La vespa asiàtica apareix a cinc comarques on fins ara no s'havia detectat
La vespa asiàtica, de nom científic Vespa velutina, s'ha estès durant l'últim any per diverses àrees de Catalunya on fins ara no s'havia detectat, segons les últimes dades recollides pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. En concret, el 2017 es va observar a cinc noves comarques: Cerdanya, Berguedà, Bages, Vallès Oriental i Maresme.
L'any passat hi va haver un gran creixement en el nombre de nius detectats i es va arribar als 370, xifra que significa un augment del 68% respecte als 116 localitzats el 2016. Tot i ser una quantitat molt alta, es calcula que només es detecten el 10% dels nius que existeixen.
Amb aquestes dades, els tècnics confirmen que aquesta espècie invasora es troba ja plenament instal·lada a Catalunya. Els adults s'alimenten de líquids dolços -com nèctar i mel- i de fruita madura i les larves ho fan d'abelles i d'altres tipus d'insectes capturats pels adults i transportats als nius. Per això, la seva presència perjudica els apicultors. En aquest sector, les comarques més perjudicades són l'Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l'Estany i el Gironès.
L'insecte no és especialment agressiu amb les persones, però els nius generen molèsties en construccions i habitatges i les comarques més afectades són el Ripollès i el Baix Empordà. La seva expansió s'ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i a conseqüència del clima no es troba a les comarques de Tarragona.
La vespa asiàtica és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l'Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, i posteriorment s'ha anat estenent a una velocitat estimada de de 100 quilòmetres a l'any. El 2012 es va detectar per primer cop a Catalunya.
Tot i que no es pot eliminar, la Generalitat ha elaborat un protocol d'actuació per a la vigilància i el control de les poblacions, en col·laboració amb els apicultors. Consisteix principalment en l'eliminació de nius i en la captura d'abelles reines quan surten de la hivernació, generalment a partir de finals de febrer, amb l'augment de temperatures, i mitjançant paranys
