La sala Villarroel arrenca amb el muntatge de Leo Bassi "Utopía"
La nova temporada de la sala Villarroel arrenca amb el muntatge "Utopía", de Leo Bassi. La sala també estrena directora artística amb la incorporació de Cárol López a partir del gener, en substitució de Javier Daulte. El director argentí deixa la direcció després d'haver complert el seu contracte amb Focus i davant la dificultat que li comporta compaginar la feina que du a terme a Buenos Aires i la que li genera la direcció artística de la Villarroel.
2 min
La sala Villarroel arrenca la nova temporada amb dues novetats. D'una banda, l'estrena com a directora artística de Cárol López, directora de l'èxit de la temporada passada, "Germanes". La nova directora de la Villarroel, que assumirà el càrrec al gener, també té previst dirigir enguany un nou muntatge. Es tracta de "Boulevard", interpretada, entre d'altres, per Àgata Roca i Paul Berrondo.
D'altra banda, sobre l'escenari, la nova temporada de la Villarroel alça el teló amb el muntatge "Utopia", de Leo Bassi, a qui seguirà "El messias" de Patrick Barlow, amb Toni Albà i Fermí Fernández.
Leo Bassi, menys escatològic i més polític, reclama amb aquesta obra tornar a les utopies del segle XIX. El "clown" nord-americà s'ha inspirat en l'actual crisi econòmica per afrontar "Utopía", que es presenta no com una obra de teatre, sinó com la teatralització d'una idea política. D'aquesta manera, durant una hora i mitja, Bassi fa circular dalt de l'escenari arguments per acabar amb el sistema neoliberal i tornar a omplir, segons diu, l'esquerra de contingut. Per Bassi, l'actual crisi és la caiguda més gran que ha patit el capitalisme, una oportunitat que l'esquerra no ha sabut aprofitar.
En el seu estil més personal, Bassi escenifica el caràcter de les manifestacions, la filosofia dels danys col·laterals i un particular resum del llibre de José María Aznar. Però la provocació 100% Bassi, tal com l'havíem vist fins ara, ocupa a "Utopía" un espai molt petit.
Bassi reivindica, per exemple, un nou calendari en què l'any 1 sigui el de la primera obra d'art trobada i no el del naixement de Crist. Però després de comprendre que la utopia, com el pallasso blanc que ell mateix interpreta, no existeix en la realitat, Bassi aposta per la poesia i la màgia. Diu Bassi que caminar cap a la utopia ens permet avançar cap a un lloc millor que el que estem vivint.
D'altra banda, sobre l'escenari, la nova temporada de la Villarroel alça el teló amb el muntatge "Utopia", de Leo Bassi, a qui seguirà "El messias" de Patrick Barlow, amb Toni Albà i Fermí Fernández.
Leo Bassi, menys escatològic i més polític, reclama amb aquesta obra tornar a les utopies del segle XIX. El "clown" nord-americà s'ha inspirat en l'actual crisi econòmica per afrontar "Utopía", que es presenta no com una obra de teatre, sinó com la teatralització d'una idea política. D'aquesta manera, durant una hora i mitja, Bassi fa circular dalt de l'escenari arguments per acabar amb el sistema neoliberal i tornar a omplir, segons diu, l'esquerra de contingut. Per Bassi, l'actual crisi és la caiguda més gran que ha patit el capitalisme, una oportunitat que l'esquerra no ha sabut aprofitar.
En el seu estil més personal, Bassi escenifica el caràcter de les manifestacions, la filosofia dels danys col·laterals i un particular resum del llibre de José María Aznar. Però la provocació 100% Bassi, tal com l'havíem vist fins ara, ocupa a "Utopía" un espai molt petit.
Bassi reivindica, per exemple, un nou calendari en què l'any 1 sigui el de la primera obra d'art trobada i no el del naixement de Crist. Però després de comprendre que la utopia, com el pallasso blanc que ell mateix interpreta, no existeix en la realitat, Bassi aposta per la poesia i la màgia. Diu Bassi que caminar cap a la utopia ens permet avançar cap a un lloc millor que el que estem vivint.
