La penitència de Sánchez: recuperar el suport de Junts per aguantar fins al 2027

Pedro Sánchez té entre cella i cella esgotar la legislatura i, per tant, convocar eleccions espanyoles, com a molt aviat, el maig de l'any 2027. Per aconseguir l'objectiu, però, necessita amb urgència recompondre la majoria de la investidura i tornar a arrossegar a Junts per Catalunya al bloc dels socis. O, com a mínim, comptar amb ells en algunes votacions.

Les alarmes van saltar la setmana passada a la Moncloa, quan el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va reptar l'empresariat català a pressionar Junts perquè s'aliï amb ells per dinamitar la legislatura. 

El temor ja no és a una eventual moció de censura, que veuen improbable i a la qual Junts ja ha donat cop de porta. La por és que tots tres partits --PP, Junts i Vox-- deixin la legislatura en via morta perquè acabin rebutjant totes les lleis que surtin de l'executiu.

La penitència de Sánchez

En poques setmanes, Sánchez i el PSOE han passat de treure importància a la ruptura amb Junts, a considerar-la una qüestió nuclear per la viabilitat del govern de l'Estat. I la penitència ha estat dir-ho en públic, admetre-ho.

Tres dies després de la crida de Feijóo als empresaris catalans, el president espanyol feia un gir de guió que sorprenia. En dues entrevistes pràcticament simultànies, a Ràdio Televisió Espanyola i a Rac1, donava la raó a Junts, admetia incompliments i anunciava les primeres mesures per seduir els seus antics aliats. I dos dies després, desencallava al Congrés --amb la col·laboració del PP-- la proposició de llei de Junts per endurir les penes contra els lladres multireincidents.

La penitència de Sánchez ha deixat astorats alguns dirigents juntaires, però, de moment, no ha donat fruits. Fonts del partit ja explicaven a 3CatInfo, poca estona després dels anuncis, que no es mourien. L'endemà, la líder al Congrés, Miriam Nogueras, deixava clar que gir dels socialistes no canviaria res i que mantenien trencades les relacions. 

El retorn de l'expresident

Després de la penitència, ve el temps mort. Al gener no hi ha sessions al Congrés i els primers mesos del 2026 poden ser clau per al retorn de l'expresident Carles Puigdemont a Catalunya. Un tema essencial pel govern espanyol, i també per Junts. 

El PSOE confia que el retorn de l'expresident permeti recompondre les relacions, i Junts veu el retorn --que admet, ara sí, que pot ser proper-- com a indispensable per agafar aire i recuperar votants que es plantegen votar Aliança Catalana.

Aquest dissabte, en la celebració del dia de la Constitució, el president espanyol situava cap a la primavera aquest retorn, en una conversa informal amb periodistes.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de sentenciar a principi d'any si els delictes de malversació --que afecten Puigdemont, però també el president d'ERC, Oriol Junqueras, i altres càrrecs del govern del 2017-- són amnistiables, juntament amb els de terrorisme. Si fa cas a l'advocat general del TJUE, els magistrats avalaran l'aplicació de l'oblit judicial a aquests casos i això hauria de permetre el retorn del líder de Junts al país.

En paral·lel, el Tribunal Constitucional començarà el 2026 entrant en el fons en l'amnistia. Ha d'estudiar si el delicte de malversació és amnistiable i resoldre els recursos d'empara dels líders polítics del procés perquè se'ls apliqui l'amnistia, excepte si el Suprem troba una altra via per dilatar-ho encara més, per exemple, preguntant a Europa.

Si el TC resol, Sánchez podrà exhibir davant de Junts que l'amnistia que va prometre ha acabat materialitzant-se. Però si el Suprem hi posa bastons a les rodes, Sánchez serà assenyalat com a culpable, encara que el fre a l'amnistia vingui dels jutges conservadors de l'alt tribunal.

Finançament, pressupostos i FLA

Els primers exàmens de Sánchez en el nou any tindran tres carpetes que afecten directament Catalunya: el nou model de finançament, els pressupostos generals de l'Estat i la condonació de part del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). 

El govern espanyol està decidit a portar els comptes al Congrés aquest gener, però difícilment tiraran endavant. Junts ja ha dit que no els votarà i ERC insisteix que no els negociarà fins que no s'acordi un nou model de finançament. Un nou revés per a l'executiu espanyol, tot i que Sánchez intentarà descarregar-se de culpes, i assenyalar els socis com a responsables.

El nou finançament s'ha de desencallar els primers dos mesos de l'any vinent. La vicepresidenta espanyola, Maria Jesús Montero, vol presentar el model a totes les comunitats autònomes aquest gener o febrer i, després, tornar-les a convocar per presentar-los les lleis que caldrà modificar. És una negociació central per ERC i que, si acaba veient la llum, permetrà al president Salvador Illa buscar els vots dels republicans per aprovar els seus primers pressupostos.

Sobre la condonació de part del deute del FLA de les autonomies --Catalunya és la segona més beneficiada, amb 17.000 milions d'euros, només darrere d'Andalusia-- el govern espanyol aprovarà el projecte de llei aquest desembre.

Quan es voti al Congrés, serà un bon termòmetre per mesurar les relacions amb Junts, perquè els seus vots són imprescindibles perquè l'eliminació de part del deute pugui tirar endavant. 

Els jutjats

La política espanyola també tornarà a tenir un ull posat als tribunals. L'exnúmero 3 del PSOE, José Luís Ábalos, i el seu antic assessor, Koldo García, són a la presó. De fet, una de les branques del seu cas --la trama per vendre mascaretes a les administracions en plena pandèmia de la Covid-- té tots els números per ser la primera de les investigacions judicials al voltant dels socialistes que arribin a judici, previsiblement a la primavera. 

El cas de David Sánchez, el germà del cap de l'executiu, també té data de judici, a finals de maig. I el de Begoña Gómez, la parella del president espanyol, està encarrilat per anar a judici, i amb jurat popular. 

Només el judici per l'Operació Kitchen previst pel maig a l'Audiència Nacional i la sentència dels últims casos de la Gürtel, que ha d'arribar els mesos vinents, donaria oxigen al PSOE amb el front obert als tribunals. 

El nou cicle electoral

El front judicial és una de les principals trinxeres del PP per desgastar l'executiu. Ara, però, l'estratègia dels populars se centrarà en tres estacions: Extremadura, Castella-Lleó i Andalusia.

Són les tres autonomies, governades pels populars, que tindran eleccions els pròxims mesos i que obriran el nou cicle electoral. I també una crisi de govern, perquè la seva número 2, Maria Jesús Montero, saltarà de l'executiu per encapçalar la candidatura dels socialistes a Andalusia.

El PP aspira a un bon resultat --i a una patacada del PSOE-- que els doni força i ànim de victòria. Però el trofeu pot ser molt amarg si perden la majoria absoluta a Andalusia i en tots tres territoris acaben lligats de mans i peus a Vox per poder governar. 

A Ferraz admeten que l'estratègia del 2023, d'avançar eleccions espanyoles després que PP i Vox arrasessin a les autonòmiques, els va funcionar.

El dubte és si el PSOE tindrà temptacions de repetir la jugada i de prémer el botó de l'avançament electoral per aprofitar el rebuig de molts ciutadans als governs amb l'extrema dreta i si, aquest cop, li funcionaria quan Sumar s'enfonsa a les enquestes.