La vida de la Pastora, un personatge de pel·lícula en forma de pel·lícula
"Els mals noms" és l'òpera prima de Marc Ortiz Prades, on ha recuperat la història d'una de les persones més conegudes als pobles que voregen els Ports. Rememora les diferents etapes de la vida de Florencio Pla Meseguer, més conegut amb el sobrenom de "la Pastora".
Va néixer el 1917 als Ports, però entre d'altres se'l va conèixer perquè va exercir de pastor en un mas de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat, fins que va acabar integrant-se als maquis.
El director, però, destaca un altre element que la va convertir en el centre perfecte de totes les mirades a principis del franquisme: la seva intersexualitat. "Degut a una indefinició en els seus òrgans sexuals, amb unes característiques que no encaixaven dintre de la típica presentació masculina i femenina, van decidir inscriure'l com a dona. Ell va viure com a dona fins als 30 anys, fins que llavors va poder entrar a la guerrilla dels maquis, que és on per primera vegada ell es pot vestir d'home i d'alguna manera adquirir este rol masculí", afegeix Marc Ortiz Prades.
La pel·lícula s'estructura a partir de les 3 etapes de la vida de Pla Meseguer: primer, com a Teresa; després, com la Pastora, i l'última ja, la seva etapa a la resistència en contra de la dictadura.
Per construir el relat de la pel·lícula ha estat cabdal el procés de documentació i recuperació de vivències el més fidel possible. "Vaig començar a partir d'anar preguntant a través de la memòria oral de la gent que continuava sobretot a la Pobla, que havia conegut la pastora Florencio d'una manera directa o indirecta", resumeix el director, i afegeix que "vaig anar recopilant històries, moments, fragments que em van aportar".
Despoblament rural
La pel·lícula s'ha gravat en localitzacions del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta però també dels Ports i el Baix Maestrat, al País Valencià, en localitzacions on va viure el mateix Pla Meseguer.
En el rerefons de la història també es posa sobre la taula un dels problemes que avui, 80 anys després, continua colpejant el món rural: el despoblament.
Pel director de la pel·lícula, l'inici de tot plegat està en una llei franquista. "Tot comença justament llavors, quan s'aplica la llei de fugues i la Guàrdia Civil comença a prohibir als masovers que visquin als masos", afirma Marc Ortiz.
Però no només, perquè també recorda com els masos eren "rics quant a aliments, quant a suport entre les masies, i a partir d'aquesta llei la gent no pot viure als masos perquè així no poden ajudar els maquis, que estan amagats a les muntanyes. Es van despoblant primer els masos i després els pobles."
3Cat i l'Institut Català de les Empreses Culturals, entre d'altres, li han donat suport. El film s'ha estrenat al Festival de Cinema Europeu de Sevilla.
