La regulació per endurir el registre horari a la feina es tramitarà d'urgència
El Ministeri de Treball posa fil a l'agulla als tràmits per aprovar un nou registre de les hores treballades i mesures per garantir l'anomenat dret a la desconnexió digital dels treballadors.
Així, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la tramitació per la via d'urgència del projecte de reial decret que regularà la forma del registre horari. D'aquesta manera, es redueixen a la meitat els terminis previstos i no caldrà un nou període d'exposició pública. No caldrà que passi pel Congrés i entrarà en vigor quan es publiqui al BOE, tot i que no se sap quan serà. La intenció és, però, que pugui ser abans que acabi l'any.
"Cinc canvis clau"
El ministeri que lidera Yolanda Díaz ho fa després que el Congrés rebutgés el projecte de reducció de la jornada a 37,5 hores, que portava incorporades aquestes dues iniciatives.
Díaz, en roda de premsa, ha destacat "cinc canvis clau" en el registre horari, però no ha concretat si el que s'aprovarà és el mateix que ja va anar al Congrés. L'objectiu de la modificació, segons la ministra, és que el registre sigui digital i accessible en remot per a cada treballador, els sindicats i la Inspecció de Treball de manera automàtica.
Així mateix, es pretén que sigui verificable en temps real i que l'empresa no pugui modificar els apunts sense el consentiment dels treballadors. Alhora, cada empleat tindrà accés al seu registre d'hores.
No s'estipula, però, si hi haurà sancions per a les empreses que no compleixin, un requisit que necessitaria l'aval del Congrés.
Com es farà el control de la jornada?
El registre de les hores treballades és obligatori en qualsevol empresa des del 2019. La principal novetat de la normativa que ara es planteja és que el control s'haurà de fer de manera electrònica.
Això vol dir que deixaran de ser vàlids els registres en paper i, quan entri en vigor la nova norma, els treballadors només es podran computar les hores de feina a través, per exemple, d'un programa informàtic, una aplicació, una web o una targeta amb tecnologia RFID o un QR.
Aquesta informació haurà de quedar emmagatzemada en un fitxer que haurà de ser accessible --i aquesta també és una novetat important-- en qualsevol moment i de manera remota per part de la Inspecció de Treball. Però també per part dels representants sindicals i del treballador.
Tot plegat s'haurà de fer en un entorn tècnicament segur, per evitar fugues de dades, i queden prohibits els registres via paràmetres biomètrics com ara l'empremta dactilar o el rostre.
El ministeri assegura que busca un sistema de registre de jornada "realment eficaç", que estigui guiat pels principis d'"objectivitat, fiabilitat i accessibilitat".
Entre els sistemes amb els quals es podrà fitxar, presencialment o també en règim de teletreball, hi ha les aplicacions de control horari, les màquines lectores de targeta amb sistema RFID o QR i el registre per enllaç web, entre d'altres.
Reflectir les hores extres?
El futur control horari haurà de registrar tots els tipus de jornada, bé siguin hores ordinàries, extraordinàries, flexibles o complementàries en el temps parcial.
De fet, en el text que va anar al Congrés, el Ministeri de Treball volia que les hores extres quedessin reflectides en la nòmina mensual, independentment de com es compensin.
L'objectiu és acabar amb el que els sindicats qualifiquen de frau: no pagar les hores extres, no cotitzades i no declarades.
Segons dades de l'Institut d'Estadística, els primers tres mesos de l'any s'han fet a Catalunya més de 13 milions d'hores extres, de les quals 7 milions no s'han pagat.
I es calcula que cada treballador va fer unes 7 hores extres de mitjana a la setmana, de les quals només se'n van pagar 3 i 20 minuts.
Com es garantirà el dret a la desconnexió digital?
L'anomenada desconnexió digital és un altre dels grans cavalls de batalla del Ministeri de Treball que lidera Yolanda Díaz. Es tracta, per exemple, de no haver de respondre trucades o correus electrònics relacionats amb la feina fora de les hores de treball efectiu.
En concret, el redactat que va anar al Congrés parlava de garantir l'"absència de comunicació de l'empresa" fora de l'horari de treball pactat i també del fet de no haver d'estar "localitzable" quan no s'està treballant.
