguren que tenen en projecte un nou model d'alberg que encara no s'ha licitat per les nombroses necessitats de licitacions que tenia la ciutat, on hi havia molts contractes caducats.

Les entitats demanen reobrir Can Bofí Vell

Les entitats, però, creuen que l'antic alberg, Can Bofí Vell, hauria de reobrir i que hi ha falta de voluntat. Tota l'oposició forçarà un ple especial la setmana que ve.

Xavier García Albiol nega que hi hagi falta d'atenció a les persones sense llar: "El Departament de Serveis Socials està dedicant més recursos que mai a la política de les persones sense sostre. Hi ha programes d'acollida de persones amb programes d'emergència."

En aquest sentit, el consistori badaloní defensa que "no ser a la Taula Sensellar no suposa que no es faci la feina necessària amb les persones sense llar". "Els serveis es continuen desenvolupant per l'EDAPSS, un equip professional, estructurat i amb objectius nous i actualitzats", assenyala.

A més, afegeixen que "es fan coordinacions puntuals amb entitats de la taula i se seguiran fent sempre que signifiquin una millora de les condicions de les persones sense llar".

Pendents de la llei de sensellarisme

Si estigués en vigor la nova llei del sensellarisme, la ciutat estaria obligada a tenir com a mínim un alberg d'emergència. Però aquesta llei fa un any que està encallada al Parlament.

Les entitats reclamen que es tramiti de forma urgent perquè tots els ajuntaments treballin igual, coordinats i amb pressupost.

Per la seva banda, el director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, Salvador Maneu, també s'hi ha pronunciat: "Això ha passat a Badalona, però a Catalunya hi ha moltes Badalones i altres municipis que també estan infradotats de serveis. Amb un marc legal ben endreçat, que orienti les polítiques els pròxims deu anys, ens podríem estalviar aquestes situacions tan dramàtiques, perquè com a societat no ens ho podem permetre, això."