La narcollanxa trobada a Mataró havia salpat amb haixix de l'est del Marroc
Les hèlices d'acer inoxidable són com espills de tan noves com estan. Ni la salabror ha tingut temps de fer llac. En tota l'embarcació no hi ha cap pàtina que denoti que porti uns mesos al mar.
La narcollanxa, amb doble quilla, fa uns 13 metres d'eslora i va equipada amb quatre motors de 300 cavalls.
La primera composició de lloc que es van fer els investigadors de la Guàrdia Civil és que els tripulants molt probablement havien pogut descarregar l'haixix molt a prop d'on era la narcollanxa, just en una zona on no hi ha la barrera de roques perquè és on desemboca la riera. És un espai on s'ha fet una platgeta de sorra, a més, ben comunicada per terra per emportar-se amb vehicles la mercaderia i connectar amb la Nacional II o amb l'autopista.
Esta hipòtesi policial s'explica perquè els bidons de benzina estaven mig buits. El dipòsit d'estes embarcacions sol tenir una capacitat màxima de 3.500 litres. I porten bidons de reserva perquè necessiten més combustible. A bord, però, no hi havia la benzina que els hauria permès fer el viatge de tornada. Els porten els mateixos homes que s'encarreguen de desembarcar l'haixix i emportar-se'l.
Tot i la primera impressió dels investigadors, no hi havia prou elements a l'embarcació com per saber si realment havia fet un trajecte amb droga. Iniciaven així la investigació.
La narcollanxa va sortir del Marroc
Segons ha pogut saber TV3, la narcollanxa va sortir del cap Tres Forcas del Marroc carregada d'haixix. És una zona de l'est del país africà molt propera a Melilla i és un punt conegut de la ruta de l'haixix de l'estret de Gibraltar.
L'habitual entrada d'haixix a Catalunya per mar havia estat sempre la costa del Delta de l'Ebre. Amb esta troballa al Maresme, queda en evidència que els narcotraficants s'atreveixen amb rutes directes més llargues.
En gran part del recorregut de 500 milles fins a Mataró, la narcollanxa ja no està exposada al sistema de vigilància SIVE de la Guàrdia Civil, que pot detectar embarcacions de nit i fins a uns 10 quilòmetres de distància. I des d'un punt de vista de la navegació, els corrents els són favorables fins a Alacant i, després, tant el vent com els corrents martítims que puguin trobar no solen oposar molta resistència.
Segons el professor de metereologia de la Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya, "la zona més perillosa pel que fa a corrents és justament a l'Estret, que poden arribar fins a cinc nusos. Això és un compromís per a la seguretat de l'embarcació. Ara bé, des de qualsevol punt de la costa est del Marroc, els efectes dels corrents de l'Estret ja estan molt diluïts."
Una narcollanxa com esta, d'uns 13 metres d'eslora, la solen carregar amb un mínim de 4.000 kg d'haixix. Anar més buits és un problema perquè a la velocitat que necessiten navegar l'embarcació s'aixecaria massa.
