La Trinca presenta un treball antològic 20 anys després de dissoldre's i descarta tornar als escenaris
Ja fa vint anys que La Trinca es va dissoldre com a grup, però molts dels seus números i cançons encara són en l'imaginari col·lectiu. Va ser el trio musical més famós de Catalunya i les seves sàtires socials i polítiques, plenes d'humor, els van portar a ser un dels grups que més discos han venut en llengua catalana. Xifres que seguirant augmentant després que avui hagin presentat una caixa commemorativa, amb quatre discos recopilatoris, un DVD amb videoclips inèdits i un llibre biogràfic. Un projecte que els ha reunit de nou, tot i que només durant un dia, perquè asseguren que la trobada és puntual i nostàlgica però sense cap futur.
3 min
Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual són la Trinca. O ho van ser, perquè ara asseguren que "va ser la història més maca que hem viscut els tres, però es va acabar". A aquestes paraules de Cruz, Mainat hi ha afegit que "ja no ens veiem a aquestes edats cantant 'La patata'. El nostre paper era molt de pallasso i ara podria quedar patètic".
El conjunt de Canet de Mar (Maresme), nascut el 1969 i desaparegut el 1987, ha presentat "La Trinca. 20 anys de cançons" (Sony BMG), una recopilació formada per tres discos amb una selecció de la seva discografia, un compacte amb els seus grans temes regravats, un DVD i un llibre del grup. Cruz ha apuntat que "'La Trinca. 20 anys de cançons' conté la història d'una vida", encara que en falten algunes, com les basades en l'obra del poeta i dramaturg Serafí Pitarra o les cançons infantils.
El primer disc recull les setze cançons més populars de l'etapa inicial del trio, com "Els tres mosqueters" o "Botifarra de pagès", mentre que el segon és la versió remasteritzada de l'àlbum publicat el 1970, "Festa Major". El tercer compacte presenta els setze senzills més significatius de la segona dècada de la formació, entre els quals es troben "Oda al paper de vàter" o "El Danubi blau". L'últim disc conté les deu cançons més estimades de La Trinca amb un so actual, registrat pels germans i productors Xasqui i Toni Ten.
Al DVD hi ha "una espècie de videoclips casolans gravats amb una càmera súper 8 i que contenen material inèdit, divertit i innocent, que ens fa una mica de vergonya perquè és producció de guerrilla", ha assenyalat Mainat. "La Trinca. Cronologia d'un triomf", que ha escrit el biògraf del grup, David Escamilla, recull en 84 pàgines en color la història del conjunt, les seves anècdotes i lletres de les composicions.
Encara que el grup no té previst tornar a pujar als escenaris o gravar nous temes, ha manifestat que els agradaria que algú seguís el gènere de la crònica i sàtira sociopolítica, que ha desaparegut de la música catalana. En aquest sentit, els tres components han coincidit que "la situació actual de la música catalana és fluixa, gairebé inexistent", i que "una vegada va passar l'afició pel rock català, no han sortit noves cançons".
Cruz ha comentat que "el panorama polític espanyol i català dels últims temps ha donat per editar un bon disc cada tres mesos", i Mainat ha afegit que fets com "l'Operació Malaia donen per a una bona cançó".
La Trinca passarà a la memòria col·lectiva per la seva particular i original proposta artística, basada en la crítica social i política sempre des de la paròdia i l'humor, amb atrevides i absurdes posades en escena. El 1987, i després de disset discos editats, el grup va fundar la productora audiovisual Gestmusic i va decidir abandonar els escenaris per centrar la seva carrera en la producció televisiva.
Cinc anys després, Pascual va vendre la seva part de la companyia a la multinacional holandesa Endemol, cosa que va donar com a resultat Gestmusic-Endemol, que ha gestat programes de gran audiència a Espanya, com "Gran Hermano" o "Operación Triunfo".
El conjunt de Canet de Mar (Maresme), nascut el 1969 i desaparegut el 1987, ha presentat "La Trinca. 20 anys de cançons" (Sony BMG), una recopilació formada per tres discos amb una selecció de la seva discografia, un compacte amb els seus grans temes regravats, un DVD i un llibre del grup. Cruz ha apuntat que "'La Trinca. 20 anys de cançons' conté la història d'una vida", encara que en falten algunes, com les basades en l'obra del poeta i dramaturg Serafí Pitarra o les cançons infantils.
El primer disc recull les setze cançons més populars de l'etapa inicial del trio, com "Els tres mosqueters" o "Botifarra de pagès", mentre que el segon és la versió remasteritzada de l'àlbum publicat el 1970, "Festa Major". El tercer compacte presenta els setze senzills més significatius de la segona dècada de la formació, entre els quals es troben "Oda al paper de vàter" o "El Danubi blau". L'últim disc conté les deu cançons més estimades de La Trinca amb un so actual, registrat pels germans i productors Xasqui i Toni Ten.
Al DVD hi ha "una espècie de videoclips casolans gravats amb una càmera súper 8 i que contenen material inèdit, divertit i innocent, que ens fa una mica de vergonya perquè és producció de guerrilla", ha assenyalat Mainat. "La Trinca. Cronologia d'un triomf", que ha escrit el biògraf del grup, David Escamilla, recull en 84 pàgines en color la història del conjunt, les seves anècdotes i lletres de les composicions.
Encara que el grup no té previst tornar a pujar als escenaris o gravar nous temes, ha manifestat que els agradaria que algú seguís el gènere de la crònica i sàtira sociopolítica, que ha desaparegut de la música catalana. En aquest sentit, els tres components han coincidit que "la situació actual de la música catalana és fluixa, gairebé inexistent", i que "una vegada va passar l'afició pel rock català, no han sortit noves cançons".
Cruz ha comentat que "el panorama polític espanyol i català dels últims temps ha donat per editar un bon disc cada tres mesos", i Mainat ha afegit que fets com "l'Operació Malaia donen per a una bona cançó".
La Trinca passarà a la memòria col·lectiva per la seva particular i original proposta artística, basada en la crítica social i política sempre des de la paròdia i l'humor, amb atrevides i absurdes posades en escena. El 1987, i després de disset discos editats, el grup va fundar la productora audiovisual Gestmusic i va decidir abandonar els escenaris per centrar la seva carrera en la producció televisiva.
Cinc anys després, Pascual va vendre la seva part de la companyia a la multinacional holandesa Endemol, cosa que va donar com a resultat Gestmusic-Endemol, que ha gestat programes de gran audiència a Espanya, com "Gran Hermano" o "Operación Triunfo".
