"La vaginoplàstia reforçarà la meva identitat": el camí de la Sílvia en el trànsit sexual

Sílvia Pérez-Pallarès encara recorda el dia que li van trucar per comunicar-li que, després de gairebé cinc anys en llista d'espera, li havia arribat el torn per poder-se fer la cirurgia de reassignació sexual: "Em vaig fer un fart de plorar", diu. Per fi es podia fer la vaginoplàstia que estava esperant des que va començar el trànsit ara fa més de cinc anys.

Aquest no és un pas que totes les persones trans vulguin fer. Però per a moltes, és una necessitat que han meditat durant molt de temps i que veuen com a part imprescindible del seu procés de trànsit.

"Jo quan vaig començar el trànsit no tenia clar que m'acabés operant, però ara que tinc una vida plenament en femení, crec que reforçarà la meva identitat", explica la Sílvia, que defensa, però, que tant dones són les que es volen operar com les que prefereixen mantenir els genitals masculins. Per a ella, la vaginoplàstia no és la culminació d'un procés, sinó un pas més.

Més de 50 vaginoplàsties a l'any

La cirurgia de reassignació sexual ofereix a les persones trans la possibilitat d'adaptar els seus genitals a la seva identitat sentida. És una intervenció que cobreix la sanitat pública, com una part més del tractament del patiment emocional de moltes persones trans pel fet que la seva identitat de gènere difereixi del sexe assignat en néixer.

A Catalunya hi ha, ara, tres centres autoritzats per fer vaginoplàsties (passar de genitals masculins a femenins): l'Hospital Clínic, l'Hospital de Bellvitge i l'Hospital Germans Trias i Pujol. Aquests dos últims van començar a fer aquestes intervencions l'any 2019.

Des de llavors, cada any creixen el nombre de vaginoplàsties. L'any 2022 se'n van fer 53, el 2021 en van ser 47, el 2020, 31 i el 2019, 32. En els últims tres anys, les intervencions de vaginoplàsties s'han incrementat un 65%.

La sanitat pública també cobreix les mastectomies (extirpació dels pits) —se'n fan 15 cada any— i les glotoplàsties (intervencions per feminitzar la veu). Aquestes últimes es van començar a finançar al sistema públic el 2020, any en què se'n van fer només 6. El 2022, en canvi, en van ser 15.

Una llarga llista d'espera

El principal obstacle per accedir a aquestes operacions segueix sent, però, la llarga llista d'espera, que en molts casos, com el de la Sílvia, arriba gairebé als cinc anys. El Departament de Salut, però, no sap exactament quantes persones estan pendents de sotmetre's a una d'aquestes intervencions quirúrgiques.

En els últims mesos, s'ha iniciat un procediment per millorar la gestió de la llista d'espera, perquè, segons admeten des de Salut, no estava funcionant prou bé.

El servei Trànsit (on s'atén les persones trans) havia informat el Departament que la demanda per aquestes intervencions s'havia incrementat i que calia millorar la gestió de la llista d'espera, que és única a Catalunya i funciona per als tres hospitals autoritzats a fer les operacions.

Per això, Trànsit està contactant amb les 1.700 persones que s'hi han visitat i que en algun moment han expressat el seu desig d'operar-se. De moment s'ha contactat amb 890 persones, i d'aquestes, el 40% ha contestat que sí que vol passar per quiròfan, mentre que un 60% ho ha rebutjat.

D'aquestes trucades n'ha de sortir, al final, una llista d'espera que permeti conèixer quina és la demanda real d'operacions i valorar, després, si s'ha d'incrementar o no el nombre d'intervencions, segons explica el Departament de Salut.

Sigui com sigui, aquesta llarga espera aboca a dues situacions. En el millor dels casos, les persones que s'ho poden permetre recorren a la sanitat privada, on aquestes operacions ronden els 15.000 euros, o viatgen a Tailàndia, un dels països amb més experiència en aquestes cirurgies i on el preu de les intervencions és més baix que a les clíniques privades de Catalunya.

Qui no s'ho pot permetre, sovint, viu els anys d'espera amb dolor.

Una cirurgia complexa

TV3 ha pogut seguir tot el procés de reassignació sexual de la Sílvia. Des de la primera visita a l'hospital, passant per la intervenció a quiròfan i fins al postoperatori.

