La pesca fantasma perjudica 88 espècies de peixos, moltes de valor comercial i ecològic

La pesca fantasma, com s'anomenen els arts de pesca perduts o abandonats en els fons marins, han perjudicat --en el litoral català-- 88 espècies de peixos, entre les quals algunes d'elevat interès comercial i ecològic.

Les dades corresponen a l'informe sobre el projecte "Evitem la pesca fantasma", dirigit per Bernat Hereu i Júlia Ortega, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat va presentar l'informe dijous passat.

La valoració s'ha fet amb la informació acumulada des del 2009, any en què es van fer les primeres retirades d'arts de pesca perduts sota assessorament científic. Des d'aleshores s'han dut a terme 102 extraccions. Un 75% de les extraccions s'han fet des del 2017, quan es va publicar el primer protocol elaborat a Catalunya per retirar les xarxes i els arts de pesca esportius i artesanals enrocats als fons marins, que va ser impulsat per la UB i la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya (DGPMPS).

Cada any s'aboquen a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, i al voltant del 10% són arts de pesca perduts o abandonats en els fons marins que tenen un efecte molt negatiu, com explica Bernat Hereu:

"Els estris de pesca enrocats en els fons marins poden capturar organismes durant anys --és el fenomen de la pesca fantasma-- i tenen un impacte mediambiental que se suma als efectes negatius en la biodiversitat marina de la contaminació, el canvi climàtic, la pesca, les espècies invasores i la sobrefreqüentació".

A més, els estris abandonats també suposen un risc potencial per a les embarcacions, el trànsit marítim i les persones que fan activitats aquàtiques.

En total s'han identificat 88 espècies perjudicades. La majoria perquè han quedat atrapades, i una part molt important per l'erosió del bentos, el fons marí. Moltes tenen elevat interès comercial i ecològic: llagosta, esclop, nero, déntol, escórpora, sèpia, corall vermell i gorgònies vermella i blanca.

A la inversa, s'han identificat 50 espècies que han utilitzat l'art com a substrat per créixer.

La majoria d'arts retirats es van trobar en substrats rocosos amb coral·ligen (60%) i prop del 50% dels arts recuperats eren tresmalls, probablement perquè es treballava en profunditats inferiors als 30 metres. El tresmall està compost per tres panys de xarxa de niló i forma part dels arts menors, que es calen de forma fixa sobre el fons perquè el peix hi queda atrapat.

Les causes principals de la pèrdua dels arts de pesca en el medi marí són la meteorologia adversa i les males pràctiques lligades a la pesca il·legal.

En el projecte "Evitem la pesca fantasma" hi han col·laborat científics, pescadors, agents locals, agents forestals, mossos i bussos professionals.

Evitar perjudicis al corb marí emplomallat

Aquest mateix any ha començat la tercera fase del projecte DESMARES, desenvolupat per científics del grup de recerca en Biologia Animal i del grup de Biodiversitat i Recursos Marins de la Universitat de Girona (UdG).

L'objectiu, en aquest cas, és aportar solucions al sector pesquer artesanal per evitar captures accidentals d'algunes espècies marines, com tortugues i, especialment, el corb marí emplomallat. Aquest ocell viu a la costa catalana i està catalogat com a vulnerable a l'extinció.

DESMARES III preveu transferir tot el coneixement generat a organismes gestors i al sector de la pesca perquè puguin prendre decisions que contribueixin a la protecció de la fauna marina.

El projecte, que porta per títol "Cap a la sostenibilitat del sector pesquer artesanal: el corb marí emplomallat com a espècie emblema de les àrees protegides", posa l'accent en aquest ocell com a símbol de les espècies vulnerables del Mediterrani.

Els científics de la UdG han dissenyat arts de pesca per allunyar les espècies marines de la zona de pesca i evitar morts accidentals. Les mesures es faran efectives a partir de llums i elements espantaocells.

Aquesta fase de recerca durarà vuit mesos, durant els quals se supervisarà la dieta del corb marí emplomallat. La finalitat és utilitzar-lo com a bioindicador de les comunitats de peixos litorals, ja que conèixer què menja permet saber quines espècies hi ha a la costa. També actuarà de sentinella de l'estat de salut del mar, perquè durant el projecte es determinarà la càrrega de microplàstics i de metalls presents en aquestes aus.

En una altra línia d'actuació, l'equip de biòlegs investigarà com els dofins mulars, una de les tres espècies de dofins que habita el Mediterrani català, interaccionen amb les xarxes pesqueres.