La vida després del cayuco: "Quan vaig poder trucar a la mare estaven fent el meu funeral"

Una de les urgències que es viuen a les Canàries és com atendre els joves migrants que, quan arriben als 18 anys, surten del sistema públic sense cap projecte de vida.

Alguns poden comptar amb l'ajuda solidària de veïns i ONG, però d'altres queden absolutament desemparats per fer front a problemes tan bàsics com accedir a un habitatge.

"L'habitatge és un problema a nivells monstruosos, no hi ha habitatges a les Canàries i, si n'hi ha, els tanquen les portes des que veuen que són marroquins o negres", explica el president de l'Associació Canoa Solidària, José Manuel Rodríguez.

Un equip de TV3 ha conegut el cas de Maguette Diouf, del Senegal; Imad Gaoui, del Marroc, i Makmud, del Sàhara Occidental, que viuen o malviuen com poden mentre lluiten per aconseguir un futur millor després d'haver-hi arribat amb un cayuco com el que aquest diumenge va arribar des de Gàmbia amb 231 persones a bord, el més gros que ha arribat mai a l'arxipèlag.