La reforma laboral de la discòrdia

La nova reforma laboral passa l'examen definitiu al Congrés sense el suport polític garantit i amb l'oposició també del govern de la Generalitat i d'agents econòmics i socials del país. La Pimec i sindicats com l'IAC,  la Intersindical Alternativa de Catalunya, pressionen per impedir que el text tiri endavant tal com està ara, amb diversos contactes amb els grups parlamentaris, a més de protestes i mobilitzacions al carrer. 

Els desacords 

El pacte que se sotmet a votació al Congrés s'ha tancat entre el govern espanyol, la gran patronal CEOE i els sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Ha estat segellat a nivell estatal sense comptar amb els actors territorials.

De Catalunya i en clau econòmica, la Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, denuncia haver quedat fora de les negociacions. També els sindicats amb menys pes, com la Intersindical, la CGT o la CNT, entre d'altres. El govern d'Aragonès tampoc hi ha pogut dir la seva, ni la resta de l'arc parlamentari del Congrés, més enllà del PSOE i d'Unides Podem.

Primen els convenis estatals i no els autonòmics 

La nova reforma fa prevaldre els convenis sectorials en lloc dels de cada empresa, sense tenir en compte les singularitats econòmiques de cada territori. Els sindicats minoritaris temen que tothom hi surti perdent. I és que els convenis autonòmics s'adapten molt més al nivell de vida de cada territori: tenen en compte el PIB i la inflació. Això fa que els salaris a Catalunya acabin sent més alts i les condicions laborals sigui millors. La Pimec veu imprescindible que primi la regulació autonòmica. 

Si a partir d'ara prevalen els convenis estatals, pot passar que s'imposin uns barems pitjors que els catalans. Així ho denuncia David Caño, portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya.

"La negociació col·lectiva perd força perquè guanya el conveni de grau superior estatal, que marca unes altres condicions laborals, potser més perjudicials."

El secretari general de la Pimec, Josep Ginesta, creu imprescindible que s'apliqui la regulació autonòmica. 

"L'ambició de tenir un àmbit de regulació català és per poder adaptar les condicions laborals específicament a la dinàmica que un sector o un subsector té específicament a Catalunya."

 

Tornar als 45 dies per any treballat i més flexibilitat de les empreses per fer EROs 

El govern reclama que la indemnització per un acomiadament sigui la prevista abans de la reforma de Rajoy del 2012, és a dir, 45 dies per any treballat. La nova reforma laboral no ho preveu.

La Intersindical posa el crit al cel en aquest punt.

"Fer fora els treballadors i treballadores continuarà sent igual de barat ara que el 2012. Amb Rajoy es va rebaixar a 33 dies per any treballat a 24 mensualitats. I això es manté." 

En canvi, la Pimec reclama canvis en el decret llei que es votarà al Congrés perquè les empreses tinguin més flexibilitat per tirar endavant expedients de regulació d'ocupació.

"Que l'empresa pugui fer expedients de regulació amb mecanismes més ràpids i amb costos més ajustats. I és que alguns sectors, com els restaurants o el turisme, podrien tenir dificultats per adaptar-se als contractes fixos discontinus." 

Que el govern recuperi la capacitat per autoritzar els ERO i els nous ERTO, els mecanismes RED

Amb la normativa del PP es va derogar l'autoritat administrativa de la Generalitat. Perdia així la potestat amb els expedients de regulació d'ocupació d'una empresa. La nova reforma laboral ho manté així. L'executiu català reclama tornar a tenir aquest control. 

Els riscos de la limitació als contractes temporals

El decret llei que recull l'acord entre el govern espanyol, la CEOE, la UGT i CCOO prioritza el contracte indefinit i limita la temporalitat amb només dos tipus de contractes. Un punt que tots els agents econòmics i socials celebren, però amb observacions.

La patronal de la petita i mitjana empresa alerta que fer fix tothom pot provocar que algunes empreses no apostin per ampliar plantilla perquè els pot suposar un increment de costos inassumible. Mentrestant, la Intersindical insisteix que la nova reforma laboral no acaba amb la temporalitat perquè es manté la possibiliat de contractar temporalment a 90 dies.

Uns i altres, però, repeteixen una i altra vegada que el gran problema és que amb la nova proposta no es deroga realment la reforma del PP, i cal fer-ho, asseguren.

De fet, és també el que pensen els partits independentistes d'esquerres al Congrés, que van firmar un manifest conjunt en aquest sentit. La patronal de la petita i mitjana empresa i els sindicats minoritaris mantenen converses obertes amb aquests grups parlamentaris per forçar canvis, que no s'aprovi la reforma i que es pugui tramitar la norma com a projecte de llei.

La CEOE, la UGT i CCOO posen en valor, en canvi, els avenços de l'acord tancat amb el govern espanyol. Entenen que la nova normativa permet per primera vegada la recuperació de drets.

La gran patronal espanyola celebra que s'hagi inclòs l'opció dels mecanismes RED, els nou ERTO a què es poden acollir les empreses davant de crisis puntuals. La UGT i CCOO aplaudeixen la priorització del contracte indefinit i la limitació de la temporalitat. També defensen la importància que es prevegi la ultraactivitat: la pròrroga del conveni col·lectiu que caduca fins que se n'aprovi un de nou.