"La nena del napalm. Història d'una fotografia", a "60 minuts"
La impactant imatge de la Kim Phuc, la nena de 9 anys vietnamesa fugint d'un bombardeig amb el cos cremat despullat, va esdevenir una icona del horror de la guerra del Vietnam, però també va suposar un gir en la història del fotoperiodisme i del paper dels mitjans de comunicació en els conflictes bèl·lics.
Més de 50 anys després de la fotografia, l'escena encara esgarrifa i mostra l'absurd, la tragèdia i la destrucció que provoquen les guerres. La del Vietnam, la primera derrota militar dels Estats Units, va provocar la mort de milions de civils i centenars de milers de ferits, com la petita Kim Phuc. El documental "La nena del napalm. Història d'una fotografia" retroba el personatge en l'actualitat, una dona que ha dedicat la seva vida a evitar que la seva tràgica història es repeteixi:
Actualment, la meva vida és parlar d'esperança, de pau, d'alegria, coses que necessita tothom al món. Tinc el somni que algun dia, totes les persones, a nivell individual, aprendran a viure amb amor, amb pau i amb perdó. Si aquella nena, la nena del napalm, ho va poder fer, tothom ho pot fer.
Icona del fotoperiodisme
La història de la fotografia de "la nena del napalm", una de les més famoses del segle XX, serveix per denunciar l'ús d'armes químiques, perverses com el napalm, una barreja incendiària que s'enganxa a la pell i crema els teixits i els ossos. Va ser molt utilitzada a la guerra del Vietnam.
El juny del 1972 el fotògraf vietnamita, Nick Ut, d'Associated Press, era a la carretera per on fugia un grup de criatures del bombardeig de les tropes nord-americanes, que es van equivocar d'objectiu i estaven atacant el temple que servia de refugi a desenes de famílies. El fotoperiodista va saber reaccionar i immortalitzar la tragèdia. Després va socórrer la Kim, la va portar a l'hospital i van seguir connectats tota la vida.
La guerra, un espectacle
La guerra del Vietnam va ser la primera on els fotògrafs podien accedir sense problemes a la primera línia de combat. Va ser una oportunitat que molts fotoperiodistes van aprofitar i que va convertir el conflicte en una "guerra a la sala d'estar" dels Estats Units. Les imatges van colpir les consciències dels nord-americans, que contemplaven des del sofà la matança de civils i dels seus "nois". Això va marcar el transcurs del esdeveniments, com analitza Hal Buell, cap del servei de fotografia d'Associated Press:
Les fotos de guerra que van sortir del Vietnam en aquell moment no s'havien vist mai i crec que no es tornaran a veure mai. El motiu pel qual les fotos del Vietnam eren tan espectaculars, tan insòlites i tan directes a l'hora d'expressar l'horror de la guerra era que, per primera vegada, els fotògrafs podien accedir molt ràpidament als llocs on es combatia.
Si s'analitza detingudament l'escena que va immortalitzar Nick Ut, el patiment del nens i nenes es converteix clarament en un espectacle en un escenari dantesc i mediàtic, on l'impacte que provocarà passa per damunt del fonaments deontològics del periodisme, però també dels valors humans més essencials. Tot era espectacle, fins i tot el dolor d'unes criatures, alerta Françoise Denoyelle, historiadora de fotografia:
Hi ha un nen petit que es gira per mirar si hi ha algun adult que el pugui acompanyar, però també està sol. Després a la dreta veiem un fotògraf que està carregant la seva càmera. Estem davant d'un espectacle on n'hi ha uns que fotografien, que són allà i que sembla que no tinguin gens de por. Al darrere hi ha uns soldats que sembla que es passegin i uns nens totalment aterrits.
Controlar el mitjans, controlar la guerra
Ni pau ni honor. El desastre de la guerra, la commoció de l'opinió pública i la derrota militar dels Estats Units va frenar l'accés dels periodistes als escenaris reals dels combats a partir d'aleshores. Es va relacionar la del conflicte amb els efectes que van provocar les fotografies de Nick Ut i els seus companys. La història del fotoperiodisme va canviar per sempre i els polítics van aprendre a deixar de subestimar el poder de les imatges, malauradament, a costa d'intentar impedir l'accés dels mitjans allà on no interessa que es difongui l'horror.
"La nena del napalm. Història d'una fotografia" és un documental de Patrick Cabouat, Stéphane Landowski, produït per Skopia Films amb la participació de France Télévisions.
