La polèmica sala de ball i l'enderroc de l'ala est de la Casa Blanca: necessitat o nostàlgia
El president dels Estats Units, Donald Trump, certament vol deixar empremta no només al país i al món amb la seva política, sinó també a la Casa Blanca. Amb el seu estil exagerat i megalòman ha emprès la reforma més gran i important de la història de la residència presidencial des que Truman en va refer l'interior.
El seu afany constructor com empresari li ha fet tirar endavant el projecte d'una nova gran sala de ball per acollir fins a mil persones.
La polèmica per aquesta idea provocadora i pel pressupost exagerat de 300 milions de dòlars s'afegeix a l'enderrocament de l'ala est de la Casa Blanca. Fins al punt que el New York Times ha dedicat un obituari a aquesta ala de la Casa Blanca pels seus 123 anys d'història, amb testimonis a favor i en contra de la seva desaparició.
Les obres van començar dijous passat i els efectes són irreversibles: l'ala est de la Casa Blanca ja és història.
Un edifici gegantí, pagat amb donacions
Trump va dir que per construir una gran sala de ball no tocaria l'edifici, però ha acabat tirant-lo tot a terra. El mou el magnat de la construcció que porta a dins i assegura que ho paga amb donacions de grans empreses, incloent-n'hi de tecnològiques.
La nova ala est serà l'estructura més gran de tot el complex i serà la reforma més contundent de les ja fetes per Trump. L'obra no només afecta l'ala est, sinó també la columnata per on s'hi accedia i els jardins adjacents de Jacqueline Kennedy.
De moment, ha pavimentat el jardí de les Roses, n'ha arrencat els rosers i els ha substituït per taules i para-sols molt semblants als de Mar-a-Lago.
A fora, ha instal·lat dues grans banderes nord-americanes i, dins, la seva afició pel daurat i l'estil imperial s'han apoderat de les parets i la llar de foc de la Sala Oval.
"Potser sentiu el bonic so de les obres aquí darrere. El sentiu? Oh, això és música per a les meves orelles. M'encanta aquest so. A altres persones no els agrada. A mi m'agrada, Josh", ha dit el president.
Quan sento aquest so (de les obres) em fa pensar en diners.
El fons per a la conservació històrica havia demanat aturar la demolició fins que no es fes la revisió pública del procés, però no ha arribat a temps.
Entre la necessitat d'espai i la nostàlgia
L'ala est no ha tingut mai la importància de l'ala oest de la Casa Blanca, on es desenvolupa l'activitat frenètica del poder polític.
Són diversos els exfuncionaris que lamenten la seva demolició. Stephanie Grisham, secretària de premsa de Melania Trump, recorda al New York Times que a l'ala est, on hi havia les oficines de la primera dama, era un "alè d'aire fresc quan venies de l'ala oest".
Es veure la història destruïda davant dels nostres ulls.
Laura Schwartz, directora d'esdeveniments amb Bill Clinton, afegeix: "No només és un edifici; és història viva." I Jeremy Bernard, secretari social de Barack Obama, explica que s'assegurava que l'entrada per l'ala est fos acollidora, en la decoració i la música en directe, per als visitants després de passar "l'horror" dels controls de seguretat.
Per contra, Gahl Hodges Burt, secretària social de Ronald Reagan i membre de l'Associació Històrica de la Casa Blanca, diu que la reforma és molt necessària i "arriba tard". Explica que la Casa Blanca no té un espai per als grans esdeveniments com sopars d'estat i que "s'han de fer al jardí, amb carpes i lavabos portàtils".
Michael LaRosa, secretari de premsa de Jill Biden, també la considera necessària, però recorda amb nostàlgia el fet de prendre una copa de vi al final del dia amb l'exprimera dama i algun altre assessor, o també la Willow, la gata de la família Biden, rondant per la zona.
Hillary Clinton ha publicat a X la seva indignació per l'enderrocament:
No és casa seva, sinó casa teva, i l'està destruint.
Els 123 anys de l'ala est de la Casa Blanca
L'ala est es va construir el 1902, durant el mandat de Theodore Roosevelt, com a porta d'entrada per als convidats que hi arribaven en carruatge.
Es va reconstruir a la dècada del 1940 sota el mandat de Franklin D. Roosevelt per fer-hi un refugi subterrani durant la Segona Guerra Mundial.
Durant gairebé mig segle va acollir les oficines de les primeres dames nord-americanes, els treballadors a càrrec seu i els experts en cal·ligrafia que preparaven les invitacions a sopars d'estat.
Sembla que Melania Trump no va visitar gaire la seva oficina en el primer mandat de Trump i la va convertir en una sala per embolicar regals. Pot ser una de les raons que han influït en els plans de demolició?
Al corredor de la columnata també hi havia el teatre del president, convertit en sala de cinema o televisió.
Als anys 50, Harry Truman va fer la remodelació més important fins ara, sobretot a l'interior de l'edifici. Altres presidents hi han afegit una piscina, jardins, un hort o una pista de bàsquet.
Entre els fets que passaran a la història en destaquen dos que van tenir lloc a la desapareguda ala est.
El 2009, dos aspirants a estrelles televisives, Michaele i Tareq Salahi, van saltar-se les mesures de seguretat i es van colar al primer sopar d'estat de la presidència de Barack Obama.
I l'11 de setembre del 2001, durant l'atac a les Torres Bessones, els agents del servei secret van portar el vicepresident Dick Cheney al búnquer situat sota l'ala, construït com a refugi per a Roosevelt, i que acull el centre presidencial d'operacions d'emergència.
