Tres candidatures es troben a un dia de les eleccions en una situació que es podria qualificar d'empat tècnic a les xarxes socials. ERC lidera, amb 1.554.112, el resultat agregat d'impactes. Ciutadans se situa en segon lloc amb 1.536.126 impactes i JxCat es troba a poca distància de totes dues, amb 1.517.256. Les tres candidatures a què les enquestes donen possibilitats de victòria es mostren també a les xarxes com les que generen més volum de conversa.
Si l'empat a tres a xarxes és un fet destacable, també ho és la consolidació del PSC com a quarta força en nombre de comentaris. Amb un total de 1.260.068 impactes, la candidatura de Miquel Iceta es troba en una situació de clar avantatge respecte a la cinquena força, la CUP (794.954).
Una altra sorpresa a la conversa digital han estat les baixes xifres que han acumulat les converses del PP i de Catalunya en Comú. Amb un total de 440.993 impactes, el PP s'ha situat com a penúltima formació en nombre de comentaris, xifra que només ha estat més baixa en el cas de Catalunya en Comú, que ha generat 402.728 impactes.
Cinc vegades més impactes que la campanya pel 27S
Durant tot el 27S es van registrar un total de 1.638.522 impactes, incloent-hi la jornada de votacions, mentre que en aquestes eleccions s'ha comptabilitzat fins a cinc vegades aquesta xifra. En concret, s'han registrat fins a 7.380.835 impactes a xarxes durant aquesta campanya pel 21D a falta encara del dia de les eleccions. Així doncs, aquestes eleccions han generat una gran expectació a xarxes.
Aquestes dades poden ser indicatives de tres fets diferents:
- 1- Més gent participa en les converses polítiques a les xarxes i/o ho fan de manera més intensa.
- 2- La conversa política sobre Catalunya no només interessa a Catalunya, sinó que també ho fa a la resta d'Espanya.
- 3- S'han multiplicat el nombre de "bots" i comptes falsos.
Tenint en compte les dades observades, tot sembla indicar que l'increment de la conversa fins a xifres com les que s'estan observant, podria ser una barreja dels tres factors.
El primer dels factors explica només una part de l'increment. Segons dades d'Idescat, del 2015 al 2017, s'ha passat d'un 20% a un 20,5% de persones que fan servir les xarxes per informar-se o emetre opinions sobre assumptes socials i/o polítics.
El segon punt es pot veure, de forma orientativa, mitjançant la geolocalització de les piulades que la tenen activada. Si s'analitza aquesta dada, s'observa que la gran majoria de les piulades tenen lloc a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les illes Balears. No obstant, un nombre important dels impactes també s'observen a altres regions com Madrid, Andalusia, Galícia, el País Basc o Astúries.
Cs multiplica el seu pes a les xarxes
Comparant els volums de conversa generats per cadascun dels partits a la campanya electoral del 21D i la que va precedir a les eleccions del 27 de setembre del 2015, es pot comprovar l'ascens de Ciutadans, que passa d'un 7,5 per cent del total de la conversa al 20,4. També el PSC creix de manera considerable, passant d'un 9,9 per cent fa dos anys al 16,8 per cent d'aquesta campanya.
Junts per Catalunya i ERC sumen en aquesta campanya el 40,9 per cent dels missatges, mentre que en els comicis passants, quan anaven junts a la coalició Junts pel Sí van generar el 33,8 per cent de la conversa.
Per contra, PP, Catalunya en Comú i CUP veuen disminuït el seu pes al total de la conversa de manera notable. Aquestes tres forces es queden en aquesta campanya amb menys de la meitat del pes que van tenir el 27S a les xarxes.
Qui té més seguidors al final de la campanya?
Al final de la campanya, el candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, és qui té més seguidors a Twitter (616.529), seguit per Oriol Junqueras (ERC) i Inés Arrimadas (Cs). Els tres candidats a qui les enquestes atorguen més possibilitats d'obtenir demà la victòria lideren també l'estadística de seguidors.
En un segon esglaó se situen Miquel Iceta (PSC), Xavier Domènech (CatECP) i Xavier García Albiol (PP). El candidat de la CUP, Carles Riera és, amb diferència, qui té una comunitat de seguidores més minsa.
Qui ha guanyat més seguidors?
