La patronal de l'eòlica reclama al govern espanyol desencallar els parcs marins com el de Roses
La patronal del sector eòlic --l'Associació Empresarial Eòlica (AEE)-- critica que des de fa un any, quan es va aprovar la normativa que regula la instal·lació de molins a alta mar, el govern espanyol no ha fet més avenços i li reclama que desencalli els tràmits legislatius per impulsar aquesta energia renovable.
Des de Catalunya, els impulsors de la Plataforma d'R+D+i en Energies Marines de Catalunya (Plemcat) que ha de servir per testar els aerogeneradors marins, es reivindiquen. Asseguren que les seves recerques ajudarien a definir la regulació pendent.
Què reclama el sector?
L'AEE vol que s'avanci legislativament per obrir els concursos públics i que les empreses privades puguin presentar els seus projectes de parcs eòlics marins.
El director tècnic de l'AEE, Juan de Dios López Leiva, explica que no veuen que hi hagi cap raó objectiva pel retard en la regulació.
Bona part de la reivindicació es produeix perquè és primordial que el sector tingui una visió de com es desenvoluparà per anar-se preparant perquè el desenvolupament necessita temps.
Assegura que es va tard per complir l'objectiu de disposar de tres gigawatts d'eòlica marina d'aquí a cinc anys, ja que explica que per fer un parc eòlic marí calen, de mitjana, entre set i nou anys.
Què pot aportar el Plemcat?
Una de les zones on el govern espanyol ha dit que es poden posar aerogeneradors marins és davant del golf de Roses.
Precisament allà està previst fer el Plemcat, una plataforma de proves per testar la tecnologia.
L'Institut de Recerca en Energia de Catalunya n'és l'impulsor, i el seu director, Joan Ramon Morante, creu que les dades que se'n traurien ajudarien el govern espanyol a concretar les característiques que han de tenir els parcs eòlics marins.
El Plemcat seria la peça clau. Seria un laboratori de referència per tenir mesures directes per ajudar els polítics a definir com han de ser les coses.
Veus crítiques amb el projecte
El Plemcat té el rebuig d'alguns veïns i municipis de la zona, i la seva posada en marxa s'està allargant.
La plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí, formada per entitats i empreses, ha recollit milers de firmes en contra.
Més de 30 ajuntaments de la zona han aprovat mocions posicionant-se contra el projecte i els tres parcs naturals de l'Empordà que s'han adherit al manifest que rebutja que davant del golf de Roses s'hi facin parcs eòlics.
Com ha de ser l'èolica marina?
A la majoria de països d'Europa els aerogeneradors marins estan falcats al fons del mar perquè les profunditats ho permeten.
El mar territorial de l'Estat és més profund, supera els 50 metres de fondària, i, per tant, és inviable falcar els aerogeneradors i han de ser flotants.
La tecnologia dels flotants no està tan desenvolupada i el Plemcat vol ser una plataforma perquè les empreses la provin.
Quantes empreses interessades hi ha?
Actualment consten set projectes interessats a posar aerogeneradors al golf de Roses.
Es troben en els moments inicials de la tramitació i ho fan abans que es convoquin els concursos públics.
Per això, López Leiva creu que "segurament no es faran tots".
On es poden col·locar aerogeneradors marins?
El Ministeri per a la Transició Ecològica ha elaborat el Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), on s'estableixen quines zones de les aigües territorials són d'alt potencial per desenvolupar l'energia eòlica marina.
A Catalunya només hi ha una d'aquestes zones; és davant del golf de Roses i s'anomena LEBA-1. A l'entorn de Menorca hi ha la LEBA-2. Segons López Leiva, la suma de totes les zones d'Espanya dedicades a l'eòlica marina és de 5.000 km quadrats, una superfície que no arriba a un 0,5% del mar territorial.
En aquest sentit, assegura que per complir l'objectiu dels tres gigawatts l'any 2030 es necessiten menys de 1.000 km quadrats.
Actualment, l'eòlica marina a Espanya és testimonial, amb només alguns prototips en funcionament. Hi ha cinc megawatts instal·lats amb tres aerogeneradors: un a Bilbao i dos a les Canàries.
