La prostitució, vista des del feminisme: s'ha de prohibir o regular?
L'endemà de les manifestacions feministes amb motiu del 8 de març, Dia de la Dona, dues de les veus del moviment feminista a Catalunya han defensat les seves posicions al plató d'"Els matins": són Núria González (de la plataforma feminista Catalunya Abolicionista) i Laura Macaya (directora de Genera Associació).
La unitat del feminisme
Segons González, "el moviment abolicionista és el feminista", ja que "el feminisme no és un carnaval", sinó un moviment "contra la prostitució, contra els ventres de lloguer, contra la imposició de gènere...". Per això han de ser presents en "molts actes" per demostrar les seves posicions: "Si desapareixem de la convocatòria oficial, on aniran les dones?".
Per tant, González defensa que "el feminisme no està dividit, està unit a tot arreu", amb l'amenaça de "moviments que volen difuminar el feminisme". Per això denuncia que, quan es discuteix si "el subjecte del feminisme són les dones o no, ja no és feminisme".
Macaya, en canvi, "no establiria què és el feminisme i què no", i evitaria "excloure algunes de les companyes abolicionistes, partidàries de la defensa de drets del treball sexual", perquè "d'abolicionismes, n'hi ha molts". Fruit d'una "evolució", el feminisme "està incorporant totes aquelles dones que un feminisme il·lustrat o privilegiat s'havia deixat pel camí" i aconseguint que sigui "un moviment cada vegada més divers i plural, com ha de ser". Per això, creu que "el feminisme està dividit, però és bo que sigui així".
Pel que fa a les manifestacions, Macaya es planteja si "quan diuen que hi som totes, realment hi som totes", ja que "moltes vegades aquest 'totes' exclou persones afectades per l'heteropatriarcat" i "representa els interessos de les parts més privilegiades".
La lluita contra la prostitució
Macaya destaca que "les treballadores sexuals estan sortint al carrer, s'estan organitzant" perquè "necessiten cobertures de drets". Una posició molt allunyada de la defensa de la prostitució, però que reclama uns "drets de les treballadores sexuals", com passa en països com Alemanya o Holanda.
Per González, aquestes mesures han estat "un desastre", que han fet que augmenti "la tracta", perquè "no es cobreix ni el 2% de la demanda". I posa un exemple: "Al nostre estat, que et truca quan estàs a l'atur, et podrien trucar per anar a un bordell a treballar i, si no ho fas, perdries la prestació". Per això aposta pel "model suec", on "s'ha erradicat la prostitució un 90% en 20 anys". A més, allí, "la societat considera que és inacceptable pagar per tenir sexe".
Però Macaya recorda que "Amnistia Internacional diu que s'ha de despenalitzar la prostitució per protegir els drets de les treballadores", i que "l'augment de la tracta s'ha donat a nivell europeu, en països altament abolicionistes també". A més, "ens adonem que el que afecta molt negativament la tracta són les polítiques migratòries dels països europeus, les lleis d'estrangeria europees".
Altres camps de lluita
Núria González també denuncia "els ventres de lloguer", un fet que ha aparegut en la primera línia amb la guerra d'Ucraïna. "Gent d'aquest país ho aprofita per treure les dones explotades perquè apareguin aquí els fills de les dones que han pagat", denuncia.
Per la seva banda, Laura Macaya lamenta "l'exclusió de determinades persones" dels postulats del feminisme abolicionista: "L'única cosa que fa és anar en contra de les persones més vulnerables del col·lectiu de les dones i les persones que poden ser víctimes de violència de gènere", unes persones que "no són només dones, sinó aquelles persones que incompleixen les normatives de gènere i per això reben una sèrie de càstigs gravíssims".