La intensa campanya que ha fet Ciutadans i la seva candidata Inés Arrimadas s'ha traduït també en un increment de seguidors a la xarxa, i és la líder que més creix en aquest sentit. Carles Puigdemont és el segon candidat que més creix a Twitter, seguit de Carles Riera (CUP), que duplica la seva comunitat de seguidors (de 8.351 als 18.925).
A la part baixa, Xavier Domènech i Xavier García Albiol són els candidats que menys han evolucionat a la xarxa durant la campanya.
L'increment de seguidors de Carles Riera es concentra sobretot a la jornada del 18 de desembre, dia en què va tenir lloc el debat de candidats a TV3 i Catalunya Ràdio. Només en aquella jornada, el candidat de la CUP guanyà 4.018 seguidors, el creixement més gran que ha experimentat un candidat en una única jornada durant aquesta campanya. Per la seva banda, Xavier Domènech registra una punta de creixement just el dia abans, el 18 de desembre, amb un altre debat, en aquest cas el que va tenir lloc a La Sexta.
La resta de candidats mostren creixements regulars en la seva comunitat de seguidors, sense puntes destacables.
Quin és el candidat més actiu?
El candidat del PSC, Miquel Iceta, és qui s'ha mostrat més actiu a Twitter durant la campanya electoral. El socialista ha emès una mitjana de 23,6 piulades diàries, gairebé una cada hora. Xavier Domènech també s'ha mostrat molt actiu a les xarxes (21,7 tuits diaris), i en tercer lloc es col·loca Oriol Junqueras. Per contra, Carles Riera, de la CUP, tot just ha publicat 4,3 tuits a la jornada.
Quin és el candidat més eficient?
Més enllà de l'activitat dels candidats, la resposta de la comunitat a les seves publicacions ha estat diferent. Així, Carles Puigdemont és, amb diferència, qui obté més ressò a la xarxa amb les seves publicacions. Cadascuna de les seves piulades ha tingut de mitjana 1.715 retuits. És cinc vegades més de l'eco que aconsegueix el segon candidat en aquest rànquing, Inés Arrimadas.
Per la part baixa, una altra vegada Carles Riera (CUP) és qui tanca aquest rànquing. És qui ha publicat menys a Twitter, i també qui menys redifusió ha aconseguit amb les seves publicacions.
Mentre, Miquel Iceta i Xavier Domènech, molt actius a l'hora de publicar, aconsegueixen una redifusió relativament baixa. Si la mitjana de tots els líders és de 238,3 retuits per cada piulada, el socialista i el "comú" no superen les 100 redifusions de mitjana de les seves publicacions.
Quin és el candidat que ha generat més conversa?
La principal lluita entre candidats a les xarxes es produeix entre Carles Puigdemont i Inés Arrimadas. El primer és qui més conversa genera a la xarxa (585.855 mencions), seguit de la candidata de Ciutadans (507.810). Els segueix de prop Oriol Junqueras, i tanca la classificacio Carles Riera, un altre cop.
Carles Puigdemont és líder en mencions tot i que és el penúltim dels candidats a l'hora de publicar. Per cada tuit seu, es produeixen 6.368 mencions a la xarxa. Inés Arrimadas és segona en la capacitat de generació de conversa a partir dels tuits, amb 4.978,5 mencions per cada piulada.
Per contra, les piulades de Xavier Domènech i Carles Riera aconsegueixen generar poca conversa en comparació als altres candidats (527 i 596 mencions per piulada, respectivament).
L'article 155, els presos i la democràcia, protagonistes
Fins a la jornada de reflexió, els temes que han dominat la campanya electoral a les xarxes han estat amb xifres molt semblants: l'aplicació de l'article 155 (1.446 impactes), la situació dels consellers i líders d'ANC i Òmnium a la presó (1.401 impactes) i la democràcia, tema en què inclouen al·lusions al referèndum de l'1 d'octubre (1.354 impactes).
La corrupció i les polítiques socials, els grans oblidats
Els temes següents en importància han estat Economia i Europa, que han acumulat fins a 768 i 657 impactes successivament. Finalment, els temes més oblidats durant la campanya per part de les candidatures han estat la corrupció (207 impactes) i les polítiques socials (141 impactes).
El núvol de paraules de la campanya:
