L'accelerador de partícules del CERN registra col·lisions de ions de plom
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC, en les seves sigles en anglès) del Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) de Ginebra ha provocat les primeres col·lisions de ions de plom (àtoms de plom dels quals s'han eliminat els electrons) en un pas més per revelar incògnites sobre els orígens de l'univers. El mateix organisme ha informat que va posar en marxa els ions de plom dijous passat a la tarda i les primeres col·lisions es van registrar la matinada de diumenge. Un cop es van assolir condicions estables tant en el funcionament de l'accelerador com en les col·lisions, aquest dilluns han començat els experiments amb ions pesants.
1 min
Segons el centre de recerca, aquests experiments obren "una nova avinguda en la investigació del programa de l'accelerador per explorar la matèria tal com era en els primers instants de l'univers", just després del Big Bang. Un dels principals objectius d'aquesta fase és produir quantitats ínfimes d'aquesta matèria inicial, batejada com a "plasma quark-gluon", i estudiar-ne l'evolució cap a la matèria que constitueix l'univers actualment.
El director general del CERN, Rolf Heuer, s'ha alegrat de "la rapidesa en la transició" de les operacions amb protons a les col·lisions de ions de plom, que s'han produït només quatre dies després que acabessin els experiments amb protons: "La màquina funciona com un rellotge", ha conclòs.
Tot i que en els primers compassos de l'acceleració de partícules no hi hagi diferències entre el treball amb ions de plom i els experiments amb protons, un cop s'aconsegueix que les partícules viatgin circularment en el mateix sentit i s'augmenta la freqüència dels girs i els ions de plom poden arribar a una acceleració de 287 teraelectrovolts (TeV), molt més que els protons.
L'LHC continuarà accelerant i col·lisionant ions de plom fins al 6 de desembre, moment en què l'accelerador farà una aturada tècnica per qüestions de manteniment, abans de reprendre l'experimentació al febrer del 2011.
El director general del CERN, Rolf Heuer, s'ha alegrat de "la rapidesa en la transició" de les operacions amb protons a les col·lisions de ions de plom, que s'han produït només quatre dies després que acabessin els experiments amb protons: "La màquina funciona com un rellotge", ha conclòs.
Tot i que en els primers compassos de l'acceleració de partícules no hi hagi diferències entre el treball amb ions de plom i els experiments amb protons, un cop s'aconsegueix que les partícules viatgin circularment en el mateix sentit i s'augmenta la freqüència dels girs i els ions de plom poden arribar a una acceleració de 287 teraelectrovolts (TeV), molt més que els protons.
L'LHC continuarà accelerant i col·lisionant ions de plom fins al 6 de desembre, moment en què l'accelerador farà una aturada tècnica per qüestions de manteniment, abans de reprendre l'experimentació al febrer del 2011.
