
La Sukhneet, una supervivent d'un matrimoni forçat a Olot: "Soc lliure i ara puc decidir"
L'home la va acabar rebutjant i això va ser llegit com una deshonra pel seu tiet, que la va intentar matar
Laia Mestre Sopeña/Marc Prats
29/05/2022 - 14.49 Actualitzat 01/06/2022 - 13.25
L'assassinat al Pakistan de dues germanes de Terrassa ha fet aflorar més casos els últims dies, segons els Mossos d'Esquadra. Aquest dijous, per exemple, una noia de 17 anys originària de Bangladesh va anar a la comissaria de Ciutat Vella, a Barcelona, per demanar ajuda, un pas que molt poques fan.
Des del 2009 fins al 2021, els Mossos han tingut coneixement de 194 casos de matrimonis forçats. Aquest tipus de violència contra les dones és una realitat molt amagada que segueix passant.
És el cas de la Sukhneet, una noia procedent de l'Índia, que se'n va poder sortir per ben poc. Amb 15 anys va anar a viure a Olot a casa d'uns tiets, on la van tenir treballant com una esclava. Als 18 anys es va assabentar que havien pactat el seu matrimoni amb un desconegut.
"Quan m'assabento que el casament és a canvi de diners, penso: m'estan venent? Què m'estan fent? Què passarà? Què serà de mi després de casar-me amb un noi que no conec de res?"
Finalment, ell va trencar el compromís de matrimoni, fet que va ser llegit pels seus tiets com una deshonra familiar. A partir d'aquí, s'aguditzen els maltractaments i ella decideix marxar.
"Vaig a l'habitació del meu padrastre, que és el meu tiet, li dic que me'n vaig i en aquell moment s'aixeca, em comença a pegar, em lliga de mans i peus, i agafa un ganivet per matar-me. Per sort, en aquell moment, entra una tieta que venia a fer la visita de família. Això em va salvar."
En aquesta entrevista, ens explica com va poder sortir-se'n: "Soc lliure, soc lliure, soc lliure. I he pogut fer la vida que volia viure jo. Ara soc lliure i puc decidir per mi mateixa. Tant de bo que hi hagués més noies que poguessin tirar endavant i que poguessin sortir tal com he pogut sortir jo."
El cas de la Maria
També hi ha altres casos a Catalunya. Com el de la Maria. Quan tenia 15 anys i estudiava tercer d'ESO en un institut de Badalona, va saber que els seus pares, originaris de Bangladesh, la volien casar amb un desconegut. A ella, a la seva germana petita de 13 i a la germana gran de 18.
"I me'n recordo que va venir la meva germana i va dir: 'El pare ha agafat uns bitllets d'avió i anirem a Bangladesh a casar-nos'. I jo vaig dir, 'Com? Amb una persona que no he conegut? Que no sé ni com és, que no en sé res?'"
Es va posar en contacte amb una professora i li va demanar ajuda. Serveis socials va actuar i les van treure totes tres de casa seva.
"Recordo la decisió amb dolor, amb por, amb sentiment de tristesa. Trencar amb tot això era al mateix moment trencar amb la meva família".
Després d'uns anys en centres d'acollida i pisos tutelats, ara viu al Raval amb una de les seves germanes i estudia Dret a la universitat.
Nou protocol per combatre matrimonis forçats
Davant de situacions com aquesta, la Generalitat té la intenció de posar més recursos per detectar abans els casos i també revisar el protocol per combatre matrimonis forçats.
Segons ha dit la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, es vol reforçar la coordinació per fer un millor acompanyament a les víctimes.
"Estem treballant per tenir una actualització del protocol que estigui incardinat amb tot aquest nou abordatge de les violències masclistes. També estem treballant en la formació de professionals perquè puguin fer aquesta identificació de potencials situacions de risc."
Arran de l'assassinat al Pakistan de les dues germanes de Terrassa, les associacions que treballen per evitar casos com aquest han denunciat una manca de recursos per combatre aquest tipus de violència masclista.
La Generalitat reconeix que el protocol que hi ha no s'ha pogut desplegar del tot, argumentant la pandèmia de la Covid.
La intenció és que el nou protocol marc, que hauria d'estar enllestit al juliol, garanteixi prou recursos especialitzats i millori la coordinació entre els diferents serveis implicats.
També la directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich, ha insistit en la necessitat de millorar la coordinació i trencar qualsevol reticència a l'hora de denunciar.
"És important aixecar la catifa d'una violència que havia estat summament oculta i que cada cop se'n parla més i es denuncia més, però sobretot es demana més ajuda. Nosaltres el que volem és que la gent pugui trucar al 900900120 (...) i pugui demanar ajuda i suport."
De moment, l'assassinat de les germanes de Terrassa ja ha fet aflorar més denúncies, i els responsables del Departament esperen que el nou protocol faciliti una detecció precoç que permeti actuar amb més rapidesa davant d'aquest tipus de violència.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
Se sacrificaran i es comercialitzaran 30.000 porcs de granges a prop del focus de la pesta porcina
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
Illa esquiva les crítiques de l'oposició per la pesta porcina i diu que "les coses s'han fet bé"
El pes del sector porcí català: 4.260 milions d'euros de negoci a l'exterior