La Viquipèdia en català, entre les 10 millors del món en articles imprescindibles

La Viquipèdia en català ha passat a formar part del rànquing de les 10 millors llengües del món amb 10.000 articles imprescindibles. La llista recull les versions lingüístiques de l'enciclopèdia que inclouen en el seu catàleg les entrades que considera més importants i necessàries.

És a dir, els 10.000 articles que Viquipèdia creu que haurien de tenir tant sí com no. Els classifica per àrees temàtiques, que van des de personatges rellevants --actrius, escriptors, músics, esportistes, polítics o fins i tot criminals--, episodis històrics d'arreu del món, geografia --països, serralades o rius--, art --en totes les disciplines-- o ciències --matemàtiques, biologia, física o química, entre d'altres--. Els pots consultar tots aquí.

Després, classifica les versions lingüístiques en funció de la quantitat d'aquests articles que té i la seva qualitat, que calcula a partir del nombre de caràcters, és a dir, l'extensió. Segons la Viquipèdia, tenir articles que siguin prou llargs "és un paràmetre evident de la qualitat".

El rànquing s'actualitza cada mes entre les 318 llengües que disposen de versió de Viquipèdia i, en la darrera revisió, diumenge passat, el català ha aconseguit una puntuació de 75,83 sobre 100. Per això, se situa en el número 10 del rànquing, davant d'idiomes com l'àrab, el portuguès, el coreà o l'hebreu.

La comunitat de voluntaris catalanoparlants s'ha quedat a mig punt de l'italià --76,35-- i ara aspira a acostar-se a les tres llengües que encapçalen la llista: l'anglès --96,86 punts--, el serbi --91,03-- i el castellà --87,57--.

La Viquipèdia en català ha liderat durant els darrers 10 anys, de manera pràcticament ininterrompuda i frec a frec amb el serbi i el rus, la llista dels 1.000 articles essencials.

Aquest altre rànquing, quantitativament més reduït però que inclou els articles més cabdals i sovint més llegits en cada llengua, ha contribuït a establir, segons Viquipèdia, un reconeixement "sòlid" al llarg dels anys per a la versió catalana de l'enciclopèdia digital com a llengua "minoritzada però de gran vitalitat, qualitat i compromís digital".

De fet, el català va ser la segona llengua que es va incorporar, després de l'anglès, quan el projecte va néixer, el 2001.