La samarreta de Wembanyama i el negoci del col·leccionisme d'esports, un fenomen a l'alça

El 27 de desembre del 2024, després d'una victòria dels San Antonio Spurs contra els Brooklyn Nets, Victor Wembanyama va protagonitzar un moment emotiu en intercanviar la seva samarreta amb un jove aficionat. El club va qualificar l'escena com "el millor intercanvi de samarretes de la història", i les imatges es van fer virals.

No obstant això, menys d'un mes després, la samarreta va aparèixer en una subhasta a la plataforma Goldin per 10.000 dòlars. Wembanyama va expressar la seva decepció amb un emoji plorant a la xarxa X. La subhasta es va cancel·lar quan es va revelar que s'havia incomplert la normativa legal sobre béns de menors.

Aquest cas reflecteix la creixent monetització de l'anomenada "memorabilia" esportiva, és a dir, els objectes de col·leccionista. Segons la consultora Market Decipher, aquest mercat, valorat en 33.600 milions de dòlars el 2024, s'espera que arribi als 271.200 milions el 2034, amb un creixement anual del 22,1%. La digitalització, les plataformes en línia i el retorn a la nostàlgia en són els principals motors.

El cas Barça

A les botigues dels clubs de futbol i d'altres esports arreu del món, comença a tenir molt espai la "memorabilia". El col·leccionisme d'aquests objectes mou a tot el món uns 30.000 milions d'euros, en una barreja de negoci i sentiments. El FC Barcelona lidera amb diferència aquest negoci. La seva divisió Barça Licensing & Merchandising (BLM) va facturar gairebé 110 milions d'euros la temporada 2023/24, un 72% més que el 2018.

Samarretes signades, rèpliques del Camp Nou i objectes vinculats a llegendes com Messi o Iniesta encapçalen les vendes; un braçalet de capità signat pel jugador argentí pot costar uns 2.000 euros. L'acord amb Nike fins al 2038, que preveu ingressos de fins a 120 milions anuals, reforça aquest lideratge.

Darrerament, el club ha apostat per col·laboracions amb artistes com Rosalía, Coldplay, Rolling Stones o Travis Scott. Les samarretes portades pels jugadors durant els clàssics es venen després en dues versions: la bàsica amb el logotip de l'artista (uns 400 euros, ja disponibles a eBay), i la firmada per tota la plantilla, per uns 3.000 euros.

Com s'autentifica la "memorabilia"?

L'autenticació és clau per evitar fraus. Normalment, un pèrit grafòleg titulat, emparat per Aspejure (Associació de Pèrits Judicials), revisa l'objecte i el compara amb una base de dades de firmes autèntiques. Si no hi ha discrepàncies, s'emet un certificat d'autenticitat. En cas contrari, es redacta un informe explicant la falsificació i s'avisa les autoritats perquè se n'aturi la circulació.

Aquest procés és cada cop més rellevant, ja que l'auge del sector ha anat acompanyat també de riscos. José Gabriel Cameno, CEO de Sporcoa, adverteix de l'augment dels productes falsificats: "Hi ha molta gent que intenta enganyar no només el consumidor, sinó també a nosaltres". L'empresa utilitza intel·ligència artificial i peritatge grafològic per validar les firmes. "Les cases de subhastes no accepten articles sense certificat", explica. Amb iniciatives com la Coa Basic --una valoració prèvia per evitar compres fraudulentes--, intenten protegir el consumidor.

Tot i això, Cameno admet que moltes peces presumptament autèntiques resulten ser falses. "Hi ha molta gent que té samarretes a casa des de fa 20 anys i donen per fet que són bones. Quan els expliques que són falses, no és fàcil d'encaixar". I posa un exemple recent: "Quan un client té una samarreta de Maradona que li va regalar el seu pare fa trenta anys i resulta que és falsa...".

"Ens van començar a arribar molts productes, en aquest cas de Maradona, i vam avisar les autoritats. Des de fa uns tres anys, estem notant un increment notable del producte fals."

 

El boom del col·leccionisme

El fenomen no es limita a les samarretes. Segons Gustavo Radesca, expert de la plataforma Katawiki, "des de la covid hi ha hagut un boom brutal". La gent va començar a valorar les col·leccions que tenia a casa i els cromos "rookie" de jugadors com Messi s'han venut per més de 330.000 dòlars.

L'interès del públic nord-americà pel futbol europeu ha multiplicat l'efecte i ha marcat la diferència. Radesca explica: "Sempre s'ha de mirar que la signatura vingui d'una empresa amb credibilitat, si està autentificada, potser amb una fotografia o un vídeo d'aquella signatura."

"Avui és més senzill, els grans jugadors tenen contractes amb empreses per fer sessions de signatures, és oficial, no cal anar-hi al darrere; i el mercat creixerà."

És el cas de companyies com Icons, líder del seu sector.

A la caça de l'esportista

L'impacte de la "memorabilia" ha arribat també al dia a dia dels esportistes, i això ha generat noves tensions.

A finals del 2023, Pep Guardiola va protagonitzar un episodi insòlit durant una estada del Manchester City a Catalunya. A l'exterior de l'hotel, un grup de joves li va demanar autògrafs amb insistència. Quan Guardiola va descobrir que els volien per revendre'ls en línia, va esclatar: "No signeu res! És per vendre-ho després. Sempre igual!". El vídeo, enregistrat pels mateixos aficionats, va córrer per les xarxes i va generar debat sobre els límits de la passió i l'assetjament.

Un cas semblant, però encara més tens, el va viure Iñigo Martínez a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Un usuari de TikTok, conegut per demanar firmes a futbolistes per després revendre-les, va intentar captar-lo a la sortida d'un entrenament. El central del Barça va reaccionar visiblement molest, li va recriminar la pràctica i el va acusar d'assetjar sistemàticament els jugadors. "Ets tu qui sempre ets aquí, que vens a vendre-ho tot després!", va deixar anar. La situació va escalar fins al punt que el club va intervenir per protegir la privacitat dels futbolistes.

Aquests episodis evidencien un fenomen creixent: l'expectativa d'accés directe als ídols s'ha desvirtuat per l'aparició d'intermediaris i especuladors que veuen en cada firma un negoci potencial. Els clubs han començat a revisar els protocols d'accés a entrenaments i desplaçaments per protegir els jugadors, i fins i tot s'han plantejat mecanismes oficials perquè la "memorabilia" signada estigui més controlada i certificada, per limitar així la pressió espontània.

Un negoci global

Els casos es multipliquen. A Sotheby's, la casa de subhastes més prestigiosa del món, hi ha un apartat exclusiu per a objectes de l'NBA. La samarreta del debut de Kobe Bryant s'ha venut recentment per 7 milions de dòlars.

Altres peces icòniques, com cromos de Shohei Ohtani, han superat el milió. El rànquing dels objectes esportius més cars de la història no para de créixer, alimentat per una demanda global i un públic disposat a pagar fortunes per un fragment d'història.

La història de Wembanyama és només la punta de l'iceberg d'un fenomen global i complex, en què la passió pels ídols esportius conviu amb un negoci multimilionari, ple de possibilitats però també de trampes. I on, ara per ara, el Barça juga en una lliga pròpia.