La sardana està de moda
"Coti x coti" ha aconseguit connectar els adolescents i els joves amb la sardana. S'ha convertit en un fenomen que no ha parat de créixer i que ha acabat entrant a tot arreu, fins i tot a les discoteques o a la Feria de Abril. Això, per Anna Costal, musicòloga i professora a l'ESMUC, és molt positiu perquè connecta la música i la dansa amb la diversió:
Fins i tot en discoteques la gent s'ha posat a ballar sardanes o a saltar com si ballés sardanes. Tot això és molt positiu perquè vincula d'una manera visceral el que és un ritme, uns instruments, una sonoritat amb l'activitat de lleure dels joves del país. I sense forçar-ho.
La cançó dels Tyets barreja reggaeton i sardana, que de fet tenen el mateix origen, tots dos associats a l'havanera.
Són ritmes cosins germans. 'Coti x coti' no és una sardana però té alguns elements que ens fan identificar la cançó com a sardana: són el ritme i els instruments de la cobla, que donen aquest timbre de la tenora i el fiscorn tan identificatius.
A partir d'ara "Coti x coti" sí que serà una sardana
La Confederació Sardanista de Catalunya, d'acord amb el grup The Tyets, han convertit la cançó "Coti x coti" en una sardana autèntica que ha arranjat el compositor i instrumentista Xavier Ventosa. L'han ballat davant la catedral de Barcelona 400 nens i nenes, que han participat en el programa "El país a l'escola".
No és una anècdota ni un fet puntual
Des de fa pocs mesos hi ha signes que indiquen que s'està transitant de la música més urbana cap a uns ritmes, melodies i sonoritats més tradicionals. El Quim Rutllant és el responsable de l'espai "Mans", que s'emet a "El suplement" de Catalunya Ràdio:
Això passa perquè la generació de música actual busca referents que els identifiqui. Passa amb The Tyets o amb grups com 31 FAM o Lal'Ba, que han trencat una barrera de prejudicis per utilitzar aquests sons.
Des deI món sardanista --compositors, músics i dansaires-- estan satisfets i fins i tot agraïts que aquests dos estils, que sempre havien anat per camins divergents o paral·lels, finalment hagin confluït. Jordi Curós és el president de la Federació de Cobles de Catalunya.
No sabem com agrair als Tyets la feina que han fet en tan poc temps a favor de la sardana introduint aquest ritme entre el públic més jove. Un públic que no acostumem a veure a les activitats sardanistes.
I confia que a altres gèneres musicals passi el mateix:
Tant de bo el pop, el rock i qualsevol estil de música incorpori sons de sardana i instruments de cobla a les seves formacions. Això deixaria clar que el fenomen Coti x coti no és una anècdota i que la tenora és un instrument que pot interpretar altres músiques.
Fins ara es creia que per ballar sardanes calia saber-ne, i segurament és així, però amb la música de The Tyets tothom s'atreveix a ballar simulant el puntejat. Xavier Tresserras, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, té clar que la sardana és una dansa divertida:
No cal saber ballar la sardana per ballar 'Coti x coti'. Només cal tenir ganes de passar-ho bé. I aquesta és una de les coses que s'ha perdut en el món sardanista. Abans era una cosa divertida però, quan ho van agafar les institucions com un símbol de país, va perdre l'espontaneïtat.
Per això ara proposa aprofitar aquesta volada que ha agafat la sardana, un ball que a parer seu és addictiu, i confia que aquest boom actual vagi a més.
Hem d'intentar que no sigui tan encotillada com fins ara. Per sort ja hi ha molt jovent que balla música tradicional i que ho fa d'una manera molt més divertida. Si et fixes en una colla de competició, no es mouen d'on són. Els altres fan tota la volta a la sardana. Perquè el jovent vingui hem de fer que s'ho passin bé.
