La revolució queer a l'escena musical: compromesa i en català

Els joves sovint busquen referents en la música, estil i ídols que els defineixin. Tot i que n'hi ha hagut sempre, el col·lectiu queer havia de buscar els seus referents relegats a una escena marginal.

"Nosaltres, quan anàvem a La Mercè, vèiem uns grups que seguien un patró, que no sortien de la norma. En etapes tan importants com la joventut, no trobàvem un reflex. Sempre havies d'anar al que es feia fora", diuen Roc Bernadí i Júlia Díaz, que formen el duet Svetlana.

Amb Fades i Ouineta, representen tres propostes ben diferents d'aquesta nova escena musical queer a Catalunya, que expliquen el seu objectiu comú: guanyar espai, omplir escenaris i conquerir el gran públic.

"Som gent queer i som gent que volem omplir escenaris, que sabem que tenim el material, les eines i la qualitat per fer-ho; llavors lluitar per aquest espai a nosaltres potser ens costa el triple", diuen Àngel Exojo, Ferran Pi i Vicenç Calafell, de Fades.

Una lluita compromesa i en català: "Sento que fer música és íntim per mi i em sortia fer-ho en català, i és important", diu Ouineta. Un fet fonamental per als tres membres de Fades, que són filòlegs catalans.

"Evidentment, el català continua sent una llengua minoritària i és una decisió política fer les teves cançons en català, com ho és tot, però ho és encara més fent-ho des de la nostra perspectiva LGTBIQ+", diu Svetlana.