"La Sra. F", com canviar "un món d'homes" des del teatre i l'empoderament de les dones al barri més marginal de Lagos

"És un món d'homes."

"No canviarà res. Les coses seguiran igual. I a tothom li sembla bé."

Són les paraules d'un taxista a Ifeoma Fafunwa, la senyora F, quan l'apropa fins a Makoko, el barri marginal més gran de Nigèria, conegut com la "Venècia de l'Àfrica" o la "Venècia dels pobres". Igual que a la famosa ciutat italiana, aquí, la vida transcorre entre canals, però l'entorn dista molt del Palau Ducal o les famoses obres renaixentistes. 250.000 persones s'hi amunteguen en barraques de fusta sobre l'aigua en un marc on la pobresa i l'atur en són els persistents protagonistes.

La directora teatral Ifeoma arriba a Makoko amb la ferma convicció de portar el seu aclamat espectacle "Hear Word!", un èxit teatral que ha recorregut diversos continents des que es va estrenar a la ciutat de Lagos l'any 2014. Basada en històries reals, l'obra tracta l'opressió de les dones a Nigèria. "Soc directora de teatre i treballo pel canvi social. El projecte en què treballo a Makoko és un projecte d'empoderament de les dones. És una obra de teatre que es diu ‘Hear Word!'. Ara en fem la versió de Makoko. És un projecte amb les dones de Makoko com a experiment, per veure quins problemes tenen a la zona de Makoko. I l'anomenem 'Mi Setonu', que és en la seva llengua.", explica Ifeoma al taxista, qui li respon que no confia en l'èxit de la iniciativa.

Abans de començar, però, Ifeoma ha d'aconseguir l'autorització del rei de Makoko, dels pastors eclesiàstics i els ancians, els qui l'hi concedeixen, a canvi de diners i aiguardent. Un cop superat el primer obstacle, comença el treball amb les dones de Makoko. La representació de 'Mi Setonu' els donarà l'oportunitat de donar un missatge important a la seva comunitat: tot el que cal canviar de la societat patriarcal en què viuen sotmeses les dones. I què volen expressar les dones de Makoko? Com són les seves vides?

El primer tema que apareix és un mal estès a Nigèria: l'abús sexual a menors. En parla la Sena, una de les dues adolescents que participen en el projecte. La mateixa Ifeoma n'ha estat víctima: "Els vaig explicar el que em va passar quan tenia quatre anys. Si em trobés aquell home, el denunciaria a la policia. Encara que hagin passat cinquanta anys, el denunciaria a la policia. Quantes dones som, aquí? Una, dues, tres, quatre, cinc, sis. Sis dones. No n'hi ha cap a la qual no hagi passat. A Nigèria, si reunim vint dones, només en trobarem una que no hagi patit abusos abans dels 15 anys. Això és el que passa a Nigèria", denuncia Ifeoma.

La violència sexual envers les dones no distingeix per edat, tot i que s'acarnissa amb les més joves. En una seqüència del documental, una jove plora espantada perquè un desconegut l'ha escanyat i intentat violar. Després d'un breu enrenou, el jove marxa impune.

A Makoko, el destí de les dones s'escriu amb tinta invisible. Es casen i tenen fills molt joves. N'hi ha que somien un futur ben diferent i desafien les normes establertes. "Vull estudiar de valent. Encara no ho sé, però em sembla que voldria ser metgessa. O advocada, o actriu - explica la Jacqueline, l'altra adolescent que actua a l'obra -. L'únic obstacle que hi veig és Makoko. Aquí, els homes són terribles amb les dones. Me'n vull anar de Makoko."

Quan es casen, les dones han d'obeir el marit. I quan van a l'església, els ho recorda el pastor, no fos cas que tinguin veu pròpia: "L'esposa se sotmet al marit i al Senyor. Perquè el marit és l'amo de l'esposa. Així com Jesucrist és el cap de l'Església, el seu cos. És el Salvador.". De vegades deixen la feina, per tal de satisfer el marit; sovint, l'home es casa amb altres dones, hi té més fills; potser, les maltracten, davant el silenci de la comunitat.". Per això, als assajos de "Mi Setonu", les dones alcen la veu per exclamar: "És de covards maltractar les dones. Les nostres mares, filles, germanes i esposes. I no pot ser que les dones acceptin les degradacions i els abusos."

La Rebecca participa als assajos embarassada. "Els homes sempre han dit que les dones no valen res. Però jo sé que tenim tot el poder. Què poden fer els homes que les dones no puguem fer? Jo tenia 22 anys quan vaig quedar embarassada. Tinc quatre filles. Els amics del meu marit li van aconsellar que agafés una altra esposa, perquè jo només li donava filles. Ara ja no em preocupen els homes, només els diners. Que em vagi bé el negoci, pagar el lloguer i viure bé."

Lluny de posar les dones en el lloc de víctimes, el projecte de l'Ifeoma les empodera i les converteix en el motor d'un canvi en la seva comunitat. Als assajos, les corregeix contínuament perquè s'expressin sense por, amb força i coratge, imaginant tots els homes que tindran davant el dia de l'espectacle. "He tingut enfrontaments amb la societat, enfrontaments amb amics, i enfrontaments amb la meva mare. Les meves experiències de transformació més significatives han estat quan m'he enfrontat amb dones, que són les guardianes del sistema patriarcal. I potser elles mateixes no saben que en són les guardianes", sentencia Ifeoma.

El dia de l'estrena de 'Mi Setonu', centenars de veïns envolten en petites barques un escenari flotant construït al cor de Makoko. Una acolorida filera de dones joves del barri camina entre el públic i travessa un estret pont que condueix a l'escenari. Diversos líders de la comunitat, els anomenats "reis", reverends, pastors i "nois del barri" (els pinxos) seuen en còmodes cadires de plàstic a prop de l'escenari. Observen amb paciència i xerren entre ells. Un gran silenci envolta Ifeoma Fafunwa quan s'adreça al públic. El que estan a punt de presenciar és un espectacle de teatre excepcional: per primera vegada, les dones de Makoko expressen la gravetat de la dominació dels homes i el maltractament que pateixen. És l'hora de dir la veritat, ben alta i clara: "Podem treballar junts per millorar la glòria de la comunitat. Ha arribat l'hora. Ja n'hi ha prou. Aixequem-nos! Defensem-nos! Parlem clar! No accepteu menys que això. Ha arribat l'hora del canvi!"

Podeu mirar el tràiler de "La Sra. F" aquí.

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Chris van der Vorm
Producció: Denis Vaslin i Fleur Knopperts
Direcció de fotografia: Bert Haitsma NCE
So: Gerben Kokmeijer
Muntatge: Katharina Wartena i Patrick Minks
2020

"La Sra. F" ("Mrs. F") és una producció de Volya Films amb el suport de Netherlands Film, Production Incentive i Foundation Imagine Change.

📲 #DonesNigèriaTV3