La mostassa de Dijon, víctima del canvi climàtic i les plagues a França i el Canadà
Components electrònics, metalls, fusta, plàstics... i ara també llavors de mostassa. A la llarga llista d'escassetat de matèries primeres a França (així com a la resta del món) ara s'hi ha d'afegir l'ingredient essencial de la famosa mostassa de Dijon.
Les plagues que proliferen a França, degut als hiverns més suaus, i la sequera històrica que ha patit el Canadà aquest estiu són alguns dels factors que han afavorit la baixa producció d'aquest aliment.
Onada de calor al Canadà
El Canadà produeix més del 80% de les llavors de mostassa que s'utilitzen a França. Així doncs, la sequera provocada per l'onada de calor que va colpejar el país aquest estiu -on les temperatures gairebé van arribar als 50ºC a Vancouver- ha preocupat els agricultors.
Els productors de mostassa canadencs preveuen que la collita 2021/2022 caurà un 28% per la baixada del rendiment dels camps i la reducció de la superfície sembrada.
Així ho recull un informe del Ministeri d'Agricultura canadenc publicat a finals de novembre, que preveu una pujada de preus històrica la temporada vinent:
En conseqüència, el preu mitjà es duplicarà respecte a la temporada 2020/2021, i pot arribar a pujar fins al preu rècord de 1.700 dòlars (510 euros) per tona.
A França, gelades i plagues d'insectes
La regió de Borgonya, i en concret la seva capital, Dijon, és sinònim de la producció d'aquesta mostassa des de fa dos segles.
Desapareguda de la regió des de la Segona Guerra Mundial a causa de la globalització del comerç i la competència d'altres països amb més rendiment, la producció es va rellançar en sòl francès als anys noranta, arribant a cobrir el 25% de la demanda fins al 2016.
Però des d'aquell any, la producció s'ha anat reduint, com lamenta Fabrice Genin, productor de llavors de mostassa i president de l'Associació de Productors de Llavors de Mostassa de Borgonya (APGMB):
De 12.000 tones el 2016 vam passar a les 4.000 tones el 2021. El motiu és senzill, ja no podem gestionar les plagues. És un efecte del canvi climàtic, és evident.
Segons Genin, els hiverns més suaus a conseqüència de l'escalfament global fan que l'entorn sigui més favorable perquè els insectes es reprodueixin durant tot l'any. I això n'augmenta les plagues.
A més a més, el productor es lamenta de la falta de solucions institucionals, principalment per la prohibició de l'ús de fitosanitaris.
Encariment d'altres ingredients
El principal productor francès d'aquesta salsa és l'empresa Amora Maille, que té dos terços de la producció del país. Segons explica el fabricant al diari "Libération", la planta funciona a baix rendiment, a un 50% de la seva capacitat, davant la falta d'abastament.
A més a més, considera que la pujada de preus no només es deu a l'encariment de les llavors, sinó també a l'augment de preus d'altres ingredients i productes necessaris per fabricar la mostassa.
Un exemple és el vi blanc, ingredient essencial. A causa de les gelades tardanes també es va reduir la collita del raïm enguany.
I l'altre exemple són els preus dels envasos, que pugen exponencialment, segons Marc Désarménien, director de la fàbrica de mostassa de la família Fallot:
Hi ha un augment del 40% del preu dels taps metàl·lics dels pots, més d'un 12% del vidre, un 35% del cartró...
Faltarà veure si els consumidors donen suport a la indústria tot i l'augment de preus o si el sector, com preveuen els agricultors i productors, tindrà una temporada de sota mínims.
