La votació per modernitzar el canal d'Urgell divideix els regants: arguments a favor i en contra

Els 16.500 regants del canal d'Urgell han de decidir en les pròximes setmanes si donen llum verda a la modernització d'aquest sistema de reg, el més important de Catalunya que porta l'aigua a més de 70.000 hectàrees de conreu del Pla d'Urgell, la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l'Urgell.

La modernització comportarà una inversió de 200 milions d'euros per a les obres per dur l'aigua a peu de finca, i uns altres 400 que hauran de gastar els regants per instal·lar sistemes moderns de reg, com del degoteig o l'aspersió, en camps on ara reguen a manta, és a dir, per inundació.

Les primeres votacions s'han fet, aquest dilluns, als Alamús. En aquest poble del Segrià hi ha la seu de la col·lectivitat número 15 de la vintena que té el canal i agrupa 2.300 hectàrees. Els propietaris de les finques van votar no a la modernització.

Els regants desconfien del procés, perquè les ajudes de l'administració per deixar de regar els camps a manta exclouen els pagesos que no tenen l'activitat agrària com la seva principal font d'ingressos, que són la majoria, al voltant d'un 75 %. Moltes finques són propietat d'agricultors jubilats que no poden fer front a les despeses que comporta la modernització.

La Conselleria d'Agricultura ofereix ajuts als pagesos professionals que suposarien entre el 40% i el 70 % de les despeses per al moblament de les finques i n'estudia d'altres que encara no ha concretat.

És precisament aquest falta de concreció en aquest i altres temes el que impulsa als regants agrupats en el Manifest del Gran Urgell, contraris a la gestió dels actuals responsables del canal, a demanar que es voti no.

En aquest sentit, Jaume Perera, portaveu d'aquest col·lectiu, considera que aquestes votacions s'estan fent sense que el conveni entre Agricultura i la Comunitat de Regants per fer la modernització estigui del tot definit i signat, cosa que distorsiona el procés, i afegeix que hi ha "molts temes que l'esborrany de conveni no defineix, com la dotació d'aigua, i els ajuts al mobiliari per a tota aquella gent que no són pagesos professionals". Per això, conclou:

Unió de Pagesos també és favorable a votar no. Jaume Pedrós, portaveu del sindicat pel que fa a la modernització del canal d'Urgell, considera que la votació "és massa prematura".

"La modernització ha d'anar acompanyada d'una concentració parcel·lària i crec que això en dos mesos no es pot tirar endavant. Per això, per desgràcia, votarem que no. Unió de Pagesos defensem que modernització sí, però no d'aquesta manera", remarca.

El record de la sequera

Entre els partidaris del sí, hi pesa molt el record de quan la sequera va obligar a tancar el canal per primer cop en més de 150 anys el 2023. "Hem passat uns anys de sequera i s'ha demostrat que l'única manera de gestionar l'aigua és estar modernitzat", apunta Joan Carles Massot, president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya.

"A més, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ja ha plantejat una reducció de les dotacions d'aigua de cada canal. Crec que la CHE aplicarà una reducció més gran de les dotacions d'aigua a qui no estigui modernitzat", afirma.

Ara com ara, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre dona suport a la modernització, perquè vol fer un nou repartiment de les dotacions d'aigua entre els diferents canals de les conques dels rius lleidatans, com el Segarra-Garrigues, Algerri-Balaguer, Pinyana o Aragó-Catalunya.

Amadeu Ros, president del canal d'Urgell, partidari del sí, adverteix que aquest suport pot desaparèixer a mitjà termini:

En aquest context, Ros lamenta que Agricultura no hagi concretat encara la millora de les ajudes, cosa que facilitaria que el sí guanyés adeptes, i ha demanat ajuda al president de la Generalitat, Salvador Illa, per desencallar la situació.

El sistema de reg més important de Catalunya

Encara que sempre es parla del canal d'Urgell en singular, aquesta infraestructura està dividida en dos canals, el principal i l'auxiliar, i quatre séquies principals.

El més important és el canal principal, amb una llargada de 144,2 km. Comença al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts, on agafa aigua provinent de l'embassament de Rialb, i finalitza al mateix riu al terme municipal de Montoliu de Lleida, al Segrià.

El canal auxiliar comença al pantà de Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera, i desemboca al canal principal a Artesa de Lleida. Té una longitud total de 76,6 km. Del canal principal es deriven les quatre séquies principals, amb una llargada total de 102,6 km. Amb els canals i les séquies es reguen 49.490 finques que representen unes 70.242 hectàrees.

Per gestionar de manera eficient l'aigua, els regants estan agrupats a la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell, que es divideix en vint col·lectivitats, distribuïdes en tres zones: alta, mitjana i baixa, segons la seva situació geogràfica dins de l'àrea regable.

Aquestes col·lectivitats tenen personalitat jurídica pròpia i tenen potestat, per exemple, per organitzar els torns per regar durant la campanya agrícola. En funció del nombre d'hectàrees de cada col·lectivitat, aquestes tenen uns representants --anomenats síndics--, que són els que participen en les assemblees que s'organitzen a la seu del canal, anomenada Casa Canal, a Mollerussa.

En aquest procés per votar la modernització, les col·lectivitats estan funcionant com a "col·legis electorals". La singularitat d'aquestes votacions és que el vot és ponderat, és a dir, que el pes del sufragi està en funció del nombre d'hectàrees que gestiona cada agricultor.

Aquest divendres ha votat la col·lectivitat de regants de Térmens i, diumenge ho farà la de Borges. La resta ho faran abans del 21 de desembre, data en la qual els 135 síndics es reuniran en assemblea per fer la votació final sobre la modernització del canal d'Urgell.