La UE autoritza la comercialització dels aliments transgènics

La Comissió Europea ha autoritzat, per primer cop des de 1999, la comercialització d'un aliment genèticament modificat, el blat de moro BT-11. Amb aquesta decisió, l'executiu comunitari posa fi a la moratòria dels transgènics, malgrat les pressions dels ecologistes. En la seva reunió setmanal, els comissaris han decidit autoritzar la importació de blat de moro dolç BT-11 de la firma suïssa Syngenta, destinat al consum humà, però que no serà cultivat, sinó venut en pot o en forma de crispetes. Encara no hi ha un acord entre els estats membres, per això ha estat la Comissió l'òrgan que ha assumit la responsabilitat política d'aixecar la moratòria. Cinc països exigien, abans de la seva autorització, una legislació estricta sobre l'etiquetatge dels Organismes Genèticament Modificats (OGM), que va entrar en vigor el 18 d'abril. Els eurodiputats verds Pierre Jonckheer, Paul Lannoye i Claude Turmes es van entrevistar amb el president de la Comissió Europea, Romano Prodi, en un últim intent per evitar que acabés la moratòria. La UE es va imposar al 1998 una moratòria "de facto" sobre transgènics en vista de la falta d'estudis sobre les conseqüències d'aquest tipus de productes. El portaveu oficial de l'executiu comunitari, Reijo Kemppinen, va avançar la setmana passada que l'autorització, si es donava el cas, seria per a un període de deu anys. Els vint-i-cinc no van aconseguir posar-se d'acord el passat 26 d'abril sobre l'aprovació o el rebuig del citat BT-11 en no aconseguir-se una majoria qualificada en un o altre sentit. Sis països van votar a favor de l'autorització -el Regne Unit, Irlanda, els Països Baixos, Filàndia, Suècia i Itàlia-, sis més en contra -França, Dinamarca, Grècia, Àustria, Luxemburg i Portugal- i es van abstenir els tres restants -Alemanya, Espanya i Bèlgica.