En directe

La vaga general de l'11 de novembre en directe: serveis mínims i mobilitzacions

Catalunya afronta una vaga general aquest 11 de novembre convocada per la majoria de sindicats i impulsada també pel Sindicat de Llogateres. L'aturada, per reclamar una pujada dels salaris i una rebaixa del preu dels pisos, arrenca des de la mitjanit, i al llarg de dimecres hi ha previstos piquets i manifestacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. És la primera convocatòria dels sindicats majoritaris a l'Estat des del 2012 i arriba a dos dies de l'inici de la campanya electoral del 29N. Seguim en directe l'última hora de les mobilitzacions, els serveis mínims, les afectacions al transport públic, Rodalies, metro i autobusos, i les incidències que es puguin produir a centres educatius i sanitaris de Catalunya.
La periodista Anna R. Picas mirant a càmera
14 publicacions
  • Funcions teatrals suspeses i incertesa sobre l'obertura dels museus

    Teatres, museus i sales de concerts preveuen aquest dimecres un seguiment desigual de la vaga general, si bé bona part dels museus i centres culturals no podran saber si finalment obriran les portes aquest 11 de novembre fins que vegin el seguiment que hi ha entre els treballadors.

    Aquest dimecres, ni el Liceu ni el Palau Sant Jordi tenen concerts programats. Sí que es veurà afectat el Palau de la Música, que tenia un recital previst i que farà vaga. En teatre, algunes sales com el Teatre Borràs, el Condal o el Goya demà tindran el teló abaixat.

    Pel que fa als museus i centres culturals, institucions com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el CCCB, el MACBA o el Palau Robert no tenen previsió de tancar, si bé l'obertura i el funcionament normal anirà segons el seguiment de la vaga.

    En la mateixa línia, des de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) han informat que els equipaments culturals que formen part de l'entitat (com el Museu del Disseny o el Palau de la Virreina) oferiran el seu servei "sempre que hi hagi els equips humans mínims que ho facin possible".

    Altres empreses culturals, com les llibreries La Central de Barcelona, han decidit no obrir aquest 11 de novembre per facilitar el seguiment de la vaga als seus treballadors, segons han explicat en un comunicat.

  • Els mitjans de comunicació denuncien "precarietat estructural"

    Periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació catalans han signat un manifest en què donen suport a la vaga general i reclamen plantar cara a la precarietat laboral. Sota el lema 'Amb precarietat laboral, no hi ha periodisme', el text exigeix unes condicions laborals "dignes" per a totes les persones que fan possible la informació. 

    "Aquesta no és només una batalla laboral, sinó també pel futur del periodisme", apunta el manifest, que també recull que la professió s'exerceix amb "unes redaccions debilitades, uns professionals sotmesos a la inseguretat i unes condicions que dificulten la independència". I tot això, "compromet el dret de la ciutadania a rebre una informació rigorosa, plural i lliure de pressions".

    En aquest sentit, els professionals han alertat que el sector pateix una "precarietat estructural" i han denunciat salaris insuficients, contractes inestables, falsos autònoms i becaris, plantilles sota mínims i jornades que impedeixen conciliar. 

    La vocació no pot justificar l'explotació.

    El manifest compta amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Col·lectiu Ciutadella. Entre els comitès d'empresa adherits hi ha els dels treballadors de TV3, el diari 'Ara', El Nacional, la Cadena Ser- Ràdio Barcelona, l'Agència Catalana de Notícies, 'El País', Vilaweb, 'El Punt Avui', Nació Digital, l'agència EFE o Europa Press.  

  • Paneque demana que la vaga transcorri "amb civisme i convivència"

    La consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha demanat aquest dimarts a la població que la vaga general transcorri amb "amb civisme i convivència".

    Ho ha demanat després de la reunió de seguiment de la vaga general, en què, a banda de Paneque, han participat el president Illa; el conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon; la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper.

    Paneque ha dit que la responsabilitat del govern és garantir tant el dret a vaga com el dret a la mobilitat de qui vulgui anar a treballar i ha reivindicat la importància del compliment dels serveis mínims.

    Reunió de seguiment de la vaga general
    Reunió de seguiment de la vaga general (Presidència/Arnau Carbonell)
  • Les llibreries se sumen a l'11N i denuncien lloguers "inassumibles"

    El preu del lloguer dels locals comercials s'ha convertit en una de les principals amenaces per a la supervivència de les llibreries catalanes, que se sumen a la vaga per denunciar aquesta situació.

    A través d'un manifest que signen una vuitantena de llibreries independents, apunten que la majoria han de fer front a costos "inassumibles" i viuen "ofegades".

  • Lloguer Segur acusa el Sindicat de Llogateres d'impulsar que els vandalitzin 27 oficines

    La companyia Lloguer Segur ha denunciat que, en les darreres hores, s'han vandalitzat 27 de les seves 63 oficines a Catalunya i Espanya i ha apuntat com a responsable el Sindicat de Llogateres.

    Segons assenyala l'empresa, aquests fets han passat en oficines de Madrid, Barcelona, la Corunya, Vitòria, Oviedo o Bilbao entre la tarda d'aquest dilluns i la jornada de dimarts. Entre d'altres, asseguren que els han segellat panys amb silicona, s'han fet pintades als establiments i s'ha coaccionat els seus treballadors.

