La tempesta perfecta que amenaça França: de nou sense govern i amb el risc d'un rescat financer

Dilluns dia 8, França pot tornar a quedar-se sense primer ministre i ja seria el quart que cau en aquest segon mandat d'Emmanuel Macron. 

Aquest setembre, a més, la prima de risc francesa podria arribar al nivell d'Itàlia, el pitjor de l'Europa comunitària. Aquest estiu ja va superar els nivells de Grècia, cosa que acosta l'hexàgon a la zona de risc del rescat. 

Hi ha anàlisis que ja comparen la rentrée d'aquest 2025 a la crisi de 1958. Una tempesta perfecta que s'apropa cada vegada més.

I la raó és que totes dues crisis, la política i la del deute, no tenen solució fàcil a mitjà termini si no és passant per unes eleccions. No legislatives, sinó presidencials. 

Una Assemblea partida en tres 

Perquè el que està en crisi és un sistema polític que encalla les solucions. El president no té majoria parlamentària i no pot tirar endavant les polítiques que vol.

A falta d'aquesta majoria absoluta en el seu segon mandat, Macron va convocar els francesos a votar una nova Assemblea Nacional, l'estiu del 2024. Per "aclarir el panorama", va dir, cansat d'haver de negociar cada llei amb altres forces polítiques. 

El resultat va ser pitjor: el parlament va quedar dividit en tres parts irreconciliables i els pactes per mantenir un primer ministre de centredreta han demostrat ser efímers. 

François Bayrou, l'actual, ha volgut sotmetre's a una moció de confiança i les forces que fins ara li donaven suport tàcit, l'extrema dreta i els socialistes, ja han dit que no li donaran suport.

Eleccions o nou primer ministre?

El president, doncs, ha de trobar una sortida ràpida, sobretot perquè les agències de qualificació del risc tenen França en l'ull de mira.

Una de les solucions, a la probable caiguda del primer ministre François Bayrou, és convocar eleccions legislatives. Però les enquestes diuen que els resultats serien molt similars als d'ara, amb un lleuger creixement de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional. L'aritmètica continuarà sent impossible, doncs.

L'altra solució és que Macron torni a nomenar un primer ministre. Seria el cinquè en tres anys després d'Elisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier i François Bayrou.

Però quin nom pot generar consens si ja s'ha provat gairebé tot?

Els socialistes, l'últim cartutx de Macron

El president somia amb una gran coalició a l'estil alemany, però França no és Alemanya ni els Països Baixos, on la tradició dels pactes de govern amb forces ideològicament molt divergents no genera urticària. 

Olivier Faure, primer secretari dels socialistes, s'ha ofert a entrar al govern sense especificar amb quin primer ministre. Ell mateix? 

Els Republicans de l'emergent ministre de l'Interior Bruno Retailleau primer van avançar que si els socialistes entraven al govern, no comptessin amb ells. Aquests últims dies, però, el líder dels republicans a l'Assemblea, Laurent Wauquiez, ha matisat:

"En nom de l'estabilitat política, no censurarem un govern socialista."

A l'altre flanc hi ha els ecologistes, els comunistes i l'esquerra alternativa de La França Insubmisa, tots ells companys de batalles dels socialistes en aquell Nou Front Popular que, com a bloc, va guanyar les legislatives contra tot pronòstic. 

El més reticent a fer-ho és el líder dels insubmisos, Jean-Luc Mélénchon, que ha acusat Faure de "canviar de camisa". Li donaria suport com a primer ministre, després de responsabilitzar-lo del trencament de les esquerres? 

Un cansament que reforça l'extrema dreta

En aquesta crisi de govern hi ha hagut poques travesses de noms a la premsa i a les tertúlies. El país està cansat de provar i debatre perfils tècnics i polítics. Com diu la dita, "Si hi ha maror, peix en abundor", i tothom intenta treure'n algun rèdit.

El centredreta macronista es victimitza fent passar missatges d'urgència nacional. Mentre es llepa encara les ferides de la mala idea del seu patró dissolent l'Assemblea el juny del 2024, una decisió de la qual Macron encara no ha cantat el mea culpa.

La dreta republicana, que va perdre alguns dels bous en la crisi de fa any i mig que va dividir el partit Els Republicans en dos, ara fa oposició des de dins mateix del govern, amb l'esperança de recuperar vots de dreta radical ara a mans de Marine Le Pen.

I, mentrestant, l'extrema dreta no té pressa. Va al capdavant de totes les enquestes des de fa any i mig i els problemes judicials de Marine Le Pen han frenat una mica les ànsies del Reagrupament Nacional d'arribar al Palau de Matignon, seu del govern. 

Però saben que són i seran claus, que cada vegada més els francesos els veuen com un partit responsable i de qui fiar-se, i només els cal jugar bé els tempos. 

A partir de dilluns, els dubtes s'aniran dilucidant. 

Qui vol heretar un deute tòxic?

La decisió de quin primer ministre posar segurament estarà molt influenciada per com els mercats financers reaccionin a la probable caiguda de Bayrou.

Perquè al rerefons dels tres anys de crisi política a França hi ha les dificultats per assumir una llei de pressupostos restrictius i per redreçar el deute de l'Estat. Aquest deute és tan elevat que obliga el govern de torn, sigui el que sigui, a fer retallades en els serveis públics. 

Bayrou proposa estalviar 44.000 milions en el pressupost del 2026. Ni extrema dreta ni socialistes estan disposats a assumir políticament una escabetxada com aquesta, i és per això que el deixen caure.

A més a més, el nou govern tindrà l'espasa de Dàmocles d'una possible intervenció del Fons Monetari Internacional si les coses no milloren. La prima de risc francesa no para d'empitjorar: ja està 20 punts pitjor que l'espanyola i 7,5 per sota la de Grècia. 

I, mentrestant, cada vegada són més els analistes que creuen que només una renúncia de Macron pot encalmar aquesta tempesta perfecta.