La primera cara que es va veure a TV3 fa 40 anys és la protagonista del primer "Nits Sense ficció" de la temporada, que estrena "Amb tots vostès, Joan Pera" i recupera "Pau, la força d'un silenci"
"Amb tots vostès, Joan Pera"
Joan Pera està a punt de complir 60 anys dalt dels escenaris. 60 anys de passió pel drama, la tragèdia i, per damunt de tot, la comèdia. Al documental "Amb tots vostès, Joan Pera", l'actor que ha fet riure generacions senceres es despulla davant de les càmeres i es disposa a complir un dels seus somnis a l'altre costat de l'Atlàntic.
"En Joan és d'un grup molt reduït d'actors que són graciosos sense proposar-s'ho". La definició és de l'Andreu Buenafuente, però en aquest intent d'adjectivar la feina de Joan Pera s'hi ha sumat també la veu de Joel Joan: "Ha nascut per a la comèdia, és un superpoder que té". La Carme Sansa: " Té un do". O en David Olivares: "És aquell personatge malastruc, maldestre, sempre en conflicte amb ell mateix. I quan tens un personatge clar, fa riure el posis on el posis."
"Amb tots vostès, Joan Pera" traça la vida professional i personal d'un actor singular a qui les llums dels escenaris van enlluernar de petit i, 60 anys després, havent apujat el teló milers de vegades, encara pensa que "la gran funció és la que vindrà".
Amb l'ajuda d'actors i actrius que han compartit part de la seva trajectòria o begut del seu llegat, el documental recupera els inicis de Joan Pera, especialment al costat del mític Joan Capri. "Treballar amb Capri -diu l'actor- va ser la sort més important, perquè jo l'admirava molt. Als seus monòlegs no hi ha ni un acudit. Tot és una manera de dir. Després d'en Capri em vaig adonar que jo tenia aquest sentit de l'humor blanc, senzill, molt casolà. I que seguint aquesta línia podia anar tirant." I ha tirat fins avui. Amb èxits sempre sonats, milions d'espectadors i produccions eternament prorrogades, la majoria al Teatre Condal de Barcelona.
Però "Amb tots vostès, Joan Pera" és també un acte cru de franquesa i autocrítica, en què l'actor es despulla davant de les càmeres a l'hora de fer el seu balanç vital. "No he pogut anar a la comunió dels meus fills. Hi passava un moment i havia de marxar. No he pogut ser ni el millor pare ni el millor espòs del món. I ara em sap greu que ells hagin hagut de supeditar-se a mi per una cosa tan petita. No era tan important, jo."
Al documental, Joan Pera emprèn un viatge interior que el portarà a l'altre costat de l'Atlàntic a la recerca d'un moment de pau amb el director nord-americà Woody Allen, a qui ha donat veu en una de les seves creacions més exitoses com a actor de doblatge.
Fitxa tècnica
Direcció: Xavier Sanjuan
Realització: Eva Alimón
Guió: Pep Bras
Producció: Víctor Bach
Producció executiva Incís Films: Guillem Carol
Direcció executiva 3Cat: Montse Armengou Martín
Producció executiva 3Cat: Sílvia Pairó Vila
Realització 3Cat: Judith López Coscojuela
Producció delegada 3Cat: Joan Carles Villacreces Rodríguez
Lingüista: David Arnau
Ajudant de producció: Laia Pascual
Ajudant de realització: Manuela Rosati
Director de fotografia: Cristhian Bonet
So directe: Pau Tolosa i Quique López La Fábrica de Carbón
Coordinadora de postproducció: Manuela Rosati
Muntador: Oriol Japó (AMMAC) i Guillem Comas
Etalonatge: Cristhian Bonet
Postproducció de so: Miquel Àngel Ruiz i Gisela Maestre - La Fábrica de Carbón
Grafisme: Georgina Sotorra i Joan Theo
"Amb tots vostès, Joan Pera", és una producció de 3Cat produïda per Incís Films.
"Pau, la força d'un silenci"
A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor músic del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d'on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats, i on sovint ha de protegir-se de la Gestapo, que controla la zona. Un cop acabada la guerra, Casals té l'esperança que la victòria aliada suposarà també la fi de la dictadura franquista a Espanya. Però els seus desitjos no es compleixen i, en conseqüència, el mestre decideix no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es determinin a forçar la seva caiguda.
Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel. Un d'aquests alumnes, un noi francès anomenat Pierre, se sent especialment afectat pel fet que un mestre com Pau Casals no ofereixi el seu talent al món. El jove intentarà convèncer el músic que es repensi la seva protesta, argumentant que un concert seu tindria tant ressò que li serviria encara més per cridar l'atenció sobre la injusta situació del seu país. Enmig d'aquest panorama, l'any 1950 coincideix la circumstància que es commemora el 200 aniversari de la mort de Bach. Com que Casals és la màxima autoritat en Bach, als precs de Pierre s'hi afegeix la insistència d'un destacat grup de músics, amics i deixebles del mestre, com ara el famós violinista Alexander Schneider, que aconseguiran fer-lo canviar d'opinió.
L'argument definitiu que farà que Casals torni a tocar és la idea, atrevida i estrafolària, de fer venir els millors músics del món a Prada per fer-hi el concert d'homenatge a Bach, un esdeveniment que serà un gran èxit mundial. Aquest serà, també, el primer pas perquè Casals reprengui l'activitat pública i, en poc temps, es converteixi en un abanderat de la causa de la llibertat a tot el món. Aquesta pel·lícula és una ficció basada en fets reals.
A la pel·lícula, dirigida per Manuel Huerga i protagonitzada per Joan Pera en el paper de Pau Casals, també hi intervenen Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes. És una coproducció de TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre National du Cinéma et de l'Image Animée, la Région Occitanie i Slot Machine.
#JoanPeraTV3
#SenseFiccióTV3
