"La nit de l'explosió de Txernòbil vam fer 36 avortaments"

El 26 d'abril de 1986, la teulada del reactor 4 de Txernòbil era el lloc més perillós del món. El nivell de radiació que hi havia podia matar una persona en menys de deu minuts. Els primers a arribar-hi van ser els bombers de les unitats d'emergència militar, que eren a cinc minuts en cotxe de la central. I es van posar directament a treballar. Tots els homes de les dues primeres unitats van morir.

Polina Polsky, metgessa de l'Hospital de Prípiat, recorda que "arribaven soldats amb cremades per tot arreu i cap de nosaltres no sabíem què fer; no sabíem ni què era, allò de la radiació. Era com una guerra; una situació catastròfica". Bombers amb la cara cremada i altres lesions i símptomes derivats d'una exposició de nivell 3 de radiació.

"Va venir un noi jove, encara se li veien uns ulls de color blau fosc intens que eren com un abisme suplicant 'si us plau, ajudi'm com sigui'. Recordo que li vaig dir 'Tot anirà bé, tingues confiança', i em va contestar 'li pot dir això a la meva mare?'. A la mare no li vaig dir res perquè ja ho sabia, que no sobreviuria", Polina Polsky

 

 

La metgessa no recorda quan va poder dormir ni menjar per primer cop després d'aquella primera allau d'afectats per l'explosió. El que sí que recorda amb precisió és el primer cas d'una dona embarassada que va arribar a l'hospital aquell dia, que anava de part. Estava casada amb un bomber i havia sortit al balcó de casa seva per veure l'explosió del reactor; per tant, portava més de 24 hores en contacte amb la radiació: "Quan va sortir, l'infant estava tot negre." Al cap d'unes hores, va arribar una altra noia que també anava de part i immediatament es va fer una crida a totes les dones embarassades perquè es fessin una revisió urgent.

"Les dones arribaven en un estat lamentable i els vam oferir directament que qui volgués avortar podia fer-ho allà mateix", Polina Polsky

El metge va demanar una ajudant per intervenir totes aquelles dones i Polsky s'hi va oferir voluntària: "Aquell vespre vam fer 36 avortaments, en tots els estadis de l'embaràs. Va ser horrible, no tinc paraules per descriure-ho." La metgessa ho va viure com "un crim", tot i que "no és que matéssim els infants, és que estaven tots deformats" a causa de la radiació que havien absorbit els fetus. "Va ser el dia més horrorós de la meva vida i m'agradaria poder-lo esborrar."

 

 

Aquell dia, gairebé 120.000 persones van ser evacuades de Prípiat en sis hores. L'explosió del reactor 4 va ser una vivència personal i professional tan traumàtica per a ella que encara avui li provoca angoixa.

"Quan es fa de nit em venen imatges horribles del temps de Txernòbil i no puc dormir, perquè no deixo de veure-les. Cada dia." Polina Polsky

Unes seqüeles que també corrobora Berl Starlokovsky, oficial de la unitat especial de seguretat que va formar part del dispositiu que va intervenir a la zona: "Forma part de les nostres vides, no ens en podem escapar."