El 21 d'octubre del 2022, la Sílvia va trepitjar per primer cop la consulta de la Unitat de Cirurgia Transgènere de l'Hospital de Bellvitge. "Els expliquem tota la cirurgia, el procés, les complicacions… Examinem les pacients i aclarim tots els dubtes que puguin tenir", comenta Begoña Etcheverry, uròloga de l'hospital.

La primera visita és clau per saber si hi ha prou pell del penis i de l'escrot per fer els nous genitals femenins o si cal recórrer a altres tècniques, com utilitzar teixit de la zona abdominal interna perquè la vagina sigui prou profunda. L'operació de la Sílvia es farà amb aquesta segona tècnica, utilitzant el robot Da Vinci, que permet ser molt precís i arribar a teixits profunds.

El 21 de novembre, ingressa a l'hospital per operar-se.

La vaginoplàstia no és una intervenció senzilla. "És una cirurgia que requereix una experiència, una expertesa, per donar bons resultats", segons explica la cap del servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de Bellvitge, Anna López Ojeda. De fet, diversos professionals del centre van anar a formar-se als Estats Units.

La finalitat de la vaginoplàstia no és només estètica, sinó també funcional. Per això, explica la uròloga Begoña Etcheverry, s'ha d'aconseguir que la pacient pugui orinar asseguda, per la qual cosa s'escurça l'uretra (la dels homes és més llarga), que tingui una sensació tàctil i erògena, és a dir, que pugui sentir plaer —i per això es fa un clítoris— i també s'aconsegueix un canal vaginal per si desitja tenir relacions sexuals penetratives.

Per això hi intervenen moltes disciplines diferents. Al quiròfan hi ha professionals d'urologia, de ginecologia, de cirurgia plàstica i d'infermeria i, també, anestesistes.

El primer pas de la intervenció és treure els testicles i obrir el canal vaginal, entre el recte i la bufeta. Un equip treballa des de fora, amb les mans, i l'altre, amb el robot Da Vinci, des de dins, per fer el fons de la vagina, amb pell de la zona abdominal.

L'ús de la robòtica permet —explica el cap de servei d'Urologia de l'Hospital de Bellvitge, Francesc Vigués—, "fer la dissecció més senzilla i amb menys risc de complicacions intraabdominals". I, a més, s'escurça el temps d'intervenció i també la recuperació és més ràpida.

Per fer el nou clítoris es fa servir un tros del gland i amb una part de la pell del penis es fan els llavis menors de la vulva. L'últim pas és fer els llavis majors amb el teixit de l'escrot. Però abans, amb un conformador, s'inverteix la pell del penis perquè recobreixi les parets de la nova vagina, que fa uns 16 centímetres de profunditat. És el que es coneix com a vaginoplàstia per inversió peniana.

La recuperació: un camí que no sempre és fàcil

Amb l'operació no acaba tot. Les pacients s'han d'acostumar als dilatadors, perquè les acompanyaran pràcticament tota la vida.

"És com si fos una arracada", explica Marta Puig, infermera referent de la Unitat de Cirurgia Trans de l'Hospital de Bellvitge: "Hem fet un canal vaginal que abans no hi era i li hem de recordar al cos que no s'ha de tancar". I això s'aconsegueix amb diverses dilatacions al dia, unes 5 les primeres setmanes. A mesura que passen els mesos se'n redueix la freqüència, però mai s'eliminen completament.

"Jo no esperava que el postoperatori fos tan absorbent". Ho diu la Sílvia, a casa seva, on fa un mes i mig que s'està recuperant de l'operació. Les cinc dilatacions diàries li treuen molt de temps, però, a més, no són fàcils de fer ni tampoc plaents.

La cicatrització de la zona genital és lenta i les dilatacions, sobretot els primers mesos, són doloroses, perquè encara hi ha moltes parts que no s'han curat de la intervenció.

Però, malgrat tot, per a la Sílvia, el camí per aconseguir que el sexe i el gènere vagin completament de bracet ha estat ple d'aprenentatges.

Reconeix que no s'esperava la duresa del postoperatori, però malgrat tot, diu, ha valgut la pena: "A pesar que realment és pesat, fa mal i es passa malament, és allò de 'sarna con gusto no pica'." I conclou: "Realment sí que estic feliç."