Héctor Alterio
Jubilació
Peter Greene
"Trump gold card"
Carles III
Trinitarios Catalunya
La Xina i el Japó
Cas Leire Díez
UCO
Trump Europa
Concerts Nadal
Messi Índia
Gabriel Masfurroll
Barça Osasuna

La policia sobre el "setge" a la CUP el 20S: "Esperàvem una ordre que mai va arribar"

Els agents volien entrar a la seu al·legant que s'hi descarregava propaganda del referèndum. La CUP els acusa de voler provocar violència als carrers abans de l'1-O.

Roger Rovira

25/02/2019 - 21.28 Actualitzat 26/02/2019 - 10.08

Els dos comissaris de la Policia Nacional que van dirigir l'operatiu que el 20 de setembre de 2017 va encerclar durant més de sis hores la seu de la CUP han declarat aquest dilluns davant del jutge per un presumpte delicte de coaccions.

Els agents imputats han justificat l'actuació al·legant que esperaven una ordre judicial per poder entrar dins del local i requisar propaganda relacionada amb el referèndum que havien vist com s'hi descarregava.

L'autorització judicial no va arribar mai, però les forces policials van mantenir el dispositiu durant hores mentre centenars de persones feien guàrdia a l'exterior per impedir l'entrada als policies.

 

 

Col·lapse judicial
 

Els comissaris han explicat que, a través de la Fiscalia, van demanar la pertinent ordre del jutge per entrar, però que la seva petició no va arribar mai al jutjat per la situació de col·lapse d'aquell dia.

L'autorització depenia del jutjat d'instrucció número 13, que aquell mateix dia ja estava duent a terme els escorcolls del Departament d'Economia i del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat.

 

Assetjament i provocació


L'advocat de la CUP Benet Salellas ha explicat a la sortida del jutjats que:

"Els agents imputats no han sabut explicar per què van triar aquesta opció, d'amenaça a un partit polític, sense ordre judicial. A ningú se li escapa que el marc d'aquells dies era d'assetjament a les llibertats, i que, d'alguna manera, aquests comissaris són els artífexs".

 

També han declarat davant del jutge testimonis proposats per la CUP com l'exdiputat al Parlament David Fernàndez, que ha definit el dispositiu policial com:

"Una estratègia de provocació política per incitar i fomentar la violència, però l'única violència que hi va haver va ser la violència institucional de persecució".



Audiència de Barcelona havia arxivat inicialment la causa, però va ordenar reobrir el procediment a instàncies de la CUP, que considerava necessari prendre declaració als comandaments que van ordenar el desplegament.