La verificació del debat del 14F: 17 mentides i 4 afirmacions inexactes

17 mentides, 4 afirmacions inexactes i una afirmació que està en dubte: és el resultat de l'anàlisi que va fer l'equip de verificació de "Planta Baixa" del debat definitiu entre els nou candidats a les eleccions del 14F. Vox va ser el partit amb més falsedats en el discurs, mentre que a l'extrem contrari el PDECat només va caure en una afirmació inexacta. La gestió de la pandèmia, els ajuts del govern espanyol o els pressupostos són els temes amb més controvèrsia. L'equip de verificació de "Planta Baixa" va comprovar una a una les afirmacions i les va contrastar amb xifres oficials o fets demostrables. Aquest és el resultat, partit a partit.

 

Ciutadans: 2 afirmacions falses

El candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va assegurar que "a la primera onada, PP, Vox i ERC es van oposar a l'estat d'alarma", per fer valer el paper del seu partit en les aprovacions d'aquesta mesura al Congrés. La realitat és que el PP hi va votar a favor en les primeres quatre votacions de l'estat d'alarma al Congrés dels Diputats. A la primera votació, el govern espanyol també va comptar amb el vot favorable de Vox. En aquella ocasió ERC es va abstenir, però va votar a favor de la sisena pròrroga, el 3 de juny, encara durant la primera onada.

Carrizosa també va interrompte la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, per assegurar que en cap dels municipis on Ciutadans ha governat hi ha hagut corrupció ni han fet fallida. En realitat, l'alcalde d'Arroyomolinos (Cs) va dimitir per corrupció; una regidora d'El Molar va ser condemnada i a Valdemoro hi va prosperar una moció de censura "per mala gestió" i per "haver mentit" sobre el deute.

 

PDeCAT: 2 inexactituds

La candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, va ser la que menys va mentir en el debat de TV3, però sí que va ser inexacte en un parell d'afirmacions. Per contrarestar les seves propostes amb les de la CUP, va recórrer a les ocupacions de pisos. Chacón va dir que hi ha famílies que es queden sense casa per culpa de "màfies professionalitzades", però les dades diuen una altra cosa. Per exemple, segons l'últim balanç de l'Ajuntament de Barcelona sobre pisos ocupats, del 2019, en només tres hi vivia algú, un 0,01%.

 

Chacón també va ser inexacta quan va retreure a Illa la llei Celáa. Va dir que "es vol laminar l'escola concertada amb la passivitat d'ERC i Junts". El cas és que, en la votació de la nova llei educativa al Congrés, Junts i el PDECat van votar el mateix.

 

ERC: 1 afirmació falsa

El candidat d'Esquerra, Pere Aragonès, va emprar majoritàriament dades oficials dels departaments de la Generalitat, i en cap cas l'equip de verificació ha trobat elements per sostenir que es puguin qüestionar. El que sí que és fals és un dels apunts que va fer just al principi: que l'Estat no havia atorgat ajudes a Catalunya, un element que va reiterar més tard

L'Estat ha atorgat 3.165 milions d'euros a fons perdut en els tres trams de l'anomenat fons Covid que ja s'han ingressat. Es tracta d'ajudes per destinar als pressupostos de sanitat, educació i compensar la caiguda econòmica des del mes de març. D'aquesta manera, Catalunya és la segona comunitat que més recursos del fons Covid ha rebut, darrere de Madrid. Des de l'Estat també s'han atorgat les ajudes econòmiques per pagar els ERTO dels 179.139 catalans que es troben en aquesta situació amb data de 31 de gener. Pel que fa les ajudes directes, el BCE apunta que el govern espanyol en dona, tot i situar-lo a la cua d'Europa.

 

PSC: 2 afirmacions falses

Salvador Illa (PSC) va ser el que més va parlar, però pràcticament sense arriscar. Es va referir en més d'una ocasió al procés com uns anys de "decadència". Aquesta pot ser una afirmació valorativa (tot i que el PIB català, fins al 2019, portava 6 anys creixent). També va assegurar que l'economia catalana ha quedat "aïllada". Això és més difícil de justificar, ja que en els últims anys Catalunya ha assolit xifres rècords d'exportacions i importacions.

Es va excedir més el candidat socialista quan va presumir d'haver donat suport des del Ministeri a "totes les mesures que han pres les Comunitats Autònomes".

A l'octubre La Moncloa va imposar l'estat d'alarma a la Comunitat de Madrid en considerar insuficients les mesures aplicades per Ayuso. O fa poques setmanes, el govern espanyol va recórrer que Castella i Lleó avancés el toc de queda a les vuit del vespre.

 

Comuns: 3 afirmacions falses

La candidata dels Comuns, Jéssica Albiach, va acusar ERC de no haver revertit les retallades, tot i que gestiona la Conselleria de Salut des del 2015. En realitat, els pressupostos del 2020, que els mateixos comuns van negociar i aprovar, preveuen una partida de 9.716 milions d'euros per a la Conselleria de Salut, més que el 2010, l'últim any abans de les retallades, que van ser 9.709.

 

Més tard, va afirmar que els metges de l'Aragó cobren 700 euros més que els catalans. Hi ha poques dades oficials sobre el que cobren els metges comunitat per comunitat, perquè depèn de la categoria professional i del centre. Però el Sindicat de Metges de Granada va publicar un estudi comparatiu el 2019, que s'utilitza de referència. I diu que, de mitjana, un metge aragonès amb plaça fixa cobra 3.123 euros nets al mes, 205 euros més que els 2.918 que cobra un metge català. Per tant, els metges aragonesos, efectivament, cobren més que els catalans, com va dir Albiach, però no tant més.

