La vigília de la Diada, TV3 i el 33 emeten dos documentals vinculats a la memòria històrica: "Llach: la revolta permanent" i "El viatge de Companys"
"Llach: la revolta permanent" (22.50, a TV3)
El 3 de març de 1976, a Vitòria, en l'intent de desallotjar els més de 4.000 assemblearis reunits al temple de Sant Francesc durant una jornada de vaga general, la Policia Armada va llançar artefactes de gas a l'interior de l'església, fet que va provocar la sortida precipitada dels obrers. Un cop a fora, van ser rebuts a trets de foc real pels agents. Cinc d'ells van morir i hi va haver més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, empès de la ràbia, Lluís Llach va compondre la que seria una de les cançons més emblemàtiques d'aquells anys: "Campanades a morts".
El 2006, trenta anys més tard, Llach va tornar a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març. El documental és un viatge en l'espai i en el temps, conduït per la música i les paraules del mateix Llach, en què es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d'aquells fets. Aquesta és la història d'una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar. Un clam i una exigència de revolta permanent contra l'oblit.
Fitxa tècnica
Direcció: Lluís Danés
Guió: Lluís Arcarazo i Lila Pla
Director de fotografia: Emili Guirao
Música: Lluís Llach
Producció: Mediaproducción
"El viatge de Companys (22.05, al 33)
Des que va ser afusellat per l'exèrcit franquista, el 15 d'octubre de 1940, Lluís Companys ha estat recordat com el president màrtir que va defensar la dignitat del país i la institució fins a la mort. Però la figura de Companys és molt més que això. Lluís Companys va viure intensament les primeres quatre dècades del segle XX, que van ser les més difícils i convulses de la història contemporània catalana i europea: la Primera Guerra Mundial, la revolució soviètica, l'ascens del feixisme i del nazisme, els fronts populars, la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. Tots aquests fets van canviar la història i Lluís Companys tampoc en va sortir indemne.
Antoni Tortajada ens acompanya en un viatge fascinant que reconstrueix aquest gran trencaclosques que va ser la vida política de Lluís Companys. La sèrie fa servir fragments dramatitzats, imatges d'arxiu i la intervenció d'un equip d'historiadors que analitzen i situen cada una de les històries sobre la vida de Companys.
En el primer capítol, el documental explica tres històries:
- "Els tres amics" narra les peripècies del jove Companys, un estudiant de Dret, més llest que aplicat, que comença a mostrar el seu compromís amb la defensa dels més desfavorits i que trobarà en les idees republicanes el seu espai polític. La història d'"Els tres amics" és la més tràgica del primer episodi: Lluís Companys, Francesc Layret i Salvador Seguí, "el noi del sucre", es coneixien des de petits i de joves es retroben per promoure un partit republicà català que pugui atraure el vot dels treballadors. Però la història acaba amb l'assassinat dels seus dos amics en mans dels pistolers de la patronal.
- "Tot per la República!" explica la lluita de Companys, ja com a responsable polític, per ampliar la base social del republicanisme, a través de la Unió de Rabassaires, i unir les forces d'esquerra, republicanes i catalanistes en un nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya. La història acaba amb un dels grans moments de la biografia política de Companys: el gest audaç de proclamar la república des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona.
- "I ara, l'Estatut!" és la història que tanca el primer episodi i que explica com Companys es converteix en el portaveu de la minoria parlamentària al Congrés dels Diputats de la República i que serà l'encarregat de defensar l'Estatut de Núria aprovat pels ciutadans catalans. Això el converteix en número dos de Macià.
En el segon capítol, el programa repassa els anys de Companys com a president de la Generalitat:
- "El moment balcó de Companys" recorda els Fets d'Octubre de 1934, quan Companys creu que els valors de la República estan en perill per l'emergència de l'extrema dreta espanyola i decideix saltar-se la legalitat i provocar una ruptura amb el govern de Madrid, proclamant l'Estat Català dins de la República Federal espanyola.
- "L'amic dels revolucionaris?" narra les conseqüències del fracàs del cop d'estat del 19 de juliol de 1936, considerat pels historiadors com el moment més crític del president Companys.
- "El complot" explora, per primera vegada en televisió, els intents dels sectors més radicals de l'independentisme català de fer caure el president Companys durant els primers mesos de la guerra, amb la intenció d'aturar la violència revolucionària i, probablement, buscar una pau separada per a Catalunya amb el suport europeu.
- "La història de Lluís jr." representa el final de la minisèrie i, també, el final del president Companys, un president exiliat, abandonat i menyspreat per gairebé tothom.
"El viatge de Companys" està dirigit per Joan Gallifa i Antoni Tortajada, de l'Àrea de Nous Formats de TV3, amb guió dels mateixos Gallifa i Tortajada i Eloi Vila. El director històric és Borja de Riquer, que encapçala l'equip d'historiadors format per Soledad Bengoechea, Jordi Casassas (UB), Joan B. Culla (UAB), Arnau Gonzàlez Vilalta (UAB), Manel López (Universitat de Lleida), Andreu Mayayo (UB), Anna Sallés (UAB), Susana Tavera (UB) i Enric Ucelay-Da Cal (UPF). La producció va a càrrec d'Albert Espel.
"El viatge de Companys" és una coproducció de Televisió de Catalunya amb les productores Batabat i Lastor Media.
