La participació a Euskadi cau 9 punts respecte al 2001 i se situa en el 69%

Com indicaven les previsions, la participació serà inferior a la registrada als comicis del 2001. A les cinc de la tarda, havien anat a votar un 49% dels electors, més de 8 punts percentuals menys que la mateixa franja horària del 2001, quan el llindar se situava en el 57,52%. Amb els índexs de participació a la mà, es preveu difícil assolir els nivells aconseguits en els comicis anteriors, els del 2001, quan va participar un 78,97% de l'electorat basc. Gairebé 1,8 milions de bascos estan cridats avui a les urnes per elegir els 75 membres del vuitè Parlament basc després de la instauració de la democràcia. La jornada electoral ha arrencat a les nou del matí amb l'obertura dels 725 col·legis electorals distribuïts per les tres províncies basques. Unes 13.000 persones formen part del dispositiu electoral, al marge de les forces de seguretat que vetllaran perquè la jornada es desenvolupi amb normalitat. El conseller d'Interior del govern basc, Javier Balza, ha estat l'encarregat de facilitar les dades de participació, que situen Àlaba com la circumscripció que ha registrat més participació, gairebé un 70%, seguida de Biscaia i Guipúscoa, amb un 68%. Les dades confirmen la tendència que s'apuntava amb el vot per correu. Fins dijous passat, un dia abans que s'acabés el termini per a la seva admissió, més de 46.900 ciutadans havien enviat la seva papereta. Aquesta xifra està molt lluny dels 79.518 que ho van fer als comicis del 2001. Martínez ha informat que a primera hora de la tarda tots els col·legis electorals ja han rebut els vots emesos per correu. Els analistes consideren que una participació baixa -una tendència que les dades d'ara mateix confirmarien- pot perjudicar, principalment, el PNB. Les enquestes donen per fet que el partit nacionalista guanyarà aquestes eleccions i que Ibarretxe repetirà com a lehendakari, però caldrà saber amb quina majoria. L'altra incògnita és saber com es comportarà el Partit Comunista de les Terres Basques. La incògnita del Partit Comunista de les Terres Basques A partir de les vuit del vespre es començaran a desvelar la majoria d'incògnites sobre el futur govern d'Euskadi. Les enquestes de les últimes setmanes apuntaven, majoritàriament, cap a una possible majoria absoluta d'una hipotètica reedició del pacte tripartit entre el Partit Nacionalista Basc (PNB), Eusko Alkartasuna (EA) i Esquerra Unida-Ezker Batua (IU-EB). La irrupció del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB), però, pot fer capgirar els pronòstics. El suport de la il·legalitzada Batasuna a les llistes del PCTB pot condicionar el futur escenari a la cambra de Vitòria. Caldrà veure fins a quin punt hi ha un transvasament de vots de l'esquerra abertzale cap al PCTB i com condiciona això les possibles aliances al Parlament basc. El que es dóna pràcticament per fet és que la coalició PNB-EA no obtindrà la majoria absoluta i que necessitarà pactar per governar. Una altra de les incògnites a resoldre és el duel entre els dos grans partits d'àmbit estatal: el Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) i el Partit Popular. Les enquestes donen al PSE-EE el segon lloc en vots i escons a la cambra de Vitòria, superant d'aquesta manera el PP, que experimentaria un lleu retrocés.