L'abecedari cultural del 2025: d'Aitana a Victoria Szpunberg
En aquests dies de llistes i rànquings, hem volgut ordenar alfabèticament els destacats culturals del 2025. I abans que ningú ens ho digui, ho diem nosaltres: això no és un cànon científic i segur que hi trobareu a faltar noms i fets d'enorme transcendència.
L'únic objectiu que teníem era buscar una sòlida alineació que definís l'any 2025. I hem jugat a ordenar-ne els noms amb ordre alfabètic... amb algunes llicències. Amb lletres "difícils", com ara la Y o la Z, hem donat per bons els cognoms Gay o Szpunberg (els dos, imprescindibles).
I sense permís de la companyia T de Teatre, ens hem pres la confiança de robar-los la marca per celebrar, així en genèric, i escrivint teatre en minúscula, el bon moment de les arts escèniques a Catalunya amb xifres d'espectadors que no paren de créixer.
Hi ha absències notables, segur, però totes les presències s'han guanyat a pols el seu lloc en aquesta llista.
No deixeu de mirar el vídeo que hem fet amb aquesta llista dels protagonistes de l'any 2025:
La cantant Aitana: nou disc "Cuarto azul", concert en un Estadi Olímpic ple i primer Grammy llatí. Un any per emmarcar.
L'actor i cantant Roc Bernadí, protagonista dels musicals "El dia de la marmota" i, actualment a la cartellera, "Germans de sang". I entremig, gira compromesa i estripada amb el duet Svetlana.
"Catalan Grafitti" és el nom del primer disc que el veterà grup Sidonie grava íntegrament en català. Una molt bona notícia per a la llengua i per al món de la música.
Dagoll Dagom ha plegat veles com a companyia acomiadant la seva producció icònica, el musical "Mar i cel", aquest any també convertit en un llargmetratge. Aquest any també s'ha anunciat que El Mago Pop n'ha comprat els drets per a possibles futurs muntatges.
Amb el seu paper a "Casa en flames", Emma Vilarasau ha recollit un munt de premis. Els discursos que va fer defensant la bellesa de la vellesa són impagables.
La seu imponent de la Filharmònica d'Hamburg va ser l'escenari perfecte per a una mostra de música catalana de primer nivell amb l'OBC, el Cor de Cambra del Palau de la Música, Jordi Savall, Sílvia Pérez Cruz, les Tarta Relena o Marco Mezquida.
La descomunal Fira del Llibre de Guadalajara, a Mèxic, va convidar Barcelona i la seva literatura: un aparador de luxe amb una àmplia representació d'autors convidats, juntament amb altres protagonistes de l'escena cultural, com ara el cantant Roger Mas, el grup Love of Lesbian o la companyia de dansa La Veronal (veure la lletra V).
"L'herència", amb direcció de Josep Maria Mestres, va ser un dels espectacles de l'any. Sis hores de teatre a la sala Fabià Puigserver del Lliure molt ben invertides.
Autora de "La intrusa", Irene Pujadas és una de les escriptores més rellevants de la seva generació.
Jaume Claret Muxart és el director d'"Estrany riu", una de les pel·lícules catalanes de l'any. Cinema per mirar endins.
El grup femení Las Migas ha aconseguit un preuat Grammy Llatí celebrant el seu flamenc.
El dramaturg mallorquí Miquel Mas Fiol ha sacsejat el sector teatral amb el seu humor irreverent, exposant les contradiccions de la seva generació i posant en evidència les misèries del sistema.
Una altra autora de l'any ha estat Núria Cadenes, autora de "Qui salva una vida", celebrat Premi Proa de novel·la 2025.
La lletra O és per als osonencs Oques Grasses. Han anunciat el comiat i quatre concerts a l'Estadi Olímpic, tota una fita, per als quals ja no hi ha entrades.
Per "Yo adicto", la sèrie que explica la història de Javier Giner, Oriol Pla va aconseguir un preuat Premi Emmy Internacional. Pur talent, pura energia.
La fusió musical també ha projectat al món, des de Santa Coloma de Gramenet, el nom de Queralt Lahoz.
Amb la lletra R, gairebé ni ens hi aturem: la reina, més que coronada, Rosalía. Del seu quart disc, "Lux", no en queda ni una nota per comentar.
"Sirat" és una de les pel·lícules de l'any. El film del gallec Oliver Laxe, que protagonitza Sergi López, té al davant un 2026 de premis esperançador.
La lletra T, de teatre: bones xifres, nous espais com La Fàbrica del barri del Farró de Barcelona, noms que s'obren camí o muntatges que han recollit crítiques excel·lents.
El Último de la Fila, el grup de Quimi Portet i Manolo García, han anunciat aquest any el seu (esperat) retorn.
Amb una carrera internacional impecable (i imparable), La Veronal ha estrenat aquest 2025 una coreografia sobre "La mort i la primavera", la novel·la inacabada de Mercè Rodoreda, un altre dels noms de l'any. Dansa que traspassa fronteres.
El dibuixant Chris Ware va protagonizar al CCCB l'exposició de còmics més humana i empàtica de l'any.
La lletra X de Xavier Albertí, director de dos dels espectacles cabdals aquest any. El monòleg "Compto cada passa meva sobre la terra", amb Oriol Genís, o el muntatge sobre "La corona d'espines", de Josep Maria de Sagarra, que ha omplert el TNC.
Cesc Gay ha tornat a l'actualitat amb la comèdia romàntica que mai no falla, "made in Barcelona", en concret, "Mi amiga Eva", amb una Nora Navas esplendorosa.
El cognom de Victoria Szpunberg conté la lletra que tanca l'abecedari. És una de les dramaturgues de moda, amb èxits com "La tercera fuga" al TNC --a partir, precisament, dels seus orígens familiars-- i amb muntatges futurs que ja han aixecat expectació, com "Permagel", a partir de la novel·la d'èxit d'Eva Baltasar.
I al davant, un 2026 ple d'expectatives, noves cites, nous noms; la nostra cultura continua escrivint-se.
