La primavera del catolicisme: com la fe guanya pes en la cultura dels joves

Els joves són el segment de població que menys religiós es considera. Però quan ho són, són els més practicants.

Així es desprèn del darrer estudi de la Generalitat titulat "La religiositat de la joventut catalana" que s'ha publicat aquesta tardor.

Lluny de les estadístiques i des de la pràctica de l'observació, és evident que la religió --i concretament la religió catòlica-- va guanyant presència social i, de retruc, cultural.

"Los domingos": ser monja als 17

Al festival de Sant Sebastià vam veure que "Los domingos" s'enduia la Concha d'Or amb una història sobre una jove de 17 anys que vol ser monja de clausura.

És una de les grans favorites en la temporada de premis de cinema que arrenca aquest mes amb els Forqué, els Feroz i, després els Gaudí i els Goya.

La seva directora, Alauda Ruiz de Azúa, ens explicava que el tema li rondava pel cap des de feia anys i que era tota una oportunitat per posar damunt la taula com de permissius i respectuosos som amb les decisions dels altres si es contradiuen amb les nostres creences.

L'herència anticlerical

Un debat molt interessant que enllaça amb els judicis que les generacions del segle XX han fet en aquest país d'una religió vinculada als guanyadors de la Guerra Civil i als postulats més conservadors.

Una visió reduccionista, perquè també se sap que hi ha un sector de l'Església molt progressista i amb preocupacions evidents davant les desigualtats socials.

Però els joves no fan aquests judicis (o prejudicis) i es poden apropar lliurement a tota mena de religiositat, també a la catòlica, que sovint perceben com una herència social, cultural i familiar.

La directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez Bosch, ho té clar:

Els joves se senten lliures per apropiar-se dels símbols de l'espiritualitat.

Religiositat de masses

El cas més mediàtic i paradigmàtic, Rosalía. L'artista ha fet una aproximació evident al misticisme a "Lux", el seu últim treball, tot i que ja es podia detectar en discos anteriors.

Un àlbum que es pot escoltar, però que, per escoltar i entendre plenament, s'ha de tenir almenys certa cultura religiosa.

Pel crític cultural Joan Burdeus, Rosalía té una visió de l'espiritualitat molt democràtica, que es percep en la manera d'arribar a un públic que no es considera un consumidor passiu. Ella, més que enlluernar amb la seva música, vol que es rebi de forma creativa.

No s'havia parlat mai tant de figures com Simone Weil o la monja medieval Hildegarda de Bingen. I les referències de Rosalía apropen els joves al misticisme.

Missioners digitals

Una relació amb la transcendència i amb el misteri religiós que es detecta clarament des de la Lliga Jove de Montserrat, un grup acabat de formar que defensa la fe i el català dins la litúrgia.

El seu president, Pau M. Duran, es posiciona lluny del missatge més ultraconservador i defensa que creure des d'un discurs d'odi no té res a veure amb l'Evangeli.

La fe, expliquen, és a tot arreu i no s'ha d'arraconar a l'església i la sagristia. Els acompanya en la vida quotidiana. També al mòbil, on han aparegut els anomenats missioners digitals. Influencers com Llum de Fe o Quique Mira difonen els seus missatges religiosos a través de les xarxes socials.

També a través de grups de música que es podrien definir com a evangelitzadors. En català hi ha Worship, que fa un temps que no publiquen cap tema nou i que sembla que estan a punt de reactivar-se sota el paraigua del bisbat de Terrassa.

Fa molt poc han participat en una cançó conjunta, "El único rey", amb una vintena més de grups, com els Hakouna, un dels que té més tirada a Espanya i també internacionalment.

Creences fotografiades

Aquesta primavera del catolicisme no és exclusiva de ningú. S'hi apropen joves de totes les ideologies. També artistes amb una visió més crítica.

Com Bernat Erra, un jove fotògraf de Barcelona que forma part de l'exposició Flama 25 del centre KBr de la Fundació Mapfre.

El seu projecte neix d'un record d'infantesa, de la mirada d'un nen aliè a la religió, a la imatgeria present en cases com la de la seva àvia. Creences heretades que ara veuen amb els ulls d'una nova generació.

El seu treball connecta amb el barroc espanyol i l'ha titulat "Fe d'errata", justament per evidenciar la idea que s'està revisant alguna cosa ja publicada.

Des d'una visió no confessional, Bernat Erra forma part d'una generació que es pregunta per la religió que ha heretat i que ha marcat la societat en què vivim.

I, per Míriam Díez Bosch, des d'aquest ressorgiment, els joves segueixen artistes que canten, dansen, pinten o fotografien de manera que els fa connectar amb l'espiritualitat que estan buscant.

Però encara no sabem, assegura, si tot això es traduirà en un compromís, si aquestes creences revertiran d'alguna manera en la comunitat.

Els joves contemplen l'herència catòlica com a opció espiritual i troben, en la cultura, aliats que saben detectar aquest interès per la religiositat, en un temps de canvi i d'incertesa en què el benestar material no està gens assegurat.