La mortalitat creix en la primera meitat del 2020 com no passava des de la Guerra Civil
La mortalitat va créixer a Catalunya entre el gener i el juny del 2020 com no creixia des de la Guerra Civil. L'Institut Nacional d'Estadística ha recollit dades, encara provisionals, sobre la primera onada de la pandèmia del coronavirus, i la mortalitat va pujar el primer semestre de l'any passat un 32%. Una xifra elevadíssima si es compara amb les dades habituals.
El creixement vegetatiu de la població --la diferència entre naixements i defuncions-- a Catalunya és el més negatiu de l'Estat en el mateix període. Si el 2019 la diferència va ser de -3.597 persones, el 2020 el decreixement es multiplica per 5, amb un saldo vegetatiu de -15.347. Els naixements es van reduir un 3,4%.
Segons dades de l'estudi "Estadístiques del Moviment Natural, de la Població" de l'INE, els matrimonis també van caure en picat, fins a un 61% respecte al 2019. La pandèmia va fer anul·lar moltes celebracions a causa del confinament i les mesures de seguretat sanitària.
A l'Estat espanyol encara hi ha casos més greus, com el de Madrid, amb un 64% d'increment. El director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve, ha concretat, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que un increment tan elevat de la mortalitat no es donava des de la guerra del 1936.
Per veure un augment d'aquesta magnitud probablement ens n'haurien d'anar a la Guerra Civil. No crec que hi hagi un episodi a Espanya d'una sobremortalitat tan alta d'un any respecte a l'anterior.
Les dades recollides entre els mesos de gener i juny coincideixen amb la primera onada de la pandèmia, i mostren que a Espanya s'han registrat un total de 262.373 defuncions, un 19,6% més que l'any anterior en el mateix període. Segons els registres, que es fan des del 1858, aquesta és la xifra més elevada dels del 1941, a l'inici de la postguerra.
La xifra de defuncions de la primera meitat del 2019 va ser de 219.350, una diferència de més 40.000 morts, la majoria de les quals, l'informe demogràfic relaciona amb la irrupció de la pandèmia. En aquest sentit, Albert Esteve ha puntualitzat que fins que no se sàpiguen les microdades d'aquesta estadística, com les causes de mort de cada cas, no es podrà saber quines defuncions són definitivament atribuïbles a la Covid, i això pot trigar sis mesos.
Esteve també ha explicat que, tot i que es preveu que la Covid serà una de les causes més importants de mort, podria ser que altres causes baixessin, ja que el coronavirus hauria precipitat defuncions que podrien haver estat per altres raons.
El decreixement vegetatiu a tot l'estat és de -94.326 persones.
Naixements i matrimonis a la baixa
Els naixements, en el total d'Espanya, han reculat un 4,2 %, que suposa un augment de la tendència a la baixa dels últims 7 anys, i només a Ceuta van pujar un 6,2% durant la primera meitat del 2020. En canvi, a Melilla és on els naixements han baixat més, un 22%. Malgrat tot, el saldo vegetatiu d'aquestes dues ciutats autònomes s'ha mantingut positiu, (amb 85 i 167 persones respectivament), com també a Múrcia (amb 673) i les Balears (amb 355). En aquests dos últims casos, les defuncions no van augmentar respecte a la primera meitat del 2019.
Pel que fa als matrimonis, el mes d'abril va registrar la xifra més baixa, amb només 286 a tot l'Estat enfront dels més de 10.000 de l'any anterior. Al mes de juny, coincidint amb la primera desescalada, la xifra va repuntar fins als 7.833, tres vegades menys que els que es van fer l'any anterior.
Aquestes dades són provisionals fins que es publiquin les xifres recollides durant tot l'any 2020. El director del Centre d'Estudis Demogràfics creu que els percentatges no variaran gaire quan mostrin els efectes de la pandèmia sobre la població en la segona onada i l'inici de la tercera.
