La realitat silenciada de gais, lesbianes i transsexuals en una Ucraïna en guerra
El 24 de febrer del 2022 va començar la guerra d'Ucraïna, un conflicte bèl·lic que ha causat la mort de milers de persones, la destrucció de ciutats senceres, l'èxode de milers d'ucraïnesos i la separació de moltes famílies. Ara bé, aquesta guerra també està tenint un gran impacte en el col·lectiu LGTBI del país, que pateix --en molts casos-- una segona guerra dins del mateix conflicte.
L'Orgull de Madrid ha convidat dues activistes d'una entitat LGTBI d'Ucraïna perquè donin a conèixer una realitat molt silenciada. Un equip de TV3 ha acompanyat durant dos dies Vira Chernygina i Ruslana Hnatchenko, membres de l'entitat Sphere. Totes dues van aconseguir organitzar el Pride més important que s'ha fet mai a Ucraïna, el de Khàrkiv 2021. Van assistir-hi unes 3.000 persones.
Quan passegen per Madrid i veuen els carrers desbordats de gent es mostren molt sorpreses i senten una mica d'enveja, però al mateix temps estan orgulloses del que van aconseguir mesos abans que esclatés la guerra, segons explica Vira Chernygina:
Poder omplir els carrers de Khàrkiv de gent defensant l'amor sense tabús, amb famílies, gent de totes les edats, va ser un revulsiu per a nosaltres! Mai havíem vist una cosa així al nostre país. Llàstima que la guerra ho aturés tot...
Tot i això, el seu activisme en defensa de la causa LGTBI no s'ha aturat. I és que la guerra ho ha capgirat tot, també els petits progressos que s'estaven fent en un país on l'extrema dreta té un pes molt important.
Gais al front de combat: sense drets i víctimes de violacions
Ara bé, la guerra està tenint un impacte importantíssim en el col·lectiu LGTBI. En la seva visita a Madrid, les dues activistes han protagonitzat uns minuts del pregó i també han participat en una conferència a la seu del Parlament Europeu a Espanya. Han compartit amb el públic assistent algunes de les situacions més quotidianes que viuen gais, lesbianes i transsexuals en un país en guerra.
Per exemple, hi ha molts nois gais que han hagut d'anar a lluitar al front. A alguns d'ells els han violat companys de batalla i, en altres casos, els seus rivals russos. No hi hadades sobre quantes víctimes podria haver-hi, però hi ha constància de diversos casos. Molts més podrien haver quedat silenciats. Ruslana Hnatchenko també posa de manifest una segona realitat, aquesta més positiva:
En els grups de combatents on hi ha gais, aquests també estan aconseguint que molts companys tinguin contacte, per primer cop, amb homosexuals i, per tant, combatre l'homofòbia de tu a tu.
Però, sens dubte, el problema més habitual amb què es troben els gais té a veure amb la falta de reconeixement dels matrimonis homosexuals. Quan un soldat gai mor o queda greument ferit en un hospital, les seves parelles tenen grans dificultats per saber què els ha passat, tal com reclama Hnatchenko:
És important que les persones LGTBI que lluiten al front tinguin aquesta protecció de parella legal. En cas que la parella quedi greument ferida i vagi a l'hospital, no hi ha manera de poder-la visitar perquè tècnicament no són família. En cas de defunció tampoc tenen dret a cap pensió de viudetat.
Per això, les entitats LGTBI d'Ucraïna intenten accelerar la tramitació d'una llei que reguli el matrimoni homosexual. Admeten que cada cop són més els ciutadans que l'accepten (un 56%, segons una última enquesta pública), però lamenten que l'acceptació per part de la política i la legislació no avanci al mateix ritme.
Mentrestant, la Unió Europea intenta acompanyar Ucraïna en aquest procés, tenint en compte que el país podria integrar-se a la Unió d'aquí a un temps.
Transsexuals atrapats a les fronteres
Un altre dels grans problemes amb què es troba el col·lectiu LGTBI en un país en guerra té a veure amb les persones transsexuals. Les dones que intenten fugir del país, però amb un passaport que encara els defineix com a home, queden retingudes a les fronteres d'Ucraïna. No se'ls admet la sortida i, per tant, sovint queden desemparades.
Hi ha alguna entitat LGTBI que les acull i les acompanya mentre s'intenta resoldre el seu cas.
Vira Chernygina: No estem parlant d'una allau de casos, però n'hi ha. En algun cas s'ha resolt favorablement, però són processos i moments molt dolorosos per a aquestes dones, que viuen una doble discriminació. Per sort, hi ha entitats que les ajuden perquè no se sentin soles.
Les dues activistes, com tots els seus compatriotes, desitgen la victòria del seu país en aquest conflicte amb Rússia. Desitgen que sigui aviat i que permeti recuperar els objectius que tenien abans de la guerra.
El col·lectiu LGTBI ho té clar: legalització del matrimoni homosexual, protecció a les persones transsexuals i, sobretot, combatre els discursos d'extrema dreta que posen en risc els gais, lesbianes i transsexuals que intenten viure en llibertat, sense amagar qui són i què senten.
L'Orgull de Madrid posa el focus en Europa i en l'auge de l'extrema dreta, també a Espanya
L'Orgull de Madrid 2023 està sent un dels més polititzats dels últims temps. A banda de la tradicional picabaralla amb l'ajuntament madrileny per la no presència de la bandera LGTBI a l'edifici consistorial i per les sancions econòmiques a les entitats organitzadores per superar els llindars acústics durant els concerts, enguany el Pride ha posat el focus en Europa.
Els organitzadors alerten que països com Hongria, Polònia o Itàlia estan retallant les conquestes que el col·lectiu havia aconseguit en els últims temps. Per això, es vol aprofitar la presidència espanyola de la Unió Europea per posar en valor les polítiques LGTBI espanyoles, de les més avançades del continent.
A més, durant el pregó, els organitzadors van ser molt crítics amb els pactes que PP i Vox estan assolint a diverses comunitats autònomes i, sense matisos, van demanar el vot per les forces progressistes el pròxim 23 de juliol:
Ronny de la Cruz, president COGAM: Els drets es conquereixen, però no estan gravats en pedra.
Uge Sangil, presidenta Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals: Ens volen arrabassar les nostres vides! Totes, totes, de cada racó d'Espanya, anem a votar amb orgull!
La presència de candidats i ministres de PSOE i Sumar ha estat molt habitual en les activitats que s'han celebrat aquests dies a Madrid, un fet que no té res a veure amb el perfil baix del PP i la nul·la presència de Vox als actes de l'Orgull madrileny.
