La violència vicària s'amplia més enllà dels fills: què preveu l'avantprojecte de llei
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei contra la violència vicària que, per primer cop, tipifica com a delicte en el Codi Penal aquest tipus de violència masclista, n'amplia els supòsits i reconeix les víctimes.
La proposta defineix la violència vicària com "una de les formes més cruels i devastadores" de violència masclista, en què s'instrumentalitza els fills o "altres persones de l'entorn afectiu de la víctima" amb l'objectiu de causar-li el màxim dany possible.
Com a novetat, doncs, l'avantprojecte recull que no només és violència vicària fer mal als fills de la dona, sinó també als seus pares, germans o a la parella.
Amb set articles que canvien altres normes, el text vol generar un canvi cultural per donar visibilitat a aquesta forma de violència i fomentar una consciència col·lectiva per rebutjar-la i erradicar-la.
Un nou delicte de violència vicària
L'avantprojecte planteja canviar el Codi Penal per tipificar de forma específica el delicte de violència vicària com "un delicte contra la integritat moral". La Fiscalia ha obert la porta recentment a fer aquest pas.
Es farà amb l'article 173 bis, que recull un tipus general, amb penes de presó de 6 mesos a 3 anys, i un tipus agreujat, amb penes d'un any i mig a 3 anys.
Les penes s'aplicaran a qui, per causar dany o patiment a la parella o exparella, cometi: homicidi, avortament, lesions, lesions al fetus, delictes contra la llibertat, contra la integritat moral, contra la llibertat sexual, contra la intimitat i el dret a la pròpia imatge, contra l'honor, contra els drets i deures familiars o qualsevol altre delicte comès amb violència o intimidació.
S'hi inclouen delictes que es puguin cometre contra: fills, descendents, menors sota tutela o guàrdia i custòdia, majors d'edat amb discapacitat, ascendents (pares, avis...), germans o la parella actual o anterior, encara que no hi hagi convivència.
L'article també preveu una pena accessòria per privar del dret a la tinença d'armes de 3 a 5 anys.
Evitar la difusió del delicte per protegir les víctimes
La proposta que ha aprovat el Consell de Ministres inclou una nova pena al Codi Penal per prohibir publicar o difondre missatges, textos, imatges o altres continguts que tinguin relació directa amb el delicte comès.
Es vol, així, "protegir la dignitat i la intimitat de les víctimes" i evitar un dany psicològic impedint que els agressors facin servir el ressò de les xarxes socials o altres mitjans per "perllongar la violència".
La mesura arriba després del debat entorn la publicació del llibre "El odio", de Luisgé Martín, en què José Bretón confessa l'assassinat dels seus dos fills l'any 2011 a Còrdova. Finalment la justícia en va autoritzar la difusió.
Dret dels menors a ser escoltats
La norma que ha impulsat el Ministeri d'Igualtat també planteja canvis al Codi Civil en els articles sobre el règim de custòdia dels menors i els règims de visites, comunicació o estada.
Es vol incloure que els menors han de ser escoltats de forma obligatòria davant de decisions judicials o administratives que afectin la seva vida. Fins ara no era una obligació imperativa.
El text recull que quan no sigui possible "o no convingui per a l'interès del menor", es podrà conèixer l'opinió, la seva voluntat, desitjos o preferències a través dels seus representants legals o "persones de suport" que puguin transmetre-ho objectivament.
A més, s'inclou com un "indicador de risc" l'exposició dels menors a una situació de violència vicària perquè les autoritats puguin "detectar al més aviat possible situacions d'especial vulnerabilitat" i activar mecanismes de protecció.
D'aquesta manera, es vol garantir que els menors no siguin considerats víctimes col·laterals sinó subjectes de ple dret, als quals cal preservar la seguretat, el benestar emocional i el desenvolupament davant de qualsevol forma de violència.
Un nou recompte i més formació
L'avantprojecte aposta per diferenciar els casos de violència vicària i que tinguin una confirmació oficial per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere per reforçar la visibilitat institucional i fer un seguiment públic de l'evolució.
Des del 2013, a tot l'Estat han mort 65 menors per violència vicària --8 a Catalunya--. I 485 infants han quedat orfes, 16 aquest any, per la mort de la mare en casos de violència masclista.
El text també recull que caldrà més formació específica en aquest àmbit tant per a jutges, fiscals i lletrats com per a cossos de seguretat i metges forenses.
En la presentació de la norma, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha dit que la llei situa Espanya "a l'avantguarda de les polítiques de defensa de la igualtat".
Un cop aprovat pel Consell de Ministres, l'avantprojecte ha de rebre ara informes dels òrgans consultius per tornar a ser revisat pel govern espanyol i, després, ser enviat al Congrés dels Diputats per a la tramitació parlamentària.