    Per la seva banda, el Sindicat de Llogateres assegura que no han realitzat "cap acció" d'aquest estil i ressalta que aquesta vandalització és un element "que se suma al que ha ocorregut aquestes últimes setmanes, en un context de forta mobilització". Tot i això, neguen que el seu col·lectiu sigui l'autor dels fets. 

    El Sindicat de Llogateres de Madrid ha publicat al seu compte d'Instagram el vídeo d'un piquet informatiu en una de les oficines de la companyia, a la qual acusen de pràctiques mafioses. 

  • El desnonament de Maricarmen, desencadenant de la convocatòria de l'11N

    El detonant de la vaga general d'aquest dimecres es remunta a l'esclat social després del desnonament de l'octogenària Maricarmen Abascal a Madrid, a finals de setembre, i la seva posterior mort a l'hospital, el 7 d'octubre.

    Aquell episodi va impulsar mobilitzacions multitudinàries i les acampades a la Puerta del Sol i a plaça de Catalunya. També va propiciar que els sindicats i les entitats pel dret a l'habitatge anunciessin la vaga el mateix dia per reclamar una dràstica baixada dels preus del lloguer, l'augment dels salaris i els contractes indefinits. A més, van fixar com a objectiu aconseguir que es prohibeixin les compres especulatives i crear un impost a la riquesa que serveixi per ampliar el parc públic d'habitatge.

    A aquestes reivindicacions s'han afegit les de col·lectius que enguany també han reclamat millores en els seus àmbits, com els mestres, metges, ferroviaris, pagesos, bibliotecàries, el sector social i el del metall. 

  • La Puerta del Sol, punt d'inici de la vaga a Madrid

    A la Puerta del Sol, punt de partida de les acampades per l'habitatge, un piquet informatiu dels sindicats convocants, a banda d'altres de més petits, ha donat el tret de sortida a la vaga general a primera hora del vespre.

    En l'acte, que s'ha vist sorprès per la pluja, s'ha llegit un manifest en què s'ha demanat contenir els preus i s'ha reivindicat la necessitat d'aquesta protesta. 

    Durant la nit també hi haurà manifestacions en altres ciutats de Catalunya i Espanya.

    Piquet informatiu a Puerta del Sol
    Piquet informatiu a Puerta del Sol (EuropaPress/Gustavo Valiente)
  • Bustinduy i Urtasun demanen a la ciutadania que secundi la vaga

    La de dimecres és una vaga atípica, tant per la temàtica com pel suport que està rebent des de les institucions. A diferència d'altres convocatòries, --on el govern espanyol s'identificava com un dels focus de la protesta--, aquesta vegada diversos ministres han animat els ciutadans a sumar-s'hi i prendre-hi part activa. 

    És el cas de Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, que ha fet una crida a la mobilització i ha defensat que "tots els drets que té la classe treballadora en aquest país s'han conquerit lluitant i fent vagues".

    També ha donat suport a la convocatòria Ernest Urtasun que ha demanat "omplir i guanyar els carrers" i després "guanyar a les urnes".
     

    El ministre de Drets Social, Pablo Bustinduy
    El ministre de Drets Social, Pablo Bustinduy (ACN/Miquel Vera Ligero)
  • Els consellers, els ministres, Illa i Pedro Sánchez no tindran agenda pública per la vaga

    La consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha anunciat dimarts que el govern no tindran agenda pública durant la vaga. 

    Tot i això, els titulars dels departaments encarregats de garantir la "convivència" durant la vaga, com Interior i Presidència, sí que faran un seguiment de la jornada per coordinar els diferents dispositius. 

    També està previst el president de la Generalitat, Salvador Illa, faci una compareixença a les 8 del matí sobre el desenvolupament de la vaga.

    El que no està previst és que el govern participi en la manifestació convocada a la tarda o en altres actes.

    D'altra banda, el govern espanyol ha comunicat que ni el president Pedro Sánchez ni cap dels ministres tindran aquest dimecres cap acte a Espanya amb motiu de la jornada de vaga general. Tanmateix, la previsió és que, almenys la majoria, tinguin feina de despatx. 

    L'agenda feta pública per l'executiu només inclou convocatòries dels dos ministres que estan en viatge oficial: el d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, a Bèlgica, i el d'Agricultura, Luis Planas, a Turquia.

  • 40 anys de vagues generals: dels vuitanta fins ara

    La d'enguany és la primera vaga general que es fa a tocar d'una campanya electoral. Fins ara, i en els 40 anys des del final de la dictadura, aquestes protestes s'havien produït sempre a la meitat de la legislatura i tenien un rerefons marcadament laboral.

    Malgrat que s'havien convocat vagues generals abans, la del 14 de desembre del 1988 va marcar un abans i un després en la democràcia espanyola, per l'alt nivell de mobilització, que va aconseguir paralitzar la vida a les grans ciutats en contra de les polítiques de Felipe González.

    González també es va enfrontar a una important aturada el 1994, quan, en plena crisi econòmica, el seu govern va plantejar una reforma laboral que regulava les ETT i flexibilitzava horaris i jornades de treball, entre altres punts. Malgrat les enormes manifestacions de protesta, el govern de Felipe González no va canviar res del seu full de ruta.

    Les darreres vagues generals, però, les hem de situar a principis del 2010 i el 2012. La primera, contra el decret que va rebaixar les indemnitzacions dels acomiadaments i va afegir causes per acomiadar procedentment, es va produir mentre Zapatero era president.

    La segona, durant el govern de Rajoy, va servir per protestar contra l'abaratiment dels acomiadaments i la simplificació dels procediments d'ERO per a les empreses.