"La pagesia que ve", la revolució "soft power" al camp, a "30 minuts"

"Si no canviem, ens vindrà una hòstia que ens farà canviar de cop i volta i llavors tot seran esternuts." Marc Talavera Romal, del col·lectiu Eixarcolant, és un dels pagesos que treballa per recuperar varietats tradicionals de fruiters. I el seu pronòstic és clar: "Com que sabem què ve, perquè l'escenari és clar, anem-hi treballant. Encara que sigui impopular dir que hem de decréixer, diguem-ho, perquè és un fet". A Osona, al Ripollès, a la Segarra, a l'Anoia,  al Pallars, a Menorca... el reportatge "La pagesia que ve" retrata multitud d'iniciatives de joves que s'han revoltat contra les grans produccions i l'explotació intensiva del sòl i prefereixen parlar de respecte a la terra, de qualitat, d'arrelament, de diversitat, de proximitat i de sostenibilitat ambiental i social. Com l'Eva, que cultiva vinyes ecològiques a l'Ametlla de la Segarra, i que es declara membre "d'una generació que hem escollit quedar-nos al camp. Entenc que hem de posar el fre i, fins i tot, girar una mica enrere amb tot el coneixement que tenim ara."

Aquests joves, nascuts a pagès o no, també parlen de producció i viabilitat, però sota una visió més ecològica i social del món. Més enllà del fenomen dels "neorurals" que eren percebuts com una proposta molt "hippy", aquestes noves generacions surten d'escoles agràries i venen amb propostes tecnològicament avançades, però també amb una mirada a la manera de fer tradicional per recuperar algunes coses del passat.

 

 

Són joves com l'Albert Quer, que treballa una seixantena d'hectàrees de cereal a la Segarra. Segueix conreant blat per abastir l'agroindústria que elabora pinso. Però alhora llaura un hort ecològic amb 4 cavalls. Va tornar al poble després d'estudiar Ciències Polítiques. "La sobirania alimentària la vam desaprendre fa 40 anys. Això que ara fem -diu l'Albert- és una revolució "soft power", que en diem a la política, és anar treballant, sense gran rebombori, però al final estem canviant les coses." 

La perspectiva, diu l'Eva, és revertir també el despoblament "perquè a mi m'encantaria tornar al poble i que el meu fill pogués jugar amb algú que no fos un gos."

L'Àlex i l'Aitana han tingut molta sort. Han trobat una vivenda i han pogut fer el relleu als últims ramaders de Gavàs, al Pallars Sobirà. Ara comercialitzen el seu propi formatge. Però trobar un lloc on viure no ha sigut fàcil: "Ens deien que els sortia més a compte llogar per Setmana Santa i per l'estiu que no pas un lloguer de tot l'any."

 

 

"La pagesia que ve" proposa una passejada per diferents sectors de la pagesia: el cerealista, la vinya, l'horta i la ramaderia i les innovacions que s'hi estan introduint.

La pandèmia, la guerra d'Ucraïna i els elevats preus han posat sobre la taula, més que mai, la importància de la sobirania alimentària. A més, però, el canvi climàtic i els incendis d'aquest estiu fan plantejar la necessitat de mantenir els pagesos al territori. Davant aquesta emergència, les administracions han hagut de moure fitxa i es preveuen transformacions de cara a la tardor. D'una banda, la presentació del pla estratègic del relleu generacional a Catalunya, i de l'altra, l'entrada en vigor de la nova política agrària comunitària, la PAC 23-27, que fa un gir important cap a models més sostenibles.

 

 

 

 

 

Un reportatge de Lluís Jené Riba amb la col·laboració de Montse Jaén García
Muntatge: Martí Genís
Un producció de Lluís Jené amb la col·laboració de la Comissió Europea i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural