
La Xina diu que ha detectat possibles senyals extraterrestres i després ho esborra
L'article, ara desaparegut, anunciava la detecció de "senyals de banda estreta" sospitosos de tenir un origen artificial no humà, tot i que també podrien ser interferències
16/06/2022 - 11.08 Actualitzat 21/10/2023 - 16.48
Durant una estona, el món va creure que s'havia trobat la prova definitiva que els éssers humans no estem sols a l'univers.
El mitjà oficial del Ministeri de Ciència i Tecnologia xinès, Science and Technology Daily, havia publicat un article que descrivia la detecció d'uns senyals electromagnètics "sospitosos", que, per les seves característiques, podrien ser artificials i, per tant, provenir d'una civilització extraterrestre.
La peça es va convertir ràpidament en tendència a la xarxa social xinesa Weibo i algunes agències de notícies, incloent-hi les oficials del govern xinès, se'n feien ressò.
Abans que la notícia arribés a fer-se viral a Occident, tanmateix, la pàgina de l'informe oficial ja havia estat eliminada. També totes les publicacions que n'havien fet referència a les xarxes socials.
Els motius darrere la desaparició de l'article no estan clars. El document, que s'hauria reproduït en altres pàgines, en cap cas no donava per segur l'origen dels senyals. De fet, s'apuntava que "la possibilitat que el senyal sospitós sigui algun tipus d'interferència de ràdio també és molt alta, i s'ha d'acabar de confirmar o descartar. Aquest procés pot ser llarg", paraules que s'atribuïen a Zhang Tongjie, el científic en cap del Grup d'Investigació de Civilitzacions Extraterrestres, cofundat per la Universitat de Pequín, l'Observatori Astronòmic Nacional de l'Acadèmia Xinesa de Ciències i la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
Senyals com mai detectats abans
Els senyals que mencionava l'article s'havien detectat des del radiotelescopi més gran i sensible del món, el Telescopi Esfèric de Cinc-cents metres d'Obertura (o FAST, per les seves sigles en anglès). El telescopi està pensat per ser especialment sensible amb els senyals de freqüència més baixa, que són els més fidedignes per detectar anomalies.
Segons les persones que havien accedit a l'article abans de desaparèixer, aquest incorporava declaracions del professor Tongjie en què assegurava que els senyals eren candidats a tenir un origen intel·ligent i que es tractava de "senyals de banda estreta diferents de les que s'havien detectat abans".
La recerca de vida extraterrestre del radiotelescopi FAST, també conegut per la traducció del seu nom en xinès (Tianyan o "Ull del Cel"), va començar el setembre del 2020. Segons l'informe, ja aleshores va detectar senyals "sospitosos" provinents de dades capturades el 2019, i un altre senyal peculiar que s'hauria detectat el 2022.
Telescopis que cerquen civilitzacions
Un dels grans objectius del FAST és ser capaç de detectar senyals de vida intel·ligent fora de la Terra, és a dir: traces de freqüències electromagnètiques que només es puguin haver generat de manera artificial, tot descartant aquells senyals que generem els humans o altres cossos o bé fenòmens que es produeixin a l'espai.
Aquesta tècnica és un estàndard per a les organitzacions que formen part del SETI, el programa de Cerca d'Intel·ligència Extraterrestre. La idea és pentinar el cel amb l'esperança de trobar transmissions que només puguin indicar l'existència d'una civilització prou avançada, més enllà de constatar si hi ha vida o no fora del planeta Terra.
L'"Ull del Cel" xinès, un plat de mig quilòmetre de diàmetre situat a la província de Guizhou, és l'aposta més avançada de la humanitat per detectar aquests tipus de senyals. Conformat per 4.500 panells triangulars, es calcula que pesa 33 tones, suspeses a 150 metres sobre el terra. Té una sensibilitat del doble que la que tenia el radiotelescopi d'Arecibo, que va col·lapsar a finals del 2020.
Avui és notícia
Unes bengales, principal hipòtesi de l'incendi en una estació d'esquí suïssa: què sabem i què no
Una "rave" a la Sénia aplega un miler de persones des de la nit de Cap d'Any
Deu novetats fiscals del 2026: del Bizum als 340 euros de deducció als sous més baixos
Govern i ajuntaments encarrilen la reforma del finançament local
Què cal saber per deixar de fumar amb èxit: "Tenim més eines que mai"