La Seu d'Urgell resoldrà la falta d'habitatge d'Andorra?

L'etapa de creixement econòmic que viu Andorra està forçant les costures del principat. Cada vegada hi ha més població: ja són 83.000 habitants, i el parc d'habitatge disponible s'està esgotant. La solució que proposen els mandataris andorrans no és pas construir més immobles dins el país, sinó desviar els nous treballadors cap a l'altra banda de la frontera, a la Seu d'Urgell.

La proposta del govern d'Andorra

Ja fa mesos que la falta d'habitatge accessible és un problema a Andorra. Trobar-hi un pis o un apartament és una missió impossible. Al país gairebé no hi ha immobles disponibles, i els que hi ha no estan a l'abast de les classes treballadores. Davant d'aquesta realitat, alguns mandataris andorrans ja han expressat públicament aquesta idea:

Després que la número dos del govern, Conxita Marsol, ho expressés amb claredat, el cap de govern, Xavier Espot, refermava la proposta i l'argumentava així:

"Hem de ser consicents que el nostre territori es limitat, sobretot si volem apostar per un model de creixement immobiliari sostenible."

Segons el cap de govern, la recepta és clara: les classes treballadores hauran de buscar un lloc per viure fora dels seus límits fronterers:

"Si fruit del creixement de l'economia necessitem més treballadors estrangers, aquests s'hauran d'instal·lar a les zones frontereres."

La resposta de la Seu d'Urgell

A l'alcalde de la Seu d'Urgell, el socialista Joan Barrera, no li ha agradat aquesta proposta de les autoritats andorranes. Recorda que el mercat immobiliari de la Seu ja està prou tensionat per la influència d'Andorra, i afegeix que la ciutat no pot absorbir augments sobtats de població:

"Tenim un municipi de creixement sostenible, no podem acceptar una arribada massiva de persones que trenquin aquesta dinàmica. Els serveis estan dimensionats a la població actual i no podem crear desequilibris."

L'equip de govern ha mostrat el seu malestar davant les declaracions dels mandataris andorrans. No els agrada aquesta visió de la Seu d'Urgell com una extensió de les necessitats andorranes. Per això l'alcalde reclama respecte i lleialtat als veïns andorrans:

"Les relacions s'han de basar en el respecte, el diàleg i el reconeixement mutu. Ningú ha de manar sobre l'altre ni pot imposar el seu criteri sobre ningú."

En una declaració institucional, l'alcalde de la Seu ha proposat la creació d'un organisme estable on s'abordin aquesta mena de qüestions bilaterals que afecten els dos territoris.

 

Els treballadors fronterers d'Andorra

La proposta andorrana aprofundeix en una realitat que ja existeix actualment: la dels "treballadors fronterers". Actualment, hi ha unes 1.500 persones que viuen a la Seu d'Urgell --o a la comarca de l'Alt Urgell-- i que es desplacen diàriament a treballar a Andorra. Són residents a Catalunya, però treballen en empreses andorranes i cotitzen al principat.  De fet, el cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, ja apuntava en aquesta direcció:

"La nostra responsabilitat serà que aquesta mà d'obra fronterera tingui els ajuts i suports necesaris perquè vinguin a treballar en unes condicions dignes."

Durant la crisi del coronavirus, el sistema sanitari andorrà va vacunar més de 500 treballadors fronterers catalans que --tot i residir a Catalunya-- eren assalariats andorrans.