La UE proposa la compra conjunta d'armes per no dependre dels Estats Units
En ple debat sobre el rearmament de la Unió Europea, Brussel·les fa un pas més cap a una política de defensa comuna. La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres l'anomenat "llibre blanc de defensa".
Amb la guerra a Ucraïna eternitzant-se, l'acostament dels Estats Units a Rússia i l'absència de la UE en les negociacions, Brussel·les proposa que els Vint-i-set puguin comprar armes conjuntament.
En aquestes compres també es convida a participar-hi països de fora de la Unió, com el Regne Unit, Noruega, Ucraïna, Turquia o el Canadà, per aconseguir preus més barats. L'objectiu és que Europa sigui autosuficient en defensa i no hagi de dependre dels Estats Units.
Més capacitat militar per dissuadir amenaces
El llibre blanc de la UE --un document no legislatiu-- preveu desenvolupar capacitats militars que permetin dissuadir diferents tipus d'amenaces i, més concretament, una guerra amb Rússia, com ha apuntat l'alta representant de la UE per a Política Exterior i Seguretat Comuna, Kaja Kallas:
Europa s'enfronta a una amenaça aguda i creixent, l'única manera de garantir la pau és estar preparats per dissuadir qui vulgui fer-nos mal.
El text proporciona un marc per al pla de la Comissió Europea "Rearmar Europa", del qual aquest dimecres s'han presentat propostes legislatives per mobilitzar els 800.000 milions per a inversions militars anunciats per Ursula von der Leyen, a través de mètodes com un nou instrument financer amb 150.000 milions per a préstecs.
El document alerta sobre la tendència expansionista de Rússia, pronostica que els Estats Units reduiran el "paper històric com a principal garant de la seguretat" europea o que estats com la Xina "intenten cada vegada més imposar l'autoritat i el control" a l'economia i la societat.
En aquest sentit, Kallas aposta per reforçar Ucraïna i també la defensa pròpia, perquè considera que invertir en defensa és una manera d'invertir en la pau:
Fem això no per lliurar una guerra, sinó per preparar-nos per al pitjor.
També situa com a amenaces les accions híbrides i els sabotatges, la inestabilitat que projecta la situació al Pròxim Orient, l'escalada de violència a l'Àfrica, la cursa global en tecnologies com la intel·ligència artificial o el subministrament de matèries primeres crítiques.
Invertir més i invertir millor
El full de ruta de Brussel·les implica invertir més en defensa i, a més, invertir millor. És per això que la Comissió encoratja a fer compres conjuntes d'armes, una fórmula que emula les compres conjuntes de vacunes durant la pandèmia.
Andrius Kubilius, el comissari europeu de Defensa --una figura de nova creació--, ha posat números a aquesta estratègia europea. Considera que els estats han d'invertir-hi un 3,5% de la seva riquesa:
450 milions de ciutadans de la Unió Europea no haurien de dependre de 340 milions de ciutadans dels Estats Units per defensar-nos nosaltres mateixos contra 140 milions de russos que no poden derrotar 38 milions d'ucraïnesos.
El llibre blanc dona eines als estats, com ara oblidar-se dels límits de dèficit i deute per promoure les inversions en defensa, o bé recórrer als préstecs per valor de 150.000 milions que concedirà Brussel·les.
El pla de la Comissió també preveu prioritzar la indústria europea i que s'emporti almenys el 65% de les comandes. O, dit d'una altra manera, comprar més a la UE i no tant als Estats Units.
D'altra banda, la Comissió Europea també ha presentat un pla de suport a la producció europea d'acer, enmig de la tempesta pels aranzels dels Estats Units. Són sectors estratègics per a la Unió i es tracta de materials que, precisament, serveixen per fabricar armes.