I, finalment, la candidata dels Comuns va retreure a ERC que ara proposi crear una Conselleria de Medi Ambient quan la va eliminar el 2010. Efectivament, des del 2010 no existeix una conselleria específica de Medi Ambient, però va ser el govern d'Artur Mas el que la va suprimir i fusionar amb Territori. ERC aleshores no estava al govern, com li va recordar Pere Aragonès.

 

CUP: 1 imprecisió i un dubte

La candidata de la CUP, Dolors Sabater, en començar la seva primera intervenció va voler enviar un missatge de "solidaritat amb la família desnonada al Gòtic amb tres criatures" ahir a la nit. Entitats com RavalSindicat i Tsunamirepressiu van denunciar que s'estava cometent un desnonament il·legal, mentre que el Departament d'Interior ho va negar, i assegura que es va actuar a requeriment dels veïns per aturar una ocupació en calent.

D'altra banda, Sabater també va apuntar que el govern espanyol "ha apujat un 6,5% el pressupost de Defensa". Hi havia dues versions contradictòries. A la pàgina web del ministeri de Defensa es parla d'un augment del pressupost de Defensa per al 2021 del 4,64%. En canvi, la dada que va donar la candidata de la CUP apareix a l'últim informe del Centre Delàs.

 

 

PP: 1 inexactitud i dues afirmacions falses

El candidat del PPC, Alejandro Fernández, va acusar Illa de "treure's de sobre" l'assumpte i passar-lo a les comunitats autònomes. L'afirmació és falsa. El pla de vacunació s'ha treballat des del setembre conjuntament entre el Ministeri de Sanitat -amb Illa al capdavant- i les comunitats autònomes. L'estratègia única de vacunació es va actualitzant en el marc de la Comissió de Salut Pública i la comissió interterritorial (on participen totes les comunitats). La compra la centralitza la Unió Europea i la reparteix als estats per criteris poblacionals. El govern espanyol les distribueix setmanalment a les comunitats autònomes. El sistema no ha canviat des que es va activar, a finals de desembre del 2020.

El candidat del PPC també va cometre inexactituds quan parlava de la composició dels governs de la Generalitat. Va assegurar que Catalunya és l'únic territori de l'Estat que no ha tingut mai "alternança ideològica" i que sempre ha governat el nacionalisme. L'afirmació és inexacta. En democràcia, a Catalunya hi ha hagut governs de CDC i CiU (alguns amb suport extern del PP) i dos tripartits de forces d'esquerres, liderats pel PSC.

 

També va criticar "l'obsessió d'identitat" del govern i va posar com a exemple que l'executiu va presentar el pla de vacunació el mateix dia que es presentava "la nasa catalana". El pla de vacunació es va presentar el divendres 5 de febrer, tot i que ja s'estava vacunant des de finals d'any. El govern va aprovar la creació de l'Agència Espacial Catalana el 27 d'octubre de 2020, el Consell Executiu va aprovar la memòria preliminar de l'avantprojecte el 12 de gener i el 27 de gener el conseller Puigneró va anunciar quin seria el primer projecte: el llançament d'un nanosatèl·lit a l'espai el 20 de març.

 

VOX: 5 afirmacions falses

El candidat de VOX, Ignacio Garriga, va començar el seu discurs carregant durament contra la gestió de la pandèmia tant del govern com de l'executiu central i va mentir en el nombre de morts que ha comportat fins ara la crisi del coronavirus. Garriga va xifrar en més de 80.000 les víctimes a nivell estatal, i, fins ara, han mort 63.061 persones.

 

El candidat de Vox, va centrar bona part del seu debat en la lluita contra la immigració: "Volem posar fi als diners per a la immigració il·legal. Tots vostès es van posar d'acord perquè els ex-MENA cobrin 600 euros". Una afirmació que és falsa perquè aquesta prestació és per als joves extutelats, hagin nascut aquí o a l'estranger. A més, Garriga va vincular en nombroses ocasions la immigració amb delinqüència quan el nombre de delictes ha baixat i el 82% dels menors estrangers no acompanyats que viuen a Catalunya no ha delinquit mai.

 

Junts: 2 afirmacions falses

La candidata de Junts, Laura Borràs, va afirmar, en la primera intervenció del debat, que el govern espanyol "no ha permès" els ajuts directes als sectors afectats per la pandèmia. Aquesta afirmació no és certa. Es basa en el fet que el Banc Central Europeu ha col·locat a la cua d'Europa l'estat espanyol en la concessió d'ajudes directes, amb un 1,3% del PIB, tot i que La Moncloa discuteix aquesta xifra. No és cert, a més, que no hagi "permès" a les comunitats autònomes donar ajudes directes. De fet, la Generalitat, va donar gairebé 900 milions d'euros el 2020 i n'afegirà 600 milions més aquest any, una dada, per cert, que va fer servir Pere Aragonès per treure pit de la gestió del govern.

Laura Borràs també va dir que "mai" hi ha hagut una "candidata ferma" a presidir la Generalitat. L'afirmació no és certa, com ho demostra el fet que quatre dels nou partits representats al debat d'ahir -amb possibilitat de treure representació- tenien caps de llista dones. A més, en les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya, el 2017, la llista més votada, Ciutadans, la liderava una dona, Inés Arrimadas, tot i que no va aconseguir forjar una majoria per a la investidura.