L'abandonament rural també alimenta els incendis: el 90% de pobles afectats havia perdut població

Gairebé 9 de cada 10 municipis afectats pels incendis que cremen a la Península aquest agost tenen despoblació. En alguns casos, han perdut més de la meitat de veïns en els últims 20 anys.

El despoblament i l'abandonament rural es consideren factors clau per alimentar incendis, segons els experts. A més a més, s'hi suma la crisi climàtica.

El cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" que "una cosa porta a l'altra":

"Quan un territori perd mosaic o diversitat d'estructures és molt més factible que pateixi grans incendis. I tenim un problema que se superposa al canvi socioeconòmic, que és el canvi climàtic".

Segons Castellnou, els focs en situacions climàtiques extremes necessiten grans extensions contínues per agafar inèrcia: "Són factors que van lligats."

De la mateixa manera, Sergi Saladié, geògraf i professor de la URV, ha alertat de les conseqüències de l'abandonament rural en un entrevista al Canal 3/24:  

"Quan s'abandona l'activitat econòmica que dona sentit al mon rural -la gestió forestal, la pastura, el treball agrari- la natura fa el seu camí i hem construït un país que ara és més forestal percentualment q el Brasil".

Saladié també ha apuntat que a Catalunya "el sector agrari, que representa només un 2,5% de la població ocupada, s'ha de fer càrrec del 90% del territori, 65% de massa forestal i 25% agrícola". 

El professor de la URV també ha reclamat actuacions estructurals per part de les administracions per mantenir conreus i ramaderia i disminuir la càrrega forestal. 

Sobre això, més de 1.500 signatures --tant de persones com de col·lectius-- donen suport a un manifest que denuncia l'abandonament institucional del nord-oest peninsular, que ha patit més els incendis.

Municipis que perden més de la meitat dels veïns

Les dades del padró de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que entre l'any 2000 i el 2024 sis de cada 10 municipis de tot l'Estat han perdut població.

Si es redueix la mostra al centenar de localitats afectades pels focs d'aquest agost, la despoblació supera el 86%.

I si es concentra l'anàlisi a les províncies més castigades pels incendis (totes les de Galícia, quatre de Castella i Lleó, les dues d'Extremadura i Astúries), la pèrdua continuada d'habitants afecta el 92% de municipis.

Una davallada de veïns que, tenint en compte la localització d'aquests pobles, suposa a més un abandonament, com a mínim parcial, de l'entorn rural.

Un dels municipis que ha perdut més població és Molezuelas de la Carballera (Zamora), on va cremar un dels incendis més importants de Castella i Lleó. Ara té un 61% menys de veïns que l'any 2000.

Tots aquests municipis, a més, tenen una densitat de població molt baixa, alguns per sota dels 10 habitants per quilòmetre quadrat, el que la Unió Europa determina com "desert demogràfic".

A tot l'Estat, la mitjana és de 97 habitants per quilòmetre quadrat.

Municipis dels quals també se n'ha parlat aquests dies, com Chandrexa de Queixa (Ourense), Gallegas del Río (Zamora) o Castrocontrigo (Lleó), han perdut entre el 40 i el 50% de veïns.

Mentre que la davallada de població ha estat d'entre el 30 i el 40% en localitats castigades pel foc com A Mezquita (Ourense), Cabezabellosa (Càceres) o Cangas del Narcea i Quirós (Astúries).

La subinspectora dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marta Miralles, ha explicat al 3/24 que la millor manera de prevenir aquests incendis és tenir "un paisatge que estigui viu".

S'entén per "paisatge viu" un territori que no sigui homogeni, sinó amb discontinuïtats: que combini vegetació jove i gran, amb agricultura, ramadera i que sigui viu en gestió forestal:

"La conseqüència de l'homogeneïtat són incendis cada cop més grans i intensos".

Manifest contra l'abandonament

El manifest, que ja té més de 1.500 adhesions, acusa els partits polítics d'haver convertit els focs en "un megaincendi transnacional", i els retreu no haver treballat la prevenció o i no atacar els incendis des d'un inici.

"Deixen cremar cada dia milers d'hectàrees calculant els vots que els poden comportar", diu l'escrit, que denuncia que després d'11 dies d'incendis continuï la picabaralla entre polítics.

Per això, descriuen la situació com una "dana regional", no només per l'escalfament global, sinó per polítiques de tots els partits que, durant dècades, "han empès la població a les ciutats buidant el camp".

Entre els signants del manifest hi ha l'investigador del CSIC i expert en crisi energètica Antonio Turiel o el geòleg especialitzat en catàstrofes naturals Antonio Aretxabala.

En declaracions a TV3, Turiel ha dit que el manifest assenyala "la inoperància de les institucions de l'Estat" per un problema de "la màxima gravetat":

"Les altes temperatures i la falta de prevenció han afavorit una expansió forta dels incendis, però el que fa inusual aquests focs és la falta de mitjans. La gent s'ha vist sola per parar el foc."

Per això, Turiel denuncia "negligència i abandonament" de les institucions, a qui recrimina que no donin importància al manteniment dels boscos.

I ha posat d'exemple la reducció de les polítiques de prevenció d'incendis a Castella i Lleó.