"La que pateix més és la Gina": la nena que el seu pare es va endur a Itàlia continua en un centre de menors

Poc abans de Nadal, van trobar la Gina al sud d'Itàlia. Té només 5 anys i la seva mare, la Laia, que en té la custòdia, la buscava des del 13 de desembre, quan el pare se la va emportar. A hores d'ara, encara no ha pogut estar amb ella.

Quan la policia veu que s'incompleixen les mesures del règim de visites i que la nena no torna a casa, els Mossos consideren que es tracta d'un cas de sostracció parental i activen una alerta internacional.

El Grup d'Atenció a la Víctima dels Mossos ja tenia constància de les denúncies de violència psicològica per part de l'home que havia presentat la mare. Feia temps que s'havien separat.

Però què passa quan la nena és localitzada a Itàlia? Que queda allotjada en un centre de menors. Ni la família materna, ni les seves advocades, ni expertes en violència masclista acaben d'entendre per què.

Encara està allotjada en un centre de menors

En el moment que la nena va ser localitzada, el 23 de desembre, és un jutjat de menors el que decideix traslladar-la a un centre, retirar qualsevol responsabilitat parental al pare, designar una tutora legal i que els tribunals resolguin el seu futur.

I tot i que la Fiscalia italiana va emetre un informe el mateix dia en què deia que la nena estava patint i que calia tornar-la amb la mare, no ha canviat res. Aquest document també recull que les autoritats europees no han emès una ordre de detenció del pare, que viu a Itàlia.

I així les coses, el pare i la mare han declarat aquesta setmana en una primera vista als tribunals de Nàpols, on s'ha d'acabar de decidir --en principi, la setmana entrant-- amb qui i on va a viure la Gina.

L'àvia materna, Olga Castelltort, que viu pendent d'Itàlia --on la seva filla s'ha desplaçat per recuperar la nena--, insisteix que la Gina s'ha criat sempre amb la mare i que ni un sol dia fins ara havien dormit separades.

Segons explica, per a la família aquest temps està sent un infern.

És un patiment immens, tots estem patint, però pitjor és el que està patint la Gina. Només té cinc anys i és en un lloc on no entén l'idioma ni sap per què és allà. No sap per què no veu la mami.

A més, durant la vista judicial, la tutora actual de la Gina va declarar --tal com explica l'àvia-- que veia la nena en una actitud estranya i que li havia confessat: "El papa m'ha dit que la mare és morta."

Cas de violència vicària, segons les expertes

Mireia Martínez Artola, psicòloga especialitzada en violències masclistes, assenyala que la sostracció de la Gina comporta molts elements d'un cas de violència vicària:

Només parlem de violència vicària, malauradament, quan ens trobem en un cas d'assassinat. Però també ho és quan parlem d'allunyar l'infant de la seva mare de manera intencionada per causar dany.

En aquest sentit, també indica que "emportar-se la filla a un altre país" o la sèrie de "procediments judicials per allunyar-la de la mare" també és una forma de violència vicària. Sense menysprear, diu, "la violència econòmica" que tot el periple judicial provocat pel trasllat de la menor a Itàlia estan suposant per a la família.

Més d'un mes separades

Tot i que la Laia ha intentat parlar amb la Gina o visitar-la, encara no ha pogut. Pràcticament cinc setmanes separades. Des del 13 de desembre. Aquell dia el pare la va recollir a la comissaria del Prat de Llobregat, el punt on havien pactat fer els intercanvis del règim de visites, però no la va tornar a les vuit, quan tocava. Ni aquell dissabte, ni l'endemà, que és quan la mare va activar la denúncia.

En aquell moment, la mare va explicar als Mossos d'Esquadra que tenia por que l'home s'emportés la nena o li fes mal. Havia apagat el mòbil i no podien contactar-hi. 

La família materna es va imaginar un desenllaç fatal. Així ho recorda la mare de la Laia i àvia de la Gina. 

Ningú ho va expressar verbalment, però tots vam pensar el pitjor.

Tal com recull la denúncia presentada per la mare, el pare ja li hauria dit en altres ocasions que s'emportaria la seva filla i també l'hi hauria dit a la nena. En la seva declaració, la Laia cita frases textuals que el pare li havia dit a la Gina: "'Carinyo', no et preocupis, que sempre estaràs amb el papa. La mama marxarà de vacances i no tornarà".

Cap resposta positiva d'Itàlia

Segons han denunciat les advocades de la mare, Itàlia no ha contestat a les gestions fetes des d'aquí en col·laboració amb les administracions. S'han mogut a nivell local, autonòmic i estatal, afirmen, sense resultats.

Insisteixen que s'estan vulnerant convenis internacionals i els drets de la menor. Denuncien també que "Itàlia persisteix en considerar que és el país competent per resoldre la custòdia" tot i que, diuen, existeix "una resolució dictada per un jutjat català per la qual la nena hauria d'haver estat retornada" immediatament a la mare.

L'àvia de la Gina també es pregunta per què la nena continua a Itàlia: "Si des del jutjat del Prat s'està reclamant, per què s'ha de fer tot aquest procediment?"

Aquest senyor ha comès un delicte perquè és una sostracció de menors.

La psicòloga especialitzada en violències masclistes, Mireia Martínez Artola, parla directament de violència institucional: "En el moment en què la Gina és en poder d'una altra institució, que és una institució fonamentalment patriarcal, que és el sistema judicial d'Itàlia, on el "pater familias" té molt pes, la mateixa situació la torna a valorar com un objecte".

I en el camí, diu, es queda pendent el que, segons ella s'hauria de posar al centre: "El benestar i les necessitats d'aquesta nena. El que necessita aquesta nena de 5 anys és tornar amb la seva mare, que és el seu referent i el seu lloc segur."

Tot el període que passa allunyada de la seva mare és un període de naturalesa traumàtica.

La família assegura que, pel que s'han informat, són conscients que la Gina necessitarà molta ajuda per refer-se d'aquest episodi que l'ha mantingut allunyada de la seva mare. Diuen que ja estan activant els mecanismes especialitzats per poder acompanyar-la.

Una ordre d'allunyament demanada

Les pròximes setmanes els pares de la Gina tenen data fixada per a dos judicis a Catalunya: un de civil, per la separació, i un de penal, per la denúncia de violència masclista. 

La mare ja ha demanat una ordre de protecció per a ella i la seva filla i que se suspengui el règim de visites al pare. 

Però el primer de tot per a elles, assegura l'àvia, "és que la Gina torni a casa".

Quan és un menor s'hauria d'intentar que aquests procediments fossin més ràpids.

Voldrien que el seu cas fos un abans i un després, que servís per a altres famílies: "No vull que ningú més passi pel que hem hagut de passar nosaltres".

On demanar ajuda en cas de violència masclista

Les dones que són víctimes de violència tenen diverses vies per demanar ajuda.

Hi ha el telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores cada dia de l'any, atén consultes i urgències, i és gratuït. No queda registrat al mòbil i és confidencial. Atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de violència contra les dones.

També s'hi pot accedir per correu electrònic: 900900120@gencat.cat.

En cas d'emergència per una agressió també es pot trucar al 112.

També es pot recórrer al WhatsApp 601 00 11 22. Gestionat pels Mossos d'Esquadra, ofereix informació i assessorament policial a les dones que són víctimes de violència masclista o que creuen que ho poden ser. Funciona tot l'any 24 hores i també el poden utilitzar persones de l'entorn de la víctima.

Cal aclarir que aquest número de WhatsApp no substitueix el telèfon d'emergències 112 ni la denúncia policial.

Si es vol denunciar, es pot anar als Mossos d'Esquadra o directament als jutjats especialitzats en violència masclista, on les dones tenen el dret de ser assistides per un advocat d'ofici, independentment de la seva situació econòmica.

A Barcelona, la Guàrdia Urbana també pot recollir denúncies de violència masclista a les comissaries de la Rambla i Nou Barris.

També es pot recórrer als diversos serveis públics d'informació i atenció: Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE).