La Terra gira alguns dies més de pressa: per què s'accelera i quines conseqüències té?

La rotació de la Terra té una tendència natural a alentir-se. És una tendència secular, de milers de segles. Però des del 2020 s'ha detectat que, en dies puntuals, ha passat tot el contrari, i la rotació s'ha accelerat. 

El 5 d'agost de 2025 el planeta va registrar un dels girs més veloços dels quals es té registre, i va durar 1,33 mil·lisegons menys que la mitjana habitual.

El divulgador, astrònom i científic Joan Anton Català ha explicat a "El suplement" de Catalunya Ràdio que, tot i que això no trenca la tendència mil·lenària a alentir la rotació ,i per tant, a allargar el dia, "sí que és significatiu que hagi començat a funcionar aquest altre cicle que en dates puntuals els escurça".

La mesura d'alta precisió és possible gràcies a l'aparició dels rellotges atòmics als anys setanta. El dia més curt mai registrat va ser el 5 de juliol de 2024, en una rotació que va ser 1,66 mil·lisegons més ràpida. Enguany hem tingut tres dies especialment curts: el 9 i el 22 de juliol, i el 5 d'agost. Tots, dies d'estiu.

Quant dura un dia?

Contràriament al que es creu, els dies no duren 24 hores. La Terra gira en 23 hores, 56 minuts i 4 segons, aproximadament. "El que passa és que, a més de girar, la Terra també es mou en l'òrbita del Sol, i perquè aquest torni a ocupar la mateixa posició al cel l'endemà, hem d'afegir 4 minuts més", explica Català.

D'altra banda, la velocitat de 23 hores, 56 minuts i 4 segons també es modifica, per diferents causes.

La Lluna alenteix la rotació

La tendència a alentir la rotació va començar en el moment en què es va formar la Lluna, fa 4.400 milions d'anys. El satèl·lit és la principal causa de fre en la rotació.

L'atracció gravitatòria provoca deformacions en els dos cossos celestes. En el cas de la Terra, aquesta deformació l'absorbeixen els oceans amb les marees, i aquestes marees generen torsions que dificulten el gir.

En el cas de la Lluna, en no tenir oceans, es deforma la seva superfície. 

"Sabem que fa 1.400 milions d'anys la Terra girava només en 18,7 hores, i ara ho fa gairebé en 24."

Què causa l'acceleració?

L'efecte del vent

Tal com recorda Joan Anton Català, l'energia no desapareix, sinó que es transforma. Per aquest motiu els vents també tenen efecte en la rotació, perquè transfereixen energia entre l'atmosfera i la superfície. 

En els mesos d'estiu, a l'hemisferi nord, els corrents atmosfèrics tendeixen a moure's més lentament, i això fa que el planeta hagi de girar una mica més de pressa. Per això no és casualitat que els registres més veloços s'hagin donat en dies d'estiu. 

L'efecte del canvi climàtic

La reducció de la massa de gel als dos pols accelera la tendència de gir. "És una altra llei de la natura que es diu conservació del moviment de gir", explica Català.

"Sabem que el canvi climàtic també és un efecte que està contribuint a aquests girs més ràpids de la Terra."

I en posa un exemple ben gràfic: "és l'efecte de la patinadora sobre gel, que en fer un gir arronsa els braços i, sense cap esforç, comença a girar més de pressa. Si es redueix el gel dels pols i l'aigua es distribueix pels oceans, és com si la Terra arronsés els braços". 

L'efecte del nucli terrestre

Acostumem a representar el nucli terrestre com una esfera perfectament rodona, però no ho és. "Avui sabem que té irregularitats i protuberàncies que entren dins el mantell".

Aquestes intrusions del nucli dins el mantell també afecten la velocitat de gir de la Terra. 

L'efecte de la humanitat

L'acció humana també té un cert efecte en la rotació. És el cas de megaconstruccions com la presa de les Tres Gorges, a la vall del riu Iang-Tsé, a la Xina. 

És la presa més gran del món, i "acumula tanta aigua que afecta com es distribueix la massa al planeta". Català afirma que "els efectes són ridículament petits, però existents, i s'han mesurat". 

Ajustar permanentment els rellotges 

Tots aquests petits canvis queden registrats i s'estableix un Temps Universal Coordinat a partir de les lectures que fan diversos rellotges atòmics. L'International Earth Rotation and Reference Systems Service és l'encarregat de calcular i dictaminar quan cal allargar el rellotge per ajustar-lo a la durada real del dia.

"Aquest canvi s'acostuma a fer el 31 de desembre, afegint un segon a l'any. La primera vegada que es va fer va ser el 1972 i s'ha fet en 27 ocasions. La darrera es va fer el 31 de desembre de 2016", explica Català. 

El científic també deixa oberta la possibilitat que aquest ajust s'hagi de fer a la inversa si aquesta nova tendència a l'acceleració, que de moment és puntual, es manté.

Conseqüències en la precisió dels GPS

Tot i que l'acceleració de la rotació de la Terra no sembla tenir un efecte palpable en el nostre dia a dia, sí que afecta, i molt, la tecnologia. 

"S'ha calculat que la desviació de 1,33 mil·lisegons que es va registrar el 5 d'agost es pot convertir en un error de precisió de 62 centímetres al GPS."

Català ha recordat que, a banda dels GPS, "hi ha moltes altres tecnologies científiques que necessiten un nivell de precisió exquisit i, per tant, s'han d'anar corregint". 

I ha acabat amb una reflexió: "al final la natura pren possessió del seu entorn i fa el que ha de fer. I som els humans que constantment estem corrent, anant de bòlit per corregir, per definir normes, per definir regles, per seguir el curs de la natura. Som uns convidats en aquest univers i és interessant pensar en això." 

"Tenim la ciència i la tecnologia com a eines. El negacionisme climàtic hauria de ser delicte."