La paradoxa del català: menys ús social, però una gran majoria el veu important per la feina
La salut del català viu una paradoxa: té més parlants que mai, però alhora menys ús social que mai. És el que conclou l'InformeCat 2025 elaborat per Plataforma per la Llengua i que radiografia la salut del català a partir de dades extretes de diferents enquestes i estudis.
Segons dades de l'enquesta sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el 82,4% dels residents a Catalunya estan bastant o molt d'acord que aprendre català és important per progressar professionalment a Catalunya.
Però tot i aquesta opinió àmpliament majoritària, la realitat és que només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important en el seu entorn laboral, segons una enquesta del sindicat UGT, feta a més de 900 delegats sindicals, que també recull que un 85% diu que el fa servir alguna vegada.
El català com a element integrador
En aquest mateix marc, l'estudi de Plataforma per la Llengua destaca --també amb dades del CEO-- que el 84,1% dels residents a Catalunya estan d'acord que el català és important per integrar-se socialment i el 86,5%, per accedir a coneixements i cultura.
En contrast, només el 8,6% dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català, mentre que el 72,9 % parlen habitualment en castellà. En aquest cas són dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics que s'ha fet pública aquest 2025.
Pel president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, hi ha tres factors que explicarien aquestes paradoxes: que el català és una llengua minoritzada, que els catalanoparlants l'amaguen i que les administracions públiques no fan prou per defensar-la.
Sobre el procés de minorització, és a dir, que el català ocupi només una petita part de l'ús social, Plataforma per la Llengua aporta dues dades: el 36,5% dels catalanoparlants no són atesos en català als comerços sovint o mai, segons el CEO, i que el 69,6% han hagut de parlar en castellà al metge en alguna ocasió, segons una enquesta del Gesop.
Pel que fa a amagar la llengua, l'estudi reitera que vuit de cada deu catalanoparlants es passen al castellà quan algú se'ls adreça en aquesta llengua i alerta que gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya consideren que no han tingut prou oportunitats per aprendre la llengua.
Les administracions, que actuïn
Finalment, Plataforma per la Llengua reclama a les administracions públiques que actuïn i apliquin les lleis que ja existeixen per defensar el català en diferents àmbits com el de la sanitat o l'ensenyament i el lleure. Pel seu president, Òscar Escuder, es tracta de fer vida normal en català:
Demanem que la canalla surti de l'escola realment sabent català, que quan després vagi a jugar a futbol o jugar amb el videojoc, ho pugui fer en català. Que quan anem al metge no ens trobem, cada dos per tres, que ens digui que no ens entén. Demanem mesures en aquest sentit.
L'entitat creu que les administracions podrien fer molt més quan --segons les seves dades-- entre el 2012 i el 2024 l'Agència Catalana de Consum i el Departament de Política Lingüística només han imposat sancions en el 6,3% dels casos denunciats per vulneració dels drets lingüístics. A més, també segons dades seves, entre el 2022 i el 2024 el Departament d'Educació no ha obert cap expedient sancionador per no fer les classes en català.
Per Plataforma per la Llengua, un dels grans àmbits on el català és més residual és la justícia. Fins al punt que, segons dades dels Serveis Lingüístics de l'Àmbit Judicial del 2023, el 79,2% de resolucions que s'haurien d'haver notificat en català, ho han estat en castellà.